El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha considerat improcendent l’adjudicació d’una obra, de forma directa que l’Ajuntament d’Olost de Lluçanès va fer a l’empresa Giacsa, l’any 2016. El cas fa referència a unes obres per valor de 75.424 euros que l’Ajuntament d’Olost de Lluçanès va adjudicar de forma directe a Giacsa l’any 2016. Sorea va impugnar aquest procediment perquè considerava que s’havien vulnerat els principis de lliure competència al no fer-se un concurs públic i ara el TSJC li ha donat la raó.

Per a Sorea, amb aquesta sentència el TSJC referma que el sistema d’adjudicació de serveis de forma directa a l’empresa pública Giacsa a través del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (Congiac) és un «frau de llei». La sala considera que aquest sistema no respecta la normativa de lliure competència i dissenya un sistema d’adjudicació directa.

En el cas d’Olost de Lluçanès, les obres 75.424 euros consistien en una ampliació de la xarxa d’abastament d’aigua i que, tot i adjudicar-les a Giacsa, les va acabar executant Constructora de Calaf.

El Congiac és un ens públic que agrupa 25 ajuntaments per a la gestió del cicle de l’aigua a través de l’empresa pública Giacsa (formada pel mateix Congiac i empreses públiques de gestió d’aigües, entre les quals Aigües de Manresa). Així doncs, el TSJC dictamina que no és legal adjudicar un servei a Giacsa a través del Congiac perquè «no es pot considerar un mitjà propi de l’Ajuntament», i vulnera els principis d’igualtat i de transparència.

La sentència del TSJC que dona la raó a Sorea especifica que el procediment pel qual s’adjudiquen obres a Giacsa evita la concurrència i elimina la possibilitat que companyies especialistes en la gestió del cicle integral de l’aigua puguin presentar una proposta.

El TSJC constata que l’adjudicació de serveis de forma directa a Giacsa és improcedent perquè «és una societat mercantil pública subjecta a dret privat» i «no es pot considerar un mitjà propi de l’Ajuntament». A més a més, segons la sentència, Giacsa no disposa de mitjans per prestar el servei i subcontracta gran part dels serveis a les empreses municipals dels ajuntaments més grans i la resta els licita.

Per tant, actua «d’intermediària» i incorre en un «frau de llei» perquè, a més, obté un benefici per la prestació del servei, fet que és incompatible amb la condició de mitjà propi.

Segons Sorea, aquesta decisió judicial qüestiona la gestió directa del servei d’abastament d’aigua dels municipis que s’han adherit al consorci Congiac com són els de Collbató, Figaró-Montmany, Montornès del Vallès, Lliçà de Vall, o Sant Llorenç d’Hortons, entre d’altres.