Havia facilitat imatges de caràcter sexual a través d’Internet i la van extorsionar. La víctima, una veïna de Manresa, llavors tenia 17 anys i va anar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a la capital del Bages fa set anys a denunciar l’assetjament que patia. «Va ser molt valenta perquè molts cops aquests casos no es denuncien per por que les imatges surtin a la llum», explica A.E.Z., membre de la Unitat d’Investigació a la regió central, expert en delictes informàtics i que es va passar hores i més hores recopilant pistes a la xarxa fins a esbrinar la identitat dels autors de l’extorsió. Les indagacions van permetre destapar que, en realitat, hi havia aproximadament cent víctimes i van evidenciar que actualment molts casos s’havien dut a terme a través de la pantalla de l’ordinador.

El cas serà jutjat al desembre a l’Audiència de Barcelona i el van resoldre agents de Manresa, sobretot gràcies als coneixements i la perseverança d’A.E.Z., que en pertànyer a la Unitat d’Investigació no vol revelar la seva identitat. Els presumptes delinqüents van ser arrestats fa cinc anys i se’ls acusa de perpetrar abusos i de pornografia de menors. A part d’obtenir fotografies amb un contingut sexual cada cop més explícit, un d’ells va arribar a quedar amb algunes d’elles i hi va mantenir relacions en hotels de Barcelona.

Els arrestats utilitzaven Facebook i correus electrònics per contactar amb les víctimes, que principalment eren aficionades al cosplay, el fenomen de disfressar-se de personatges coneguts de còmics i sèries japoneses de Manga i que tants seguidors tenen arreu del món. Fins i tot hi ha una variant eròtica i sexual d’aquesta moda, i és així com els presumptes delinqüents captaven les víctimes.

Determinar on vivia l’autor

«La noia de Manresa ens va facilitar les converses que havia mantingut i es pensava que l’autor era sud-americà, i si hagués estat així el cas, s’hauria complicat més per la burocràcia judicial i la coordinació amb altres cossos de policia», afegeix A.E.Z. Però no va ser així perquè les expressions que utilitzava l’assetjador en les converses eren típiques d’algú de l’estat espanyol i, per tant, van descartar la possibilitat que l’home visqués fora. De fet, un dels presumptes delinqüents es feia passar en principi per una fotògrafa.

El cas es va investigar des de Manresa per una carambola. Aquest tipus de delictes solen derivar-se a una unitat especialitzada en ciberdelinqüència de Cerdanyola del Vallès, però en aquell moment els agents d’aquest grup estaven molt enfeinats amb un altre cas molt important i, com que A.E.Z. ja era expert en temes informàtics, van demanar que ell dirigís la investigació.

«Tot indagant, vam determinar que la persona que estava perpetrant els delictes vivia a Sabadell. L’autor estava enganxadíssim a aquesta pràctica delictiva i constantment amenaçava noies. Era un autèntic depredador. El vam estar perseguint gairebé un any i mig, i vam veure que vivia a aquesta ciutat de l’àmbit metropolità i que tenia un col·laborador al Tarragonès. Vam trobar més víctimes, en aquell moment unes 10 o 12 amb les que havia contactat a través de Facebook», explica l’agent de la comissaria de Manresa.

Quan l’anàvem a detenir a Sabadell va sorgir un entrebanc, i és que se’n va anar a viure a Mallorca amb la seva parella. Així que la investigació dels Mossos va marxar cap a un territori en què el cos no té competències. Per aquest motiu van contactar amb la Policia Nacional i el va detenir. En l’escorcoll es va confiscar tot de material informàtic i va ser quan es va veure l’abast real del cas i que cap a unes cent noies n’havien estat víctimes.

«Aquest perfil de delinqüent no se sol acontentar amb les primeres imatges i per aquest motiu cada cop en vol de més humiliants o bèsties. Tot i això, per a alguns l’objectiu és arribar a quedar, i aquest ho va aconseguir, fins i tot amb menors, tot mantenint relacions sexuals en hotels», destaca A.E.Z. Fins i tot hi havia víctimes amb les quals va contactar d’altres països, com els Estats Units, Suècia, i sobretot Sud-amèrica. També va ser arrestat el col·laborador a la Bisbal del Penedès.

«Quan nosaltres contactàvem amb algunes de les víctimes, primer es pensaven que n’érem els autors. Un cop venien a la comissaria i els explicàvem el que havíem descobert es posaven a plorar perquè els hi trèiem una espina que portaven clavada des de feia quatre o cinc anys», afegeix. Moltes d’aquestes noies simplement havien mantingut contacte per Internet amb l’autor i no sabien quin rostre tenia l’home que les havia extorsionat. Vivien amb el temor de trobar-se’l pel carrer i no reconèixer-lo. Quan la policia els deia que ara té un ordre d’allunyament es quedaven més tranquil·les.

El presumpte autor principal dels delictes es presentava com a fotògrafa amb el sobrenom de Shana per iniciar els contactes amb les víctimes, a les que pagava petites quantitats a canvi de fotografies i vídeos que anaven pujant de to. Una víctima tenia 13 anys.

L’agent que quan era adolescent muntava els seus ordinadors

Nascut a Osona, A.E.Z., abans de ser policia era un aficionat als ordinadors i als 12 anys els muntava ell mateix. Tècnic electrònic, els seus coneixements van fer que la unitat dels Mossos d’Esquadra de ciberdelinqüència, ubicada a Cerdanyola del Vallès, confiés en ell, que treballa a la comissaria de Manresa, per resoldre el cas d’assetjament que una menor de la capital del Bages havia denunciat. «Ja sabia d’informàtica, així que vaig posar els meus coneixements al servei del cos», afegeix. Primer va entrar a treballar a la comissaria de Berga i, encuriosit, es mirava tots els casos que tenien a veure amb la informàtica i la ciberdelinqüència. Per aquest motiu un temps després es va passar al grup especialitzat en aquest tipus de delictes, al comandament central. Posteriorment va entrar a la Unitat d’Investigació de la comissaria de Manresa.