El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va visitar Manresa a finals d’octubre, en plena crisi de seguretat. Aquesta setmana hi ha tornat per fer balanç de les mesures que la conselleria ha pres per revertir la situació.

Aquesta setmana, vostè i l’alcalde de Manresa feien un balanç positiu de les mesures adoptades contra la inseguretat, el pla Tremall i el patrullatge conjunt de Policia Local i Mossos. Tot i això, encara hi ha delinqüència. Fins quan s’allargaran aquestes mesures?

Hi havia una situació d’inseguretat, amb delictes en l’espai públic que van generar molta inquietud i es van tirar aquests dos plans, i el resultat ha estat la disminució a la meitat d’aquests fets delictius. N’estem molt satisfets, però el conseller del ram, tan sols que hi hagi un delicte, ha d’estar ocupat i mantindrem les mesures per reduir la delinqüència, els dispositius conjunts i el pla Tremall, de forma indefinida, sense termini.

Hi ha una d’aquestes dues mesures que hagi funcionat millor?

Són qüestions que van dirigides a fets diferents. Normalment, els temes de seguretat són moltes coses que generen impactes. El pla Tremall està molt orientat a la multireincidència, i el pla de dispositius conjunts porta més presència al carrer per pacificar i garantir una millor convivència. També s’han visitat 550 establiments d’ofici que permeten saber on hi ha més problemes, on s’ha de posar l’accent i adaptar els dispositius a la realitat. El resultat final és la disminució de la violència, però no és simplificar o atribuir una part a cadascun. És la pressió conjunta que es fa i que multireincidents han sortit de circulació.

I què passarà amb ells un cop surtin de la presó.

Això se’ns escapa. Nosaltres el que hem de fer és mantenir la pressió, donar seguretat i garantir els drets i llibertats de la ciutadania. Això significa estar sobre del delinqüent amb acció preventiva i reactiva. A partir d’aquí donem les proves a la judicatura, que decideix quines penes té i el dret penitenciari segueix el seu curs. Nosaltres no hi entrem ni ho valorem.

Però aquests delinqüents tard o d’hora sortiran de la presó. Què passarà aleshores?

Les persones que vulguin delinquir es trobaran que Manresa és una ciutat molt més segura que fa un quant temps i això és una bona notícia.

A finals del tercer trimestre del 2021 Manresa era l’onzena ciutat catalana amb robatoris violents per habitant, amb una xifra molt similar a la mitjana. Com ha canviat la situació?

En aquest moment Manresa està un 7% per sota de la mitjana nacional en delictes i és una dada molt important. Això ha estat possible per una decisió política de fer-ho i també perquè hi hem posat els mitjans. A l’ABP de Manresa s’hi han incorporat 15 agents, la Policia Local també està fent un esforç contractant 10 agents més.

Aquests agents es van incorporar a mig octubre i ara ja hi ha noves convocatòries. Quants es destinaran al Bages i a la regió central?

De moment són a l’escola i encara no tenim la distribució dels nous agents.

Tot i la reducció de fets delictius del 2021 respecte del 2019, aquests són superiors als del 2016. Des del consistori s’atribueix a major pressió policial a Barcelona. La conselleria també ho veu així?

Nosaltres intentem detectar on hi ha els focus de problemes i quan hi ha problemes al Bages i a Manresa hi hem fixat tots aquests efectius i estem molt, molt, satisfets dels resultats, però conscients que ho hem de mantenir. L’alcalde ens ho demana i ho continuarem fent.

Manresa és també una de les ciutats amb més habitatges buits. Això facilita la instal·lació de delinqüents?

No es pot agafar aquest element per si sol perquè la delinqüència és multifactorial. Són moltes les raons per les quals es produeixen fets delictius i per les quals una persona cau en el món de la delinqüència.

En la seva visita a l’octubre també es va anunciar la creació d’una comissaria de proximitat al centre de Manresa. En quin estat es troba el projecte?

Per tenir el resultat fan falta tres coses: una és la voluntat de fer-ho, que aquesta hi és, l’altra són els diners, que també els tenim, i l’altra és el lloc, el procediment i les obres per adequar l’espai. Els terminis estan més pendents d’aquest tercer extrem. L’Ajuntament està buscant diferents espais, que es contrastaran entre nosaltres i la Policia Local, i aleshores farem el projecte. La voluntat és que a final d’aquest any o a principi del que ve estigui en funcionament.

Parlant d’infraestructures, hi ha pendent el nou parc de bombers de Manresa i la històrica reivindicació d’una seu per a la regió d’emergències centre a Sant Fruitós, que no acaba de ser una realitat.

Per a la regió ja hi ha el projecte encarregat. Per al parc de bombers, l’Ajuntament ja està tramitant la cessió de terrenys i s’ha de fer un primer projecte per veure quin cost té i programar la seva execució.

«No s’ha apartat ningú, s’ha canviat el cap dels Mossos»

En relació amb el relleu del major Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos d’Esquadra i també de la seva cúpula i davant les crítiques dels grups de l’oposició, durant l’entrevista a Regió7, el conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, va assegurar que «no s’ha apartat ningú. S’ha canviat el cap dels cos com s’ha fet infinitat de vegades. En cada moment decideixes quina és la persona o el grup de persones que consideres que poden tirar endavant». En aquest sentit, Elena va recordar que «el conseller Sàmper ho va fer fa un any, tal com va decidir el conseller Buch fa dos o tres anys, i abans el conseller Espadaler o han decidit la majoria de consellers».

En aquesta línia, Elena va insistir que «no s’ha apartat ningú», sinó que «s’ha pensat que la millor persona per tirar endavant el projecte era una altra». Tot i el canvi, va assegurar que està «orgullós del que s’ha fet fins ara per part del major Trapero, com dels anteriors caps del cos».