Quinze dies després del pitjor incendi del darrer mig segle a la frontera entre l’Anoia i la Conca de Barberà, els municipis afectats van tornant a poc a poc a la normalitat, però amb el neguit que d’aquí a uns anys es pugui tornar a repetir si no hi ha una aposta clara per la gestió dels boscos i no s’hi destinin prou recursos perquè els propis pagesos la puguin afrontar.
L’incendi, que encara no s’ha declarat oficialment com a extingit (vegeu desglossat de la pàgina 3), va arrasar unes 1.700 hectàrees, bàsicament de massa forestal, i va obligar a desallotjar els veïns de la urbanització de Ca n’Aubareda de Sant Martí de Tous i diverses masies de la zona. Tanmateix, «aquesta vegada encara ens n’hem escapat prou, explicava ahir Llucià Carrillo, que viu en aquesta urbanització des de fa 40 anys, però ni ell ni altres veïns consultats per aquest diari les tenen totes de cara al futur. «Ara hi ha molta inseguretat perquè el bosc és més dens i està més brut. Anys enrere hi havia més pagesos per recollir llenya, i ara això és tan poc rendible, que, si no es donen ajudes, els propietaris no se’n surten».
«Feia anys que aquest incendi es veia a venir», apunta Antoni Miranda de Can Casellas de Bellprat. És una finca ramadera on actualment té 200 ovelles i 7 cavalls, i també hi ha una part dedicada al turisme rural, i les flames van arribar a tan sols un centenar de metres de la casa però no hi van arribar a causar danys. «Les pastures ens van salvar», assegura Miranda, perquè hi han deixat una extensa franja perimetral sense vegetació que va fer de tallafocs, i sense la qual «les flames haurien arribat fàcilment a la casa».
El dissabte 24 de juliol a la tarda, quan es va declarar l’incendi, Miranda, la seva parella i els 7 inquilins que aleshores hi havia com a turistes a la casa van ser desallotjats sense tenir temps de recollir el ramat que estava pasturant. I encara sort, apunta Miranda, «perquè tancades en un corral les ovelles s’haurien pogut asfixiar, i en canvi a fora, per instint, elles mateixes s’anaven movent per allunyar-se’n i no els va passar res», com tampoc als cavalls.
La pastura com a solució
Lamenta que sigui dels pocs pagesos que encara tenen pastures, i diu que això és contraproduent per a la pròpia gestió del bosc. «La cultura del ramat s’ha anat perdent, perquè econòmicament no és rendible, i els boscos s’han anat embrutant», però està convençut que la situació es podria revertir «si l’administració donés ajudes per a la feina que pot fer el ramat».
No és rendible, explica, perquè les pastures de zones com aquestes són tan pobres que l’ovella no podria viure només de l’herba del bosc perquè no té proteïna, i l’haurien d’obtenir de l’alfals o del cereal. Ara bé, diu que si els propietaris tinguessin incentius per conrear aquest farratge per al ramat, un cop proveït de la proteïna necessària, la pastura li podria proporcionar la fibra que necessita, «i això contribuiria a la neteja dels boscos».
El que no es pot pretendre, afegeix Miranda, és que tots aquests costos vagin a càrrec del propietari, perquè no li surt a compte, i afegeix que el bosc que ara s’ha cremat no es gestiona pensant en possibles alternatives com les pastures, «d’aquí a deu anys això tornarà a ser un focus d’un altre foc». Ho compara amb els incendis de fa uns anys a Òdena, «on han rebrotat els pins però també el sotabosc, i aviat això tornarà a ser una selva».
Més franges de protecció
Martí Vidal és pagès i propietari forestal de la finca de l’Aubareda de Sant Martí de Tous, que també va tenir les flames a tocar sense que finalment es malmetés la casa, ni els horts, ni l’hivernacle. Diu que el seu pare li parlava d’un incendi a la mateixa carena que també va començar per Sant Jaume l’any 48. Des d’aleshores no en recorda cap més de tan important a la zona, «però amb la massa forestal que tenim aquí» tard o d’hora havia de passar.
