«Em dic John, visc a Barcelona. Si vols, millor que parlem per Whatsapp, que el Facebook Dating no l'utilitzo gaire.» Amb aquest missatge, després d'un 'like' en aquesta pàgina per trobar parella, va començar tot. «Va ser el 12 de juny. Jo mai havia fet servir aquesta aplicació, però me la vaig descarregar i bé, la tenia allà. De sobte em fa 'like' un noi. Li vaig tornar el m'agrada». Qui parla és el Pedro (nom fictici per protegir la seva identitat), un home de 30 anys i resident a Barcelona que lluita des de fa mesos contra una «màfia d'estafadors que opera a la xarxa». Li van prometre guanyar 48.000 euros, però van acabar estafant-n'hi 16.000, segons dues denúncies presentades per l'home davant els Mossos d'Esquadra, el 20 juliol i el 31 d'agost, i a les quals ha accedit Cas Obert, el portal de successos de Prensa Ibérica. Ell i cinc-cents afectats més s'han unit en una plataforma per destapar l'estafa. Però, segons afirma el noi, milers de persones de tot el món haurien caigut en aquesta trampa cibernètica. «Mentre parlem, he rebut tres m'agrada de tres estafadors diferents. Estan per tots arreu», adverteix.
La trampa
«Va dir que es deia John. Que estava a Barcelona per negocis. Vam començar a parlar: quins són els teus 'hobbies', què t'agrada. Em va dir que a ell, llegir, la platja... i també, que li agradaven les inversions», resumeix el Pedro. «Primer em va il·lusionar. Parlàvem cada dia: què has menjat, vull veure't, què soparàs, et fan creure que tens una relació», recorda l'home. «Et pregunten si en saps res d'inversions. Si els dius que no, et converteixes en la víctima perfecta». Negre sobre blanc, sembla un engany fàcil de detectar, però la trama està perfectament orquestrada: «Et mostren fotos de coses cares, un tren de vida desitjable, i et diuen que tot és gràcies a les criptomonedes». Prèviament t'han enamorat. «Com que volen el millor per a tu, ets la seva parella, t'ensenyaran a guanyar diners».
El Pedro lluita encara per recuperar els seus. Segons consta en la denúncia a què ha tingut accés Cas Obert, el John –el seu estafador– es va inventar una vida, una identitat, i fins i tot una imatge. «Aconseguirem moltes coses». Tot això acompanyat d'uns quants «t'estimo» i «et faré guanyar diners». Per portar a terme l'engany, el John li va explicar que havia d'obrir-se «tres perfils en tres plataformes diferents: Binance, Effortwe 365 i Meta Trader 5». La mecànica és senzilla, però la terminologia complexa –per això aconsegueixen enganyar– per a qui no en sap d'inversions i informàtica. «Binance és la cartera (on canvies de divisa), després et conviden a unir-te a la plataforma estafa, Effortwe 365 –ara tancada, en van creant de noves per evitar rastrejos– i, finalment, et diuen que t'obris un compte a Meta Trader 5, una plataforma que és legítima, però que està piratejada per ells per al frau. Les gràfiques i dades que mostren, els teus diners, són falses».
Com que el Pedro no entenia de criptomonedes, el John estava sempre supervisant-ho tot. «Mitjançant captures de pantalla em deia el que havia de fer. M'anava mostrant el rendiment dels diners. Era tot mentida, els diners que es reflectien allà no eren certs». Es va deixar portar. «Confies que tot anirà bé», explica el Pedro. «En aquell moment, treballava de dilluns a diumenge i tenia una mica de diners estalviats. Vaig començar invertint-hi 500 euros». En la primera operació va guanyar 200 euros. Els va retirar. «Vaig veure que realment guanyava diners». Era només un esquer. Segons la seva denúncia, va dipositar-hi 6.000 euros més. Així que van passar les setmanes i la seva relació amb el John es va anar consolidant. «Ets la persona més important de la meva vida... no et vull fer mal», recorda el noi. «Nosaltres continuem operant». L'engany va durar dos mesos.
