Salah Abdeslam, considerat l'únic supervivent del comando que va assassinar a 130 persones a París el 13 de novembre de 2015, ha al·legat davant el jutge que no ha matat ni ferit ningú ni suposa "un perill per a la societat", si bé ha justificat la violència empresa pel grup Estat Islàmic. "No he matat ningú. No he ferit ningú", ha al·legat en la seva compareixença d'aquest dimecres, una de les més esperades dins del judici que va arrencar al setembre a París i que ha permès reviure l'atemptat més gran gihadista perpetrat en sòl europeu.

Abdeslam s'ha presentat com a víctima de "calúmnies" i fins i tot no ha dubtat a considerar "extremadament severes" les penes dictades a França per terrorisme. En aquest sentit, ha dit que la Justícia vol fer d'ell un "exemple" per a enviar un "missatge" a altres persones susceptibles de radicalitzar-se.

En el seu cas, la seva radicalització hauria arribat amb el viatge del seu germà a Síria, en el qual, segons Abdeslam, no va haver-hi cap trobada amb Abdelhamid Abaaoud, considerat el 'cervell' dels atemptats de París i abatut per la Policia cinc dies després de l'atac.

Salah Abdeslam també ha restat importància a un viatge de dos dies a Grècia on ell mateix s'hauria reunit amb el seu amic Abaaoud. "Per a vostè, tot està relacionat amb Estat Islàmic, però hi ha també una vida social", ha declarat davant el jutge, segons la cadena BFM TV.

Justifica a Estat Islàmic

En l'arrencada del judici al setembre, el mateix Abdeslam es va proclamar a la sala "combatent d'Estat Islàmic" i part de l'interrogatori d'aquest dimecres ha versat entorn de la relació d'Abdeslam amb aquesta organització, per exemple per a comprovar si justifica les seves accions. Per a l'acusat, tot "depèn del que es parli".

Ha recordat que també a França va arribar a estar vigent la pena de mort i ha emmarcat les accions d'Estat Islàmic dins d'una guerra més àmplia. Segons Abdselam, els atacs a França --"m'agradaria dir operacions militars", ha postil·lat--, no tenien com a objectiu "hissar la bandera negra sobre França", sinó posar fi als bombardejos de la coalició internacional a Síria.

Així, ha explicat que el seu acostament a les doctrines d'Estat Islàmic "no va ser religiosa" al principi, sinó perquè se sentia "culpable" pel sofriment del poble sirià i volia intervenir d'alguna forma. "Veia a aquesta gent sofrir i jo mentre gaudia de la vida", ha relatat.

Un total de 20 persones figuren com acusades en aquesta macrocausa, entre elles tres jutjades 'in absentia'. Prop de 1.800 persones s'han constituït com a part civil i la sentència no s'espera fins al mes de maig.