Vidal és president de l’ADF de Sant Martí de Tous i membre de l’associació de propietaris de Miralles-Orpinell, que fa uns anys va crear una franja de baixa combustibilitat (un tallafocs) a la zona «que ha estat l’eina que ha evitat que el foc avancés més ràpid i va donar temps perquè hi arribessin els equips d’emergència».
Diu que actuacions com aquesta són clau. «L’important és gestionar la forestació que encara està viva, amb franges de protecció i amb ajudes als propietaris per als seus plans de gestió i tasques de prevenció». És conscient que «gestionar tot el bosc amb diners públics és impossible perquè no hi ha prou recursos, però sí que se’n podrien destinar per crear punts estratègics en què el foc es pugui aturar i contrarestar el seu avenç. En aquest sentit, diu que caldrien més ajudes.
«Volem mirar què podem fer perquè això no es torni a cremar»
Neix Revifem Queralt, un moviment veïnal preocupat per la gestió forestal arran de l’incendi de l’Anoia i la Conca
Una dotzena de veïns, bàsicament de Santa Coloma de Queralt i Bellprat, s’han organitzat en un moviment ciutadà que vol conscienciar veïns, administració i propietaris de la necessitat d’impulsar polítiques de gestió forestal per evitar que es tornin a repetir incendis com el que es va declarar a l’Anoia i la Conca de Barberà.
Revifem Queralt, que és el nom d’aquesta nova iniciativa solidària, va néixer en ple incendi, quan les flames encara avançaven «davant la inquietud que vam tenir molts veïns de veure com tot això cremava», explica Clara Rodríguez, una de les integrants d’aquest nou moviment. De moment, a les comissions que el formen hi ha apuntades una dotzena de persones, de totes les edats «i amb molt jovent implicat», però més enllà de l’organització més formal, s’ha creat un grup de Telegram que ja té adherits més de 300 seguidors «a l’espera de veure quines accions fem». També són presents a altres xarxes i tindran una web pròpia.
El moviment és molt embrionari i, de moment, «encara estem definint quines poden ser aquestes línies d’acció», però d’entrada «voldríem que tothom prengués consciència de per què s’ha cremat tot això i què podem fer perquè no torni a passar».
Això implica gestionar el bosc i l’entrada de recursos, apunta Rodríguez. Entre les primeres idees que es podrien treballar hi ha la de fomentar la biomassa en equipaments públics, per exemple, «com a mesura per netejar els boscos» i donar sortida a la fusta. «Estem en contacte amb experts i fundacions vinculades amb aquests temes per informar-nos de quines són les millors opcions per portar a terme en una zona com aquesta».
Els Bombers encara no han donat l’incendi per extingit i continuen vigilant la zona
Ja fa gairebé quinze dies que no hi ha flames, però els Bombers de la Generalitat encara no han donat oficialment per extingit l’incendi de l’Anoia i la Conca de Barberà. S’espera que es pugui fer en els propers dies, però tot dependrà de l’evolució del temps i del propi terreny que es va cremar, segons han apuntat fonts del cos, que ara per ara no especifiquen quan es podria declarar aquesta extinció.
I és que en la superfície cremada d’aquest incendi encara hi ha punts calents que s’han d’anar revisant per evitar possibles revifalles, i això fa que es mantinguin contínuament patrulles vigilant tota la zona perimetral per poder detectar qualsevol columna de fum i actuar-hi ràpidament. I com que encara se’n veuen, de moment no se’n declara l’extinció.
Ahir al migdia circulaven per la zona dues patrulles, dels Bombers de Santa Coloma de Queralt i de Montblanc, que havien estat alertats de columnes de fum que es van poder anar apagant sense més conseqüències. Segons explicaven, es tracta d’unitats de vigilància equipades amb eines manuals com motoserres, pulaskis (que combinen la destral i l’aixada), pales, rasclets o estris per apagar les flames, que fan servir per evitar revifalles del punts calents i també per obrir pas a la línia d’aigua en cas que es requereixi la intervenció d’altres tipus de vehicles preparats per al remull.
La vigilància perimetral de la zona es manté de forma permanent amb patrulles que es van alternant, i si convé, se n’hi envien de reforç. Ahir, a ultima hora de la tarda, n’hi havia tres que anaven circulant per la zona.