«El John sempre parlava de nosaltres, nosaltres, nosaltres... tot en plural. Jo t'ajudaré», recorda el Pedro. «Em va insistir que havia de posar-hi més diners». El Pedro, enamorat, se'l va creure, «com que no en tenia més, em va oferir la possibilitat que la plataforma me'ls deixés». Així, va sol·licitar un crèdit a la plataforma dels estafadors. «De sobte, van dir que si no pagava el préstec al cap de 10 dies, congelarien el meu compte –ho perdria tot– i m'anirien penalitzant i generant interès per cada dia de més que tardés a tornar els diners».
El John va actuar llavors com a suposat defensor. «Va dir que havia enviat diners al meu compte per ajudar-me. Era part del pla. Em vaig sentir en el compromís de continuar invertint per poder tornar-li tot. Vaig haver de demanar un avançament de sou a la feina». Quan se suposa que havia completat el pagament del presumpte préstec, «la plataforma es va inventar més recàrrecs: 5.000 euros per ingressar-ho tard. I 5.000 més per una llei internacional. Li vaig dir al John que això era una estafa, que ens havien enganyat. Que si havia de pagar un impost, jo el pagava a l'Agència Tributària d'Espanya, no a una plataforma. Vaig anar a denunciar». Llavors, el John va desaparèixer. Va eliminar el seu compte de Facebook i el seu número de telèfon. El Pedro no ha tornat a veure'l.
A les xarxes per lligar: el pig butchering crime
L'estafa patida pel Pedro té nom, la policia la coneix com a 'Pig Butchering Crime' (en català es tradueix com la 'matança del porc' o el 'crim del porc degollat'). Seleccionen la víctima en aplicacions per lligar i altres xarxes socials com TikTok, els convencen per realitzar inversions econòmiques en plans que no existeixen. Així, mentre treuen els diners a les víctimes, l'organització engreixa la seva guardiola. Quan descobreixen el seu engany, trenquen la guardiola (maten el porc) i desapareixen. El Pedro assegura que un altre dels estafats que ell coneix va perdre un milió d'euros amb el mateix frau.
Qui hi ha darrere?
En la seva denúncia, el Pedro apunta un nom, un magnat xinès que tindria una indústria de telecomunicacions i que, segons assegura, opera a «Birmània, Laos, Cambodja, les Filipines i els Emirats Àrabs Units». Diferents seus que operen-estafen a escala mundial. Els estafadors serien persones enganyades a l'inici, segons denuncia el jove, i extorsionades després perquè n'entabanin d'altres: «Els capten i els obliguen, en condicions horribles, a estafar. Els prometen feines amb bons salaris i els porten a diferents països. Els retiren passaports i els posen a treballar en 'call-centers'». El seu modus operandi estaria orquestrat: «Reben una formació que inclou com crear perfils falsos en xarxes socials, com identificar les víctimes adequades, com establir-hi relacions, platòniques o romàntiques, i com guanyar-se'n la confiança». A més, «com coaccionar-les perquè inverteixin en criptomonedes o en el comerç de divises a través de webs d'inversió suposadament de tercers, allotjades en realitat pel grup d'estafa».
Fes cas al teu instint
Com pots evitar ser víctima d'una estafa com aquesta? Des d'onBranding, empresa de ciberseguretat, anàlisi d'intel·ligència i investigació privada, alerten: «Les aplicacions de 'dating' tenen el seu èxit, però cal anar amb compte, prendre precaucions i fer cas al teu instint». A l'hora de fer transaccions econòmiques, Selva Orejón, fundadora i directora d'onBranding, recorda que «la criptomoneda és una moneda virtual, basada en tecnologia 'blockchain'» i «per operar-hi és fonamental conèixer aquesta tecnologia». L'experta posa en el focus una altra qüestió clau: «Hi ha moltíssimes persones que no saben custodiar i mantenir segura la seva identitat digital». Els seus comptes, les seves carteres. «Hi ha molts riscos».
Reputació a Internet
Orejón veu fonamental que «si actues en diferents plataformes», en revisis «la importància i reputació a internet». «Les aplicacions de cites estan plenes d'estafadors. L'FBI ja ho ha advertit, Holanda, Alemanya... també Espanya», denúncia el Pedro. No només són diners. «Poden fer molt mal. Poden destrossar-te la vida. Hi ha gent que s'ha suïcidat davant la desesperació, o que han intentat fer-ho. Dedico gran part del meu dia a denunciar a Facebook Dating, Tinder... N'està ple».
