Els experts reclamen una gestió rendible del bosc per evitar els grans incendis

Arran l’incendi s’ha posat de nou sobre la taula la problemàtica dels boscos i la seva gestió, una activitat que segons assenyalen els diferents agents i experts consultats, ara per ara, a nivell general no és rendible i topa també, amb traves de les administracions. 

Jordi Tarradas és director de Boscat, que agrupa diferents associacions de propietaris forestals, destaca que el principal problema de la gestió forestal és la seva manca de rendibilitat. Assegura que «els propietaris no tenen recursos per fer la gestió d’una fusta que val el mateix que ara fa 30 anys però amb uns costos laborals que són molt més alts», motiu pel qual part de la solució passa perquè els propietaris actuïn conjuntament. El coordinador d’Unió de Pagesos a l’Anoia, Joan Vidal, també destaca que el problema de l’explotació del bosc rau en el preu de la fusta. A la zona afectada, principalment hi ha pi blanc, una espècia amb un escàs valor comercial i que té un alt potencial inflamable.

Marc Talavera, president de Col·lectiu Eixarcolant i doctor en biologia, també destaca que és «inviable» buscar la rendibilitat de la fusta i a l’hora de buscar solucions proposa diverses solucions. La primera passa per recuperar l’activitat agrària i ramadera, fet que portaria més població a les zones rurals. Això, però hauria d’anar acompanyat també d’un canvi de model, que inclogués ramaderia extensiva, amb ramats que pasturin i netegin el bosc i també l’explotació dels recursos que ara mateix ja hi ha al bosc, amb espècies que són comestibles i creixen de forma silvestre o el seu aprofitament per altres coses. En el cas dels boscos de pi blanc posa com a exemple que les pinyes d’aquesta espècie poden usar per fer xarops, o també explotar el llentiscle o la sajolida, a tal d’exemple.

Aquest canvi, però, hauria d’anar acompanyat, explica també de canvis en el consumidor, amb la compra de més productes de proximitat i tendir cap a l’autonomia alimentària.

Actualment, a Catalunya, diu, hi ha unes 46.000 persones que viuen directament del sector primari, una xifra que es podria arribar a multiplicar per set, arribant a 350.000 ha base de petites explotacions. De fet, remarca que actualment, per a un pagès és molt difícil poder gestionar una finca d’unes 300 hectàrees, cosa que fa, segons afirma que només es pugui preocupar de les zones que li aporten un retorn econòmic per la seva activitat.

També remarca que evitar el despoblament de les zones rurals no només significa que hi hagi agricultors, sinó que també passa perquè hi pugui haver allotjaments rurals, restaurants i persones que teletreballen en altres feines però que acaben aportant riquesa al territori on viuen.

Tarradas també destaca que a l’hora de gestionar el bosc i poder-lo fer rendible també cal veure quin rol se li dona en el marc de la societat i apunta que una part de l’impost que la Generalitat recaptarà a partir d’aquest any per les emissions de CO2 es pugui destinar a la gestió forestal, ja que els boscos tenen «una important funció per emmagatzemar el CO2». Aquesta funció, més la fusta que se’n pot extreure que pot servir per fer a construccions, mobles i altres elements «té una vida útil molt llarga i emmagatzema CO2», en contraposició amb les grans emissions que suposen els incendis forestals.

Traves burocràtiques

A l’hora de portar a terme diferents activitats i iniciatives per gestionar el bosc, però, els propietaris denuncien que es troben amb traves burocràtiques. El coordinador d’Unió de Pagesos a l’Anoia, Joan Vidal, assegura que part de la situació actual ve d’una «política de proteccionisme mal entesa perquè ha semblat que la protecció és no fer res i això ens ha portat a on som». En aquest sentit també expressa que «ens fan falta polítiques facilitin actuacions» però que en canvi es troben amb «amb més traves burocràtiques que facilitats», fet que va més enllà de si hi ha o no ajudes econòmiques i subvencions per actuar.

Tarradas també posa aquesta situació sobre la taula i assegura que «avui en dia la càrrega administrativa és un dels principals impediments» per l’explotació forestal. Ressalta que per fer explotar un bosc, el propietari necessita contractar un enginyer o administratiu perquè faci els tràmits sense tenir la seguretat que després es pugui tirar endavant. En aquest sentit, a part de reclamar més ajudes, també demana que l’actitud de l’administració sigui de cooperar amb els propietaris dels boscos més que una fiscalització del que es fa.

Pel que fa a si ha canviat alguna cosa o no, Tarradas afirma que «se’n parla cada estiu però no canvia res» i Vidal afegeix que «s’ha fet alguna cosa» però ho redueix principalment a actuacions de particulars o associacions de propietaris i de nou culpa del fet que hi hagi «boscos carregats de combustible» a les traves burocràtiques.

L’abandonament de les zones forestals    es remunta a mitjans del segle passat

L’abandonament dels boscos, segons expliquen els experts consultats es va iniciar a mitjans del segle passat, entre els 50 i 60. El fenomen es deu a la despoblació de les zones rurals en benefici de les ciutats i també a la manca de rendibilitat. El director de Boscat, Jordi Tarradas, detalla que al llarg de tots anys, als entorns forestals s’hi han acumulat grans quantitats de combustible que generen aquests incendis que cremen amb una alta intensitat.

Josep Arola, excap de la regió d’emergències centre dels Bombers, també remarca que la situació ve dels anys 60 del segle passat i que al llarg d’aquests anys, bona part dels boscos han estat ocupats pel pi blanc, «una espècia oportunista» que s’adapta a la falta d’aigua però que «si ve una glopada de foc, com que té molt poca aigua i humitat, tot és teia i es crema amb molta facilitat, en un territori on tenim molt combustible acumulat».