L'Audiència de Barcelona ha condemnat a tres anys de presó i 1.080 euros de multa a l'exrector de Sant Vicenç de Castellet David Vargas per haver simulat el casament entre una dona i la seva parella un cop ell ja havia mort perquè ella pogués beneficiar-se de l'herència valorada en gairebé mig milió d'euros. Aquesta és la primera sentència condemnatòria contra Vargas -expulsat del sacerdoci el 2013-, que va estar al capdavant de la parròquia de Sant Vicenç del 2006 al 2011. En la sentència, el tribunal és taxatiu i assegura que «el matrimoni no es va celebrar ni el dia 1 de juliol del 2008 ni en cap altra data».
El cas es va jutjar en dues sessions el gener i febrer passats i el tribunal també ha condemnat la filla de la núvia, Maria Dolors V. B., a un any i mig de presó i a una multa de 540 euros com a cooperadora necessària per la falsedat documental ja que va signar com a testimoni en el fals expedient matrimonial. A més, els dos condemnats hauran d'indemnitzar amb 203.934 euros els nebots de l'home de forma solidària. El Bisbat de Vic n'haurà de respondre com a responsable civil subsidiari. A part de la multa i la condemna a presó, el tribunal ha inhabilitat els condemnats per exercir funcions en documents i actes que puguin tenir efectes en l'estat de les persones o en l'ordre civil.
La núvia, la Leonor, va ser processada però va morir el 2018. D'altra banda, el tribunal ha absolt els dos acusats del delicte d'estafa agreujada.
La mort del nuvi, l'Àngel, es va produir l'11 de novembre del 2008, però la inscripció al registre civil del fals casament no es va fer fins al 17 de març del 2009. L'enllaç estava datat de l'1 de juliol del 2008. En la sentència, el tribunal no dona credibilitat a la versió dels acusats, que asseguraven que el casament es va celebrar aquell dia, i diu que la finada i l'exsacerdot es van posar d'acord per falsificar l'expedient matrimonial. En el document, afirma la sentència, per acord dels signants -Vargas, la núvia i la seva filla- es va falsificar dues vegades la firma del finat amb un retolador blau tot calcant l'autèntica, tal com van assegurar dos pèrits en el judici.
Gràcies a l'enllaç i al fet que l'home havia mort sense testament, la dona es va convertir en la seva hereva i va heretar diners en efectiu, la casa on convivien a Sant Vicenç de Castellet i la meitat d'un immoble a Artés, que sumaven un valor de gairebé mig milió d'euros.
En la sentència, el tribunal considera que la versió dels acusats, que afirmaven que el casament s'havia celebrat a la parròquia la tarda de l'1 de juliol del 2008, «ha quedat desmentida per la prova documentat, pericial i part de la testifical», de manera que el matrimoni «no es va celebrar ni el dia 1 de juliol del 2008 ni en cap altra data». Així, el tribunal dona la raó a l'acusació particular, que ja assegurava que el casament no s'havia celebrat mentre, que la Fiscalia, en les conclusions definitives, sí que considerava que hi havia hagut una cerimònia religiosa, però que l'home no havia inscrit el matrimoni al registre perquè no volia que tingués efectes legals.
La Fiscalia demanava quatre anys de presó per a Vargas com a autor d'un delicte de falsedat documental i dos per a l'altra acusada per ser cooperadora necessària. L'acusació particular en canvi, sol·licitava sis anys de presó per a cadascun dels dos processats per un delicte de falsedat documental en concurs amb un d'estafa agreujada, encara que aquest últim ha decaigut.
El Tribunal no dona credibilitat als testimonis que sostenien la versió de l'excapellà
La sentència no dona credibilitat a les declaracions de cap dels sis testimonis de descàrrec.El tribunal no es creu la versió de la secretària del capellà que va dir que abans de l'enllaç va lliurar l'expedient matrimonial a la núvia i que li va tornar amb la firma de l'home. La núvia havia declarat en fase d'instrucció que no recordava haver tingut el document a casa ni si van signar res a casa i que en tot cas van firmar el dia de la cerimònia. Tampoc dona credibilitat a un capellà que substituïa a Vargas que estava de vacances dies abans del suposat casament. L'home va dir que la secretària havia donat l'expedient a la núvia. D'una sagristana que va afirmar haver estat a l'església durant el casament però no a la capella on es va celebrar l'enllaç, la sentència diu que «les seves contradiccions i vaguetats sobre el que va veure i sentir no permeten concloure que el matrimoni objecte de l'auto es realitzés».
D'una altra sagristana, el tribunal considera que la declaració és «contradictòria» amb la feta al jutjat d'instrucció i «vaga» en no concretar quan es va fer el casament, tot i que diu que el va veure. Tampoc es creu un altre capellà que hauria portat Vargas a Sant Vicenç el dia de la boda i que afirmava haver estat a l'últim banc del temple, ja que cap testimoni l'hi situa i va respondre «amb inseguretat». Tampoc creu a una dona de 90 anys. Del fill de l'acusada, testimoni en l'expedient matrimonial però que no el va signar, no es creu la seva explicació que va marxar de la cerimònia sense firmar perquè ningú li va demanar. El tribunal recorda la importància dels testimonis en un casament, i considera que l'explicació es contradiu amb la de la seva mare, que deia que havia sortit perquè li van telefonar.
