Les imatges del nou volcà de la Palma són increïbles, colpidores; un espectacle de la naturalesa que amaga darrere seu centenars d'històries soterrades per la llengua de lava que avança lliure vessant avall des de Cumbre Vieja en direcció a la mar sense que res i ningú pugui parar-la, arrasant amb tot el que es troba per davant. 

Històries com la de Juan Luis García Camacho, de 79 anys, qui ja ha viscut fins a tres erupcions. «Quan va passar la de San Juan tenia 5 anys», explicava aquest veí de Las Mancgas dilluns a la matinada. «Aquell sí que era brau, les cases queien una darrere l'altra com si fossin fitxes de dominó». Amb la del Teneguía «estava construint una finca sota» del volcà. «Aquella va ser més suau», l'única cosa dolenta l'olor «dels gasos» quan ja la lava va deixar de brollar. I del de diumenge diu que el va veure «rebentar» des de la seva casa. «No va ser un tremolor, va ser un soroll estrany, que no és comú». Era el volcà, «la primera terra que va botar, que era com una pols de canyella». García Camacho recordava aquell instant a l'interior del seu Toyota Corolla, aparcat al costat del camp de futbol de El Paso on tenia pensat passar la nit després de ser desallotjat del seu habitatge. 

Per aleshores, l'home no sabia encara que havia passat amb casa seva. «Penso que està bé, aquí no arriba el volcà», per la qual cosa esperava tornar durant la jornada. «Jo necessito tornar, allà hi tinc els meus medicaments». Fàrmacs que ja els serveis socials es van encarregar de fer-li arribar al llarg de la nit. Tanmateix, el desitjat retorn a casa no es va produir perquè la situació es va anar agreujant amb el pas del temps. A poc a poc s'anava coneixent que el magma s'havia emportat per davant diverses construccions, «bones cases», especificava aquest resident de La Palma referint-se als xalets que hi ha a la zona.

Un vehicle cobert de cendra durant l'erupció del volcà de La Palma Andrés Gutiérrez/La Provincia

I a mesura que la lava anava avançant s'anaven desallotjant més barris. Com el de la Llacuna, on la família d'Alicia Brito vivia una matinada molt dura. «Estem esperant l'ambulància perquè treguin la meva mare, que està enllitada, i nosaltres anirem darrere d'ella» cap a El Fuerte, una antiga caserna militar que ha estat habilitada per a acollir els afectats, declarava Brito pocs minuts després que des d'un cotxe policial se'ls ordenés abandonar els seus domicilis. «Estem nerviosos per la meva mare. No sé com estaran aquestes persones que han de deixar enrere les seves cases sense saber si podran tornar o no, ha de ser duríssim», apuntava aquesta palmera, qui mantenia l'esperança que el seu habitatge no resultés afectat. «No ens podem queixar», es consolava mentre esperava al carrer l'arribada de l'ambulància al costat del seu pare, Adelto Brito, la seva filla Lidia Rodríguez, de 9 anys, i la gossa, Leia, que no parava de plorar. «Està molt nerviosa, porta des d'anit [del dissabte] molt alterada».

La nit també es va fer interminable per als joves Javier Castro Fuente i María Nieves, qui des de la cuneta de la carretera LP-1 seguien com avançava el riu de lava. María Nieves es queixava de la falta d'empatia d'algunes persones que acudien a veure aquell espectacle. «Hi ha moltes pèrdues materials. És molt trist, perquè perds tot el que tens a la llar, els records, el temps que t'ha portat construir-la», comentava. Lluny, el magma avançava cap a Todoque, on Castro té una casa, «la de tota la vida». A la una de la matinada la lava encara no hi havia arribat. «Demà [dilluns] se suposa que ja estarà per aquí», entrellucava. 

19

Erupció del volcà 'Cumbre Vieja' de l'illa de La Palma EP / Reuters

L'última oportunitat

Gairebé un dia després, a la tard-nit d'ahir, Javier Castro i María Nieves van tenir l'última oportunitat d'acostar-se a l'habitatge escasses hores abans que el volcà l'engolís. Ja s'havia endut una petita construcció rural que tenen a Las Manchas. «Ja se l'ha emportat», relatava Javier per telèfon quan tornava de casa seva de Todoque, on havia aconseguit salvar «les dues ovelles més petites» de les cinc que tenia. I avançava que el seu barri pràcticament desapareixerà sota el futur terra que formarà el nou paisatge. «Sepultarà l'església i el col·legi», encertava a dir María Nieves, qui agregava que si la lava passava per l'esquerra de la muntanya del barri mirant a la mar també afectaria la casa d'una familiar de Javier i si ho feia per la dreta s'emportaria «una urbanització de luxe» . Sobre el seu habitatge, cap esperança que se salvi. «Passarà tot per aquí, és una desgràcia», apuntava María Nieves mentre descrivia que li queia una pluja de cendres acompanyada d'una forta olor de sofre. «Ens n'hem d'anar ja», deia abans de penjar.

