Desllenguada, sincera, divertida. Icona trans i símbol LGTBI quan pocs donaven la cara. Melodramàtica, "Ni puta ni santa" -com resaven les seves memòries, escrites amb èxit per Valeria Vegas- la seva vida no va passar inadvertida, tampoc la seva mort. El 9 de novembre de 2016 Espanya començava el dia amb la notícia: 'La Veneno' moria als 52 anys a l'hospital de La Paz, a Madrid. Tres dies abans, Cristina Ortiz va ingressar d'urgència amb múltiples contusions i una infinitat de dubtes. Les hipòtesis van ser accident, suïcidi i/o assassinat. Encara que el cas es va tancar de manera fugaç, als nou dies, apuntant a l'accident, la família de la vedette continua defensant que va ser assassinada. "No pararem fins que se sàpiga la veritat, ha afirmat Trini Ortiz, la seva germana, a CAS OBERT, portal de successos i recerca de Premsa Ibèrica. Titllen la recerca com una cadena d'errors i de "molt estrany" tot el procés.
El mes de febrer passat, el jutge va arxivar les recerques i va descartar l'existència d'un possible delicte d'homicidi. Es va tancar la causa per la mort de Cristina. "Recorrem, i recorrerem. Les vegades que faci falta. Anirem més alt. Anirem al de més a dalt, i si diuen no, al del damunt. I si diuen no, al següent. Nosaltres aconseguirem que se sàpiga com va morir 'La Veneno'".
Una bassa de sang
A les onze de la nit, els serveis d'emergència van rebre una trucada que alertava que una dona es trobava inconscient al seu domicili. Les sirenes van parar en el madrileny barri de Tetuan. Quan van arribar, van trobar a Cristina Ortiz, 'La Veneno', inconscient. A la banyera, una gran bassa de sang. Al seu costat estava Alin Bogdan, la seva parella des de fa gairebé tres anys, i una veïna, que va ser qui va donar l'alerta. 'La Veneno' era traslladada a l'hospital i intervinguda d'urgència. Tenia un fort traumatisme cranioencefàlic. Va morir tres dies després.
La versió oficial -policial, judicial i forense- sempre va assenyalar que la vedette, presumptament, hauria barrejat alcohol i/altres substàncies aquella nit. La caiguda, accidental, li va ocasionar un greu traumatisme cranial. Els metges van trobar un fort edema (inflor) cerebral, per la qual cosa va ser necessari induir-li el coma. Va haver de ser intervinguda d'urgència.
L'informe recollia que no existia en el seu cos cap lesió de lluita o defensa que pogués fer pensar en un escenari violent. Va ser la primera contradicció que va enfrontar la seva família, que, res més arribar a l'hospital va denunciar que 'La Veneno' estava plena d'hematomes i cops per les cames, els peus i el cap. Li van fer fotos per provar-ho.
"Era clar com l'aigua", afirma la seva germana. "Li vam tirar les fotos perquè estava matxacada", continua. "Com em pots dir que no va haver-hi un episodi violent? Els cops del cap van ser com amb un bat de beisbol. Que sembla que van pagar a algú perquè li donessin dos cops. Es van assegurar que morís. A Cristina li faltava un tros de crani", lamenta. Llança una pregunta a l'aire: "Qui s'ha beneficiat de la seva mort? Cal mirar-ho, en general són sempre els primers sospitosos".
L'informe oficial va ser categòric: alcohol, somnífers, orfidals i un accident casolà. Aquelles conclusions no els van convèncer. "Vam tenir el seu cos en un tanatori, pagat per nosaltres, esperant que arribés una segona autòpsia. No la van fer".
Nou dies i moltes hipòtesis
La investigació va ser fugaç. Tan sols nou dies per al primer tancament d'un cas el ressò del qual encara ressona. El 9 de novembre 'La Veneno' moria. El dia 18 ja s'havia signat l'arxivament de les diligències. “Tot el procés es va realitzar de manera ràpida i brusca donant carpetada en poc espai de temps”, denuncien els seus familiars en la seva petició oberta ara change.org per a demanar justícia per a ella.
“L'endemà de morir jo vaig passar per casa seva", compte Trini Ortiz. "Per què no van precintar l'habitatge mentre era a l'hospital? Hi havia sang al domicili que no van analitzar". La germana de 'La Veneno' llança un altre interrogant: "quan va morir, ens van donar la roba. Quina roba? Pensin. Quina roba? Si diuen que ha caigut en sortir de la banyera, per què ens donen uns texans i una camisa? Amb uns texans surts tu de la banyera?".
