Des del 2016, l’Anoia és una comarca pionera en la lluita contra les plantacions de marihuana, una problemàtica que els últims anys s’ha anat estenent tant al conjunt de la Catalunya Central com a la resta del país.

A la comissaria de l’Anoia, la lluita està liderada per una unitat especialitzada i dos agents de la unitat juntament amb els seus superiors expliquen com es porta a terme.

Abans d’entrar en matèria, el cap de l’ABP de l’Anoia, l’inspector Ramon Roig, remarca que el cultiu de la marihuana és un «delicte invisible» però que acaba lligat a altres fets delictius. En aquest sentit, explica que el que va començar a la comarca d’algú que té algunes plantes a casa, després es comencen a organitzar en clans i d’aquí poden arribar a instal·lar-se grups mafiosos que porten delictes que van més enllà de les plantacions. En aquest punt, el sergent Jordi Casanovas detalla que el que pot començar com a molèsties per olors de les plantacions o talls de llums per les connexions il·legals a la xarxa, pot derivar en extorsions, detencions il·legals i fins i tot homicidis en el cas que aquestes màfies s’acabin implantant al territori. Abans d’arribar a aquest punt, diu l’inspector, l’objectiu del cos «és protegir el territori» davant d’aquest grups criminals fent-lo un «territori hostil» per a les plantacions.

Pel que fa a la forma de treballar del grup, no entren en detalls gaire concrets per «evitar donar pistes als delinqüents», diu el sergent, però sí que assegura que totes les informacions que arriben a la comissaria es treballen. Són pistes procedents d’àmbits molt diversos, com policies locals, alcaldes i fins veïns a qui aquestes plantacions generen problemes. El sergent insisteix en la importància de la col·laboració ciutadana per lluitar contra la marihuana i remarca que les informacions es poden fer arribar de manera anònima i sense que el nom de l’alertant arribi mai a aparèixer, ja que es tracta d’un delicte que es pot perseguir d’ofici. Afegeix que un cop finalitza la investigació, tant si es confirmen les sospites com si no, informen del resultat a qui els ha posat sobre la pista.

Tres tendes i roba estesa a la plantació de marihuana de Cercs Cedida a l'ACN per Mossos

Un cop es té una informació, el grup es posa a treballar sobre la possible plantació. La investigació pot durar pocs dies o allargar-se mesos. Això depèn de factors com ara investigar qui hi ha al darrere d’aquella plantació o de l’estat en què es troben les plantes, ja que cal esperar el moment òptim per entrar-hi perquè, segons expliquen, no és el mateix trobar planter que unes plantes ja a punt de collir o els cabdells processats.

De tota manera, recorden que el primordial és garantir la seguretat de les persones, i posen l’exemple d’un cas d’una nau on hi havia una connexió a la xarxa amb un elevat risc d’incendi també per a les indústries dels voltants i es va actuar molt ràpidament per desmantellar-la.

A més, no actuen en solitari sinó que ho fan de forma coordinada amb els altres cossos policials estatals, com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, a través del Citco. Cada cop que fan una investigació «entrem les dades» per «evitar trepitjar investigacions d’altres cossos i dels mateixos companys dels Mossos d’Esquadra».

Demà passat, en el marc del dia de les Esquadres de la Regió Policial Central, dos dels membres d’aquest grup especialitzat rebran una medalla en reconeixement de la tasca que porten a terme juntament amb els seus companys.

Què passa amb la droga que s’intervé?

Un cop s’intervé la marihuana, aquesta segueix «un procés molt concret i molt tancat», explica un dels membres de la unitat que es dedica a la lluita contra aquesta droga. En un primer moment, tota la droga es trasllada al magatzem de la comissaria d’Igualada. En aquest espai asseguren que només hi tenen accés cinc persones. Es tracta d’una limitació molt rigorosa perquè la droga que s’ha intervingut és una prova clau per al procés judicial i cal garantir-ne tota la cadena de custòdia per evitar possibles sorpreses judicials. Tot i això, resulta impossible guardar els centenars o milers de plantes des que es fa la intervenció fins al moment del judici. Per aquesta raó, tant de les plantes com dels cabdells se’n guarda una mostra representativa que és analitzada al laboratori i que es conserva fins que el cas no té una sentència ferma. Pel que fa a la resta de plantes o cabdells, es demana al jutge permís per a la seva destrucció, cosa que acostuma a fer-se en un termini d’entre tres i quatre setmanes després de desmantellar la plantació en qüestió. Amb el permís del jutge a la mà, aquesta droga es premsa i posteriorment és incinerada.