L’exconseller d’Interior Miquel Sàmper va ser dimecres passat al sopar de Dones Emprenedores Innovadores de Manresa (DEIM), a la ciutat, on va abordar el que ell considera les trampes de la política.

Ha vingut a Manresa per parlar de trampes i paranys de la política.

És que n’està ple! És un camp de mines. Quan estàs atrapat a la política ets un autor d’aquestes mateixes trampes i quan estàs fora les veus clarament.

Quines són algunes de les trampes?

No ser capaços de fer que els polítics diguin allò que pensen i que facin allò que creuen. I que no hi hagi desviació entre el pensament, allò que vens quan et presentes i el que acabes fent realment. Si hi ha distància entre una cosa i l‘altra, la gent no vota una persona sinó un producte de màrqueting polític.

Com per exemple?

Els populismes a França i Àustria, i la senyora Ayuso. Algú en algun moment pot haver pensat que no donava la talla, però no tenia un pèl de tonta. Aprofita un moment en el qual veu que la crisi de la covid evoluciona i fa un discurs molt clar i acaba dient que la més important són ‘els meus madrilenys i de què serveix la salut si ens acabem morint de gana’. Són missatges molt simples, que arriben a tota la ciutadania i ella s’ha convertit en un producte polític. Els qui dissenyen l’estratègia deien que com més gran és la massa menys costa convèncer-la perquè a més no està excessivament preparada i tendeix a oblidar ràpidament. Quan estàs fora, però, dius això no pot ser i penso que hem de buscar missatges sincers, que no hi hagi distància entre el que es pensa i el que es diu, i que no n’hi hagi entre el que es promet i s’acaba fent.

Ha passat amb l’independentisme?

Un cop ha passat el que ha passat amb els pressupostos, la unitat del 52% ha fet aigües. Jo no diria que hagi mentit però ha de trobar un nou camí i explicar-lo bé. La CUP només va facilitar uns pressupostos, els del referèndum, i després no ho ha fet mai. Ha fet prevaler més la ideologia social que la intenció clara que hi havia Catalunya des de les grans manifestacions i el referèndum. Puigdemont parlava de transversalitat i apostava per la independència però no hem estat capaços de fer-ho. Junts s’ho ha cregut però ERC, quan ha vist que podia guanyar les eleccions, no ha parat fins que ho ha aconseguit, i la CUP va a la seva. Però els independentistes hi són i s’ha de trobar altres fórmules per despertar la massa de votants. I ara sabem com les gasta l’estat espanyol.

Amb trampes, també?

Ha estat capaç de podrir, literalment, l’estat de dret. El dret penal es regeix no només per la presumpció d’innocència, sinó que ha de ser l’última ràtio. I les actuacions del 2017 dels líders independentistes és evident que no obeeixen a cap transgressió jurídica més enllà d’una hipotètica desobediència. Va començar amb el fiscal Maza que va presentar una querella i va venir a dir havia posat rebel·lió i que ja es veuria com acabaria. Aquí hi ha una trampa brutal perquè la fiscalia depèn jeràrquicament del govern i mai faria res si l’atura. Aquesta és la prostitució més gran que hi hagut en el dret penal. Després en el judici Marchena va incomplir una gran quantitat de preceptes de drets fonamentals. Més tard, els indults neixen, ho he parlat amb Grande Marlaska, quan arriba el globus sonda que la sentència d’Estrasburg serà molt contundent contra l’Estat. Si s’esperés una sentència comprensiva amb la condemna no hauria passat. No és el mateix que arribi amb els líders independentistes a la presó que en llibertat. També hi ha la gran trampa en la violència de gènere.

En quin sentit?

Cada 25-N ens omplim la boca contra la violència de gènere, que és una xacra que s’ha d’aturar com sigui. Però les lleis que van sorgir a principi d’aquest segle no han complert el seu objectiu de prevenció. Ho demostra que el 2019 hi va haver les mateixes mortes que el 2008, 12. És el fracàs més gran de la política. No pot ser que en una qüestió tan menyspreable com aquesta no siguem capaços de posar-nos-hi des de tots el fronts: educació, prevenció, policies, jutges, ajudes psicològiques a la víctima, detecció de caràcter previ de qualsevol focus de violència...

Fa poc més d’un mes hi va haver la brutal violació a Igualada. La mare de la menor demanava unes penes més dures. Ajudaria?

Entenc perfectament el que va dir aquesta senyora, amb qui empatitzo totalment com a pare. Amb el règim penal que tenim actualment, una violació pot arribar a 25 anys de presó. No sé si és suficient o no, però crec que hem d’actuar amb polítiques d’educació, hi ha d’haver un increment en l’educació i és aquí on s’han d’abocar els recursos, perquè un «cállate nenaza» d’un nen de 10 anys pot acabar amb violència masclista o violació. Els delictes que es basen en la supremacia física de l’home sobre la dona, són el fracàs més gran de la política del segle XX que no ha sabut aturar amb mitjans aquesta discordança, de perfils de gent minoritària que fan molt de mal. Una societat que no es respecte a a si mateixa té un dèficit de drets humans que la fan incompleta i mentre hi hagi una trista violació a Catalunya, Catalunya no serà completa.

A Manresa i a Catalunya, la inseguretat creix. Calen més mossos?

A totes les juntes de seguretat local que assistia, l’alcalde em deia que la principal preocupació era la seguretat, per sobre de la salut i l’economia. Jo diria que falten més policies i més ben organitzats. Està tècnicament acreditat que la unió de policies locals amb Mossos d’Esquadra en un sol comandament augmenta la seva eficàcia un 25% sense incrementar els efectius. Si uníssim 17.000 mossos amb 10.000 policies locals, la sensació seria millor amb la mateixa gent. I també cal tenir present que es va pactar un nou sostre de Mossos amb uns 3.000 agents més, però no es pot fer en un sol dia, això pot trigar anys perquè hi ha agents que es van jubilant i no es poden fer convocatòries de més de 700 agents per any perquè la qualitat se’n ressent.