Cap a les 13.15 hores d’aquest dimecres una lleu olor de putrefacció va alertar els agents de la unitat aquàtica dels Mossos d’Esquadra. Es movien per un canal amagat del Llobregat, molt pròxim a l’aeroport del Prat, en una zona boscosa d’accés pràcticament impossible. La pista va ser la definitiva per trobar l’home que va matar el seu fill de 2 anys el 24 d’agost a l’Hotel Concordia del Paral·lel. Les empremtes dactilars han acabat de confirmar aquest matí el que la jutge d’instrucció va revelar la nit abans. Era el cos en descomposició de Martín Ezequiel Álvarez Giaccio.
Cap aquesta zona boscosa, d’humitat alta i calor considerable, es va dirigir després de sortir de la T-1. Hi va arribar amb taxi, cosa que va portar a la hipòtesi inicial que volia abandonar el país després de matar el menor, i les imatges a l’exterior (captades per les càmeres de la terminal) van ser les últimes que es tenen de l’assassí. La reconstrucció que ha fet aquesta tarda l’inspector Josep Naharro, cap de la Divisió d’Investigació Criminal de Barcelona, detalla que va saltar tanques i va apartar arbustos en el seu camí cap a l’arbre on es va penjar amb el cinturó. «Es pot pensar que tenia la intenció que no se’l veiés, ni trobés, cosa que va dificultar la recerca», ha dit Naharro.
La difusió de la foto
El responsable policial ha explicat que el dispositiu ja havia passat per aquesta zona a peu i amb l’ajuda d’un dron, sense resultats positius. «Només es podia arribar a través del canal», ha reiterat, malgrat que Martín Ezequiel Álvarez sí que ho va fer a peu des de la terminal. Amb el pas dels dies, la idea que l’implicat s’havia suïcidat anava guanyant pes i l’olor, segons ha revelat Naharro, era un element a considerar, un indicatiu tres setmanes després dels fets.
La dimensió del cas va portar els Mossos a una pràctica poc habitual com va ser difondre la foto del sospitós a la recerca de la col·laboració ciutadana. «Es va fer en connivència amb la jutge i no es descarta tornar-ho a fer en noves investigacions», ha afirmat Joan Carles Molinero, comissari portaveu dels Mossos. Aquesta col·laboració es va concretar en més d’un centenar de trucades de persones sobre la possibilitat que haguessin vist el sospitós. N’hi va haver, per exemple, una de referida a un autoestopista, a qui la policia va seguir fins a Figueres per comprovar que era un turista neerlandès que tornava al seu país. O sospites de pagesos a qui els robaven la fruita o simplement de persones vistes dormint al bosc.
«Per terra, mar, aire i aigua», ha explicat l’inspector Naharro en un dispositiu permanent des que el petit Leo va ser assassinat pel seu pare a l’habitació d’un hotel. Poques hores després aquest home, en procés de separació de la mare del nen, es va treure la vida penjant-se d’un arbre. Ni havia planificat la fugida, ni s’havia posat en contacte amb familiars ni amics, ni portava diners, ni passaport, ni un bitllet d’avió, ni va deixar cap nota explicant l’inexplicable.
