El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i els seus homòlegs francès (SAMU) i andorrà (SUM) van fer ahir un exercici conjunt de simulació d’assistència a víctimes en un gran incident. Així, van posar per primer cop a prova els protocols comuns establerts en el projecte europeu Egalurg, que té com a objectiu actuar davant d’incidents que es produeixin prop de la frontera i on la coordinació de sistemes d’emergències de diferents països fa que l’assistència pugui ser més eficient. El simulacre, que s’ha fet al poliesportiu de Llívia, va comptar amb la participació de més d’un centenar de persones, entre voluntaris i professionals sanitaris de les dues bandes del Pirineu.
La simulació es va emmarcar en un escenari de risc previsible, com és un concert multitudinari amb afluència de persones de tots dos costats de la frontera. A partir del simulacre es van posar en pràctica tots els protocols treballats en els darrers tres anys i la funció de la figura «follow me», creada en el marc del projecte i que té la funció d’enllaç entre els diversos intervinents. L’exercici va començar amb un accident simulat a l’escenari principal, on un cantant va caure i va patir un traumatisme greu. Posteriorment, en anunciar-se la fi del concert, es va recrear una allau humana que va deixar diverses víctimes amb lesions traumàtiques per aixafament.
Va ser llavors quan es va activar el protocol d’incident amb múltiples víctimes (IMV) transfronterer i es va poder veure com funciona la coordinació entre els sistemes d’emergències mèdiques que hi ha a banda i banda de la frontera. Així, es va simular una situació amb una trentena de ferits de diversa consideració per posar en pràctica els diversos protocols d’actuació conjunts. De fet, el simulacre representa un pas important del projecte Egalurg, a través del qual es va posar a prova la plataforma informàtica d’IMV que permet comunicar els diferents cossos i centrals d’emergències.
La directora d’operacions del SEM, Anna Fontquerni, va explicar que l’exercici d’ahir serveix per veure si tant els procediments que s’han consensuat entre els diferents sistemes d’emergències com la forma de relació entre tots ells és adequada i «té una bona planificació». En aquest sentit, va detallar que l’objectiu és que l’eina informàtica comenci a fer-se servir abans d’acabar l’any, amb la idea que inicialment ho faci de manera interna a Catalunya i després amb la resta de territoris del projecte.
El coordinador d’Egalurg per part del SEM, Yuri Lázaro, va explicar que la plataforma serveix per poder fer un triatge de les víctimes i enviar tota la informació «de forma directa i a temps real a diferents centres de coordinació de diferents sistemes d’emergències», a la vegada que també permet coordinar-se amb els diversos centres sanitaris.
Per la seva banda, el cap de servei del SAMU a l’Alta Garona, Vincent Bounes, ha destacat la importància de fer l’exercici de simulació, tenint en compte que es parteix del principi que «una catàstrofe no té fonteres» i que cal que els diferents efectius treballin plegats amb «un mateix llenguatge i protocol».
«L’objectiu és la igualtat als dos costats de la frontera»
El cap del SEM a la regió de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, José Ramon Ropero, explica que «cada vegada hi ha més mecanisme de coordinació entre diferents països» per abordar els diversos tipus d’emergències que es poden produir i que «l’objectiu és la igualtat als dos costat de la frontera en l’atenció que puguin rebre els ciutadans». En el cas concret del projecte Egalurg, explica que es treballa en la coordinació tan per si hi ha una gran emergència i que un cop aconseguit això, «pot facilitar que serveixi per coses petites, que potser no són una gran emergència ni catàstrofe però que és importnat per aquell ciutadà que ho pateix», com pot ser un trasllat mèdic o un ICTUS. Tot i això, remarca, que actualment, els serveis catalans i francesos ja estan dimensionats per fer front a les emergències que es produeixen en el dia a dia a cada territori.
Pel que fa a la qüestió idiomàtica, explica que l’emergència la lidera el servei del país allà on passa, però que l’app que usen està traduïda, mentre que en l’atenció a la víctima, s’ha de fer en el cara a cara.