Tot es va tancar de manera abrupta. La família considera que "la rapidesa, segurament, ha permès que quedin molts fils solts. Les incongruències inciten a pensar en la superficialitat amb què es van tractar les diligències i fins i tot una possible influència negativa per la seva condició sexual".
Alin, 'el romanès''
Que fos l'últim que la veiés el va col·locar en el punt de mira. Les contradiccions amb la resta de persones que van atestar, més. Alin Bogdan, la seva parella, avui està a la presó per altres delictes. Segons va explicar llavors, va arribar a casa al voltant de dos quarts de dotze de la nit i va trobar a Cristina estirada a terra, amb un fort cop al cap. Llavors, va assegurar, va cridar a una veïna -la propietària del bar de baix- i quan va arribar aquesta Cristina s'havia desmaiat. Fonts pròximes -que van atestar- asseguren que a les quatre de la tarda es van sentir sorolls i crits a casa de 'La Veneno'. Alin no va demanar ajuda fins a gairebé les dotze de la nit.
Van atestar també que les baralles eren sonades: insults, cops. Aquella nit, Alin va baixar, asseguren fortes pròximes, amb quatre grans bosses d'escombraries desfent-se de roba -amb sang- i tovalloles. No li van prendre proves d'ADN, encara que a casa de Cristina Ortiz van trobar rastres de sang que no eren d'ella. Pocs dies després de morir 'La Veneno' la seva exparella estava venent vestits i arracades seves per 20 euros.
“M'he ficat al llit amb gent amb un dit mou Espanya”
Icònica. Sense filtres. Asseguren que la fama la va trobar a ella. Mai va fer un càsting. Va arrasar amb la seva desimboltura. Amb el seu metre vuitanta. Es va convertir en musa de Pepe Navarro -a 'Esta noche cruzamos el Missisipi'- i la seva fama va ser innegable. Pensava en el carrer i es mirava a ella. El seu currículum es va gestar aquí. Va ser la seva escola. Prostituta de carrer, i honrosa. Ho recordava feliç. "M'encantava prostituir-me. Era lliure", repetia en moltes ocasions. "Era molt fantàstica, però va tenir moments molt durs al Parque del Oeste", assegura Trini a CAS OBERT.
Va conquistar a homes poderosos. “M'he ficat al llit amb gent que amb un dit mou Espanya”, afirmava 'La Veneno' davant els mitjans. Transgressora i sense vergonya - no tenia límit- entre focus i saraus sabia moure's. Va tenir etapes grises. Poca llum i molta ombra.
Va reaparèixer amb força davant els mitjans 37 dies abans de morir. Acabava de publicar un llibre de les seves memòries (¡Digo! Ni puta ni Santa). Va publicar sense por i amb inicials la identitat de molts personatges famosos amb els quals havia tingut relacions sexuals. "M'han amenaçat de matar-me", va advertir en la seva presentació. No es va deixar a ningú: polítics, futbolistes i gent poderosa. Per aquesta raó el seu entorn mai ha descartat que la seva mort pogués tractar-se d'una venjança.
Malgrat la lluita dels seus, la Fiscalia Provincial de Madrid s'oposa a reobrir la causa per la mort de Cristina Ortiz. Van sol·licitar la reobertura mitjançant informes pericials basats en investigacions privades. "La fiscalia diu que no és suficient. Diuen que les fotos, per exemple, no es van prendre de la forma correcta. Una dona policia es va prestar a ajudar-nos, ens va dir que on hagués d'anar aniria, perquè veu negligències policials". Al febrer, la mateixa fiscalia va dir no. "No ho veu important. La Fiscalia amb 'La Veneno' no dóna importància a res". Van recórrer, "però les coses de Palacio van a poc a poc".
Cristina, mentrestant, descansa. El Parque del Oeste guarda les seves restes. Ho va demanar ella. És el lloc on va exercir la prostitució durant anys, on va créixer el personatge, on va ser lliure. On, a la seva manera, va ser feliç. Una placa la recorda, "Cristina la Veneno, valenta dona transsexual visible en els 90".
No és suficient. "Ella mereix més, alguna cosa amb més gust", compte la seva germana. "Per això subhastaré un vestit seu. Amb el que tregui, li posaré una estàtua a Chueca. És el veritable lloc on ha d'estar ella". El vestit, és el primer i únic que va treure a la passarel·la Cibeles. "Quan va acabar la desfilada el va doblegar i me'l va enviar. Em va dir 't'ho envio per si et cases'. Ho vaig guardar", recorda Trini. "Porta guardat des del 97. Ho trec ara per ella".
