Els tres mossos d'esquadra agredits en les protestes a l'entorn de Lledoners l'1 de febrer de 2019, el dia del trasllat dels presos independentistes a Madrid, han reconegut davant la jutge que no van veure els seus agressors. Tampoc que els veiessin muntant les barricades que van tallar la carretera C-55. Només un dels agents ha reconegut haver identificat tres dels acusats, abans dels fets, per "faltar al respecte" als agents.
Els '9 de Lledoners' s'enfronten a fins a set anys de presó. A més de la petició de presó de la Fiscalia, la Generalitat demana 15 mesos de presó per a tres dels activistes. El judici ha arrencat aquest dimarts amb la declaració dels testimonis i aquest dimecres serà el torn dels encausats.
El judici ha arrencat aquest dimarts al Penal 1 de Manresa amb la declaració dels tres agents de la policia catalana que van patir lesions i que reclamen una compensació econòmica per aquestes. Els policies han explicat que van estar a les dues barricades que es van col·locar a la C-55, però que no van veure qui les havia muntat.
Les agressions
En la segona, han relatat, s'haurien identificat a tres persones per increpar-los. No va ser, però, fins al tercer escenari, el pont que enllaça Sant Joan de Vilatorrada amb la carretera, que s'haurien produït les agressions. Han explicat que un grup d'unes 200 persones van intentar trencar el cordó policial i va ser quan haurien patit els cops. Cap dels tres, però, ha reconegut haver vist qui n'hauria estat l'autor. Sí que han assegurat que els tres identificats eren a primera línia en el moment dels fets. Segons els informes mèdics, un dels agents van patir lesions als genitals, un altre a la mà, i un tercer a la mà i a les cervicals.
Segons el relat dels agents, es van identificar alguns conductors que, un cop aixecades les barricades, no volien moure els cotxes, i entre els quals hi ha també alguns dels encausats. Durant el judici també ha testificat un quart agent, que hauria participat en l'operatiu fent les identificacions, però que tampoc va veure qui eren els autors dels disturbis ni de les lesions. Únicament ha reconegut que ell també va veure com els tres identificats en la barricada eren a la primera línia durant els disturbis.
Es dona el cas que, durant les qüestions prèvies, abans de l'inici del judici, la defensa dels encausats ha demanat la nul·litat del judici perquè en els escrits d'acusació inicials només hi apareixia el delicte d'atemptat contra l'autoritat i aldarulls. Han explicat que quinze dies després es va fer un segon atestat en el qual s'incorporava el delicte de lesions, un fet que consideren vulnera el dret de defensa dels acusats. La jutge, però, ho ha desestimat.
Un dels mossos està implicat en l'agressió racista al Bages
Un dels mossos que ha declarat aquest dimarts durant la primera sessió del judici és un dels agents que aniran a judici per l'agressió racista a Sant Feliu Sasserra l'any 2019, segons la defensa dels encausats. L'agent dels ARRO -que ara es troba apartat de les seves funcions pel procés judicial que té en marxa- va ser un dels policies que l'1 de febrer de 2019 va intervenir a la carretera C-55, molt a prop de Lledoners, i va identificar als tres acusats que s'enfronten a les penes més elevades de presó.
Durant el judici, un dels advocats de la defensa dels encausats ha intentat poder fer preguntes al mosso -que exerceix d'acusació particular a través de la Generalitat- sobre aquest aspecte, però la jutgessa ha tallat el lletrat en considerar que allò que se li estava preguntant no té a veure amb la causa que s'està jutjant.
Precisament el caporal havia demanat declarar per videoconferència. Durant les qüestions prèvies del judici, la defensa d'alguns dels acusats han demanat que se suspengués el judici per aquest fet. Finalment, la jutge ha anunciat que el mosso declararia presencialment al jutjat.
El testimoni dels acusats, dimecres
El judici també ha comptat amb el testimoni dels perits forenses, que han ratificat que el líquid que es va trobar a les barricades era gasoil, i d'alguns presents en els fets, que a preguntes de la defensa d'un dels encausats, han assegurat davant la jutge que se l'havia identificat sense motiu i en cap cas havia insultat als agents.
El judici seguirà demà amb la resta de testimonis i el relat dels acusats que, a petició de les defenses, testificaran en darrer lloc. La primera jornada ha concentrat unes dues-centes persones a l'exterior dels jutjats donant suport als encausats.
Eva Pous, advocada d'Alerta Solidària, explicava una estona abans d'arrencar el judici que "ens trobem davant de l'enèsim intent de fiscalia, Mossos i la Generalitat de criminalitzar les mobilitzacions i només esprem la lliure absolució de totes les encausades". Pous ha valorat molt negativament que la Generalitat exerceixi d'acusació particular: "Cap de les dues formacions, ni Junts per Catalunya ni ERC, han fet allò que enteníem que havien de fer que és retirar les acusacions". A més, l'advocada ha criticat que, a banda d'atemptat contra l'autoritat, també els acusen de delictes públics.
D'altra banda, la lletrada també ha criticat el paper de la fiscalia, que l'ha titllat de "qüestionable i sancionable". En aquest sentit, Pous ha dit que la fiscalia els hi demana les penes màximes "per forçar que els encausats acabin reconeixent uns fets que no són certs". Per tot plegat, creu, el ministeri públic només busca "criminalitzar les mobilitzacions i buscar condemnes del tot injustificades".
"Un atestat inversemblant"
Per la seva banda, dos dels advocats dels encausats, Josep i Teresa Rossell, han denunciat que les acusacions són "del tot injustificades i desproporcionades" i han criticat especialment el paper de la Generalitat com a acusació particular. "El paper de la Generalitat no és un paper, és un paperot", ha lamentat el lletrat Josep Rossell, que ha criticat que els Mossos van muntar un "atestat inversemblant".
Els presumptes fets van tenir lloc l’1 de febrer del 2019, en el marc d’una protesta contra el trasllat dels presos independentistes de Lledoners a Madrid. La fiscalia els acusa d’«atemptar contra la pau pública» per presumptament fer barricades amb l’objectiu «d’impedir la circulació dels vehicles».
A tres, d’ells a més, els acusa de desobediència i lesions per haver agredit a tres agents dels Mossos. Per aquests darrers demana set anys de presó i, pels altres sis, tres. La setmana passada, els 9 de Lledoners van demanar que la Generalitat es retiri de la causa, en la qual exerceix d’acusació particular.
