Quiosc

Cas Obert - Regió7

La consellera reuneix el jutges de pau per anar plegats contra la supressió

Un canvi legislatiu que impulsa el Govern de l’Estat planteja posar funcionaris en lloc dels jutges dels municipis que trien els plens locals

Els jutges de Pau que van assistir ahir a la reunió amb la consellera Ciuró | MARIA AGUT

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, vol salvar els jutges de pau, un model de gran implantació a Catalunya. Ho vol fer iniciant una campanya des de la base, els mateixos jutges de Pau i els ajuntaments fins arribar al Parlament per intentar fer una força, sinó única, molt majoritària, i dir al Govern de l’Estat que es vol mantenir el model actual i que es rebutja la supressió que hi ha plantejada a través d’un canvi legislatiu que impulsa el Govern del PSOE i Podem. La consellera es va reunir ahir amb els jutges de pau de la Catalunya central a la seu de la delegació del Govern de la Generalitat a Manresa.

El Govern estatal impulsa una nova Llei espanyola de mesures d’eficiència processal del servei públic de Justícia que, si s’aprova, suprimirà aquesta figura. La proposta és substituir aquesta figura que a Catalunya s’apropa molt a un servei voluntari per un funcionari estatal. El Govern català considera que s’ha de mantenir el perfil actual del jutge de pau, aquella persona que es capaç de generar consens entre parts i resoldre molts conflictes abans no arribin a la via judicial.

Ciuró creu que el Govern de l’Estat no es prou conscient de la feina que fan els jutges de Pau, entre d’altres coses perquè a l’Estat hi ha una implantació molt més petita. Però, a més a més, veu que la nova llei suposaria una retallada a l’actual Estatut i preveu que la mesura arribaria sense la corresponent partida pressupostària. «Si se suprimeix de la llei orgànica del poder judicial la figura del jutge de pau, de facto se’ns estan buidant les competències de l’Estatut», afirma Ciuró. «Ens hem de plantar perquè també lesionen l’autogovern i hem de veure que no sigui un primer pas per anar buidant de competències en altres temes.

A més a més, els jutges de Pau solen tenir una presència dins de cada municipi que va més enllà d’un hora d’oficina, justament per aquest voluntarisme de les persones que exerceixen el càrrec.

El Govern català està fent aquesta campanya a nivell intern de país, però, de moment, la consellera encara no ha pogut abordar el tema directament amb el ministeri corresponent, tot i que sí que ha fet saber a l’executiu central el seu rebuig a la llei en aquest punt a través dels número 2, el secretari del departament i el secretari d’Estat del ministeri. La trobada amb la ministra està demanada, segons Ciuró, «però encara no hi he pogut parlar», es lamenta.

Ciuró està centrant la seva acció en explicar la situació als jutges de pau. Espera que en les properes setmanes, els Ajuntaments de Catalunya apropin acords de ple, tots amb el mateix text o molt semblant, demanant de mantenir la figura del jutge de pau, que a Catalunya té una implantació molt i molt majoritària, a diferència del que passa a diferents llocs de l’Estat. Aquestes mocions seran trameses tant al