El massís de Montserrat és el segon espai natural protegit de Catalunya en el qual es van fer més rescats l’estiu passat, el de l’any de la covid. En concret, de l’1 de juliol al 31 d’agost es van fer 19 rescats, que són el 43% més en comparació amb la mitjana dels tres estius precedents segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili fet a partir de dades dels Bombers de la Generalitat.

A l’altre gran espai protegit de Catalunya que també forma part de les comarques centrals, el parc del Cadí-Moixeró, a diferència del que va passar a Montserrat, els rescats van experimentar una important davallada. Entre el juliol i l’agost només se n’hi van fer tres, una xifra que suposa el 63% menys que la mitjana del mateix període dels tres anys anteriors.

A Catalunya, segons l’estudi fet pel Departament de Geografia de la universitat tarragonina, el parc acional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici és on es van fer més rescats, amb un total de 37. Va ser el 40% més que la mitjana dels mesos de juliol i agost del 2016 al 2019. A més, aquest parc pirinenc i el de Montserrat són els dos únics espais on se’n van fer més de deu.

En l’àmbit de tot Catalunya, l’estiu passat es va registrar un creixement dels rescats a persones en espais naturals en comparació amb anys anteriors, segon l’estudi.

En concret, als espais naturals protegits de tot Catalunya els rescats van incrementar-se el 40% entre el juliol i l’agost del 2020 respecte al mateix període dels anys 2016-2019. En xifres absolutes, el juliol i agost passats van fer més de 300 rescats, un nombre que suposa una mitjana de 4,9 serveis per dia. L’estudi també posa de manifest que, en aquests rescats, 209 persones van resultar ferides i, en set casos, la situació va acabar amb una víctima mortal. En total, entre ferits i víctimes mortals, són el 3,5% més que la mitjana dels últims anys.

Segons els autors del treball, l’escenari de pandèmia i les restriccions de viatjar a l’estranger van empènyer moltes persones a anar a la muntanya, en molts casos, sense disposar de la preparació necessària o amb un excés de confiança.

Els investigadors del Departament de Geografia han pogut demostrar que l’augment més notori d’operacions de rescat es va registrar a les zones amb altituds baixes, de menys de 500 metres per sobre el nivell de mar.

Entre les conclusions obtingudes, el grup investigador confirma que la zona on es van registrar més accidents l’any passat va ser a l’àrea de més altitud dels Pirineus. Així, el parc natural d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici van ser un dels dos punts més conflictius pel que fa a rescats de persones en espais naturals. Seguidament, s’hi trobava les zones muntanyoses més properes a l’àrea metropolitana de Barcelona, entre les quals hi ha Montserrat. En un altre punt proper a Barcelona, al Montseny s’hi van fer vuit rescats, una xifra que també suposa un increment del 167% respecte a la mitjana de serveis fets en ple estiu el trienni precedent.