"Sepultarà l'església i el col·legi" preveia el jove Javier Castro

Entre tantes històries dures també hi ha la de la jove Elena Padrón, de 21 anys i també veïna de Todoque. «Hem vist vídeos i la cosa està crua». «No vam agafar res perquè pensàvem que esclataria a Jedey i la nostra zona no estava en perill. Vaig anar a la meva habitació, vaig agafar la roba que tenia al llit, el portàtil, em vaig oblidar del carregador, i vaig agafar el cotxe i vaig sortir amb els meus dos gossos» llauradors. Un dels principals problemes amb els quals s'han trobat és la desinformació. «Als meus oncles els havien dit primer que havien perdut la seva casa, però no», agreujant així l'angoixa que viuen els milers de desallotjats pel terratrèmol. «Això pot ser històric, però la por que tinc a dins no se m'oblidarà mai».

Una nit en la caserna

Juan Díaz, més conegut com a Ovidio, un veí de 86 anys de Las Manchas que va passar la nit del diumenge a dilluns a la caserna de Santa Cruz de la Palma al costat d'altres 200 veïns que van ser desallotjats de casa seva. Igual que Juan Luis García Camacho, ha estat testimoni de tres erupcions. En la de San Juan, de 1949, tenia 13 anys. «Va explotar a les 9 del matí. Semblava la bomba atòmica. Va aixecar un núvol de 200 metres d'alt. Les explosions tiraven pedres enceses. La terra semblava ciment. Era increïble», recordava amb molt bona memòria, que, juntament amb el seu bon humor, el van convertir en la persona més mediàtica de les que abandonaven El Fuerte. No obstant això, Ovidio va sortir de casa amb el el que duia posat, tot el que va poder treure. Vestit amb una camisa i uns pantalons, caminava ajudat pel seu bastó de fusta pels límits de la caserna per combatre a l'artrosi que pateix. «Si m'assec, no m'aixeco», deia amb sorna. Del Teneguía només comentava que allò va ser «molt petit» i sobre el volcà que va néixer diumenge a La Palma que a penes havia sentit algun tremolor previ a l'erupció. «Només un al matí, quan estava esmorzant». Poc minuts després de les 15.10 h de la tarda va ser quan va veure la columna de fum blanc. «No vaig sentir cap explosió». Poc després, aquest octogenari va ser desallotjat. «Vaig agafar el més imprescindible, no vaig tenir temps ni de canviar-me de roba ni de banyar-me». I elucubrava que «demà o demà passat» se n'aniria de la caserna en direcció a la seva casa, al barri costaner de la Bombeta. 

El volcà en erupció de la Palma EP

A El Fuerte també hi havia dormint Daniel Álvarez i Kley Melián, una parella natural de Las Palmas de Gran Canaria però que des de fa tres anys viuen a Las Manchas. Propietaris del bar El Aperitivo. «No sabem res. M'han dit veïns que ara com ara no els ha arribat la lava, però que no es descarta perquè el volcà continua evolucionant i té tres o quatre camins», declarava Álvarez a mitja matí poc després de rebre la visita del president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el president canari Ángel Víctor Torres. 

L'«espetec», com molts han descrit l'inici de l'erupció, va ser descrit per Daniel Álvarez amb un onomatopeic «bru, bru, bru». «Vam treure el cap a la porta del bar i vam veure com va esclatar per a dalt, va ser increïble. No sé ni el que se'ns va passar pel cap. Vam baixar a casa corrent, vam agafar el gos, el lloro, vaig deixar anar les dues gallines perquè fugissin, i vam sortir cames ajudeu-me amb el cotxe». Kley Melián afegia que «a la meva filla Alesandra, de 16 anys, li va venir una crisi d'ansietat, vam haver de parar per donar-li un got d'aigua i sucre; només em deia: mare, ho perdem tot».