L’Audiència de Barcelona ha arxivat la causa per malversació contra l'exalcalde de Sallent David Saldoni quan era president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). En una dura interlocutòria, el tribunal critica el magistrat instructor i la fiscalia per haver vulnerat drets fonamentals dels nou investigats i considera nuls els escorcolls de la Policia Nacional a la seu de l'entitat l'octubre del 2019. A més, recrimina al jutge que allargués el secret de sumari tot i una ordre explícita de la mateixa Audiència perquè traslladés tota la documentació a les defenses.
En el marc d’aquesta investigació, el 21 d’octubre del 2019, Saldoni va ser retingut per la policia quan circulava per la Pujada Roja de Manresa, cap a les 10 del matí, i va haver d’anar amb els agents fins a la seu de l’ACM, a Barcelona, per presenciar l’escorcoll a l’entitat municipalista. Aquest escorcoll es va allargar fins passada la una de la matinada. Després de la detenció, Saldoni va quedar en llibertat sense càrrecs.
Vulneració de drets dels investigats
En la interlocutòria que ara derecta l’arxiu del cas, els magistrats recriminen a la fiscalia i al magistrat del jutjat d'instrucció número 16 de Barcelona que no donessin a la defensa la possibilitat d'explicar-se i que això portés a vulnerar tant el seu dret de defensa com el dret a la intimitat, ja que la investigació va accedir a nombrosa documentació fiscal, econòmica, tributària i personal dels querellats.
El cas va arrencar el desembre del 2017 arran d'una denúncia anònima per suposades irregularitats de l'entitat municipalista que va arribar a la unitat anticorrupció dels Mossos d'Esquadra, que van demanar a la fiscalia poder accedir a dades tributàries i de la seguretat social de l'ACM. Paral·lelament, el març del 2020, la Policia Nacional va informar a la fiscalia que investigava el suposat desviament de fons de l'ACM al procés independentista. La fiscalia va obrir diligències per malversació de fons públics, falsedat en document mercantil, frau, blanqueig de capitals, negociacions i activitats prohibides a funcionaris i abús en l'exercici de funcions. La investigació també afectava una agència de viatges de Vic.
Les dues investigacions policials es van unificar i es va demanar informació tributària i econòmica de cinc persones primer, i després de cinc més. Quan al juny del 2018 Miquel Buch, president de l'ACM, va ser nomenat conseller d'Interior, i va passar a ser aforat, la fiscalia va deixar d'investigar-lo. El setembre del 2018 es va prorrogar la investigació, i el març del 2019 la Policia Nacional la va donar per conclosa. El juliol del 2019 la fiscalia va presentar la querella contra nou persones per malversació i frau, sense haver-ho comunicat als afectats
Els magistrats carreguen contra la investigació en el seu conjunt, però especialment contra la fiscalia, que a més de les irregularitats va cometre errors greus en la seva querella. "Certament causa perplexitat que la querella confongui la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics amb una associació, inexistent, anomenada Carles Viver Pi i Sunyer", raona la interlocutòria. La fiscal va confondre un centre de recerca en el camp dels governs locals i les comunitats autònomes -que va rebre pagaments de l'ACM per aquest motiu- amb l'exmagistrat del Tribunal Constitucional i jurista que va idear algunes de les anomenades 'lleis de desconnexió' impulsades per la Generalitat.
La querella incloïa, a més, al·lusions a un viatge que l'ACM va pagar a un centenar d'alcaldes per assistir a un acte organitzat per l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Brussel·les al novembre de 2017. El que no va dir la fiscalia és que aquest viatge ja s'havia investigat (i arxivat per falta d'indicis) en un altre procediment.
De fet, el tribunal retreu diversos cops a la fiscalia que no prengués declaració als investigats, ja que haurien pogut aportar informació rellevant a favor seu que hauria desvirtuat almenys parcialment la querella i, per tant, potser el jutge instructor no hauria autoritzat els escorcolls exhaustius i el decomís de nombrosa documentació i aparells electrònics.
La interlocutòria del jutge en la qual va ordenar les entrades i registres sol·licitats per la policia "no conté una descripció dels indicis racionals". Tampoc va fixar "els termes i abast" d'aquests registres, de manera que va vulnerar el dret a la intimitat dels membres de l'ACM sota sospita. La sala considera especialment greu que, malgrat una resolució de l'Audiència de Barcelona que l'obligava a aixecar el secret de les actuacions i lliurar tot el material als investigats, va prorrogar, el desembre de 2020, aquest mateix secret. La resolució acusa el jutge de no portar un "control efectiu de la investigació" que estava duent a terme la policia.
En un comunicat, l’ACM, que té com a associats 940 municipis dels 947 que té Catalunya, les quatre diputacions, tots els consells comarcals i el Consell d’Aran, entre altres ens locals, considera: «Des d’aquesta representativitat i des del convenciment que la tasca seriosa, honesta i continuada al servei dels ens locals ens avala, celebrem la resolució de l’Audiència, que confirma la defensa que des del primer moment hem fet del bon nom de l’entitat i de les persones investigades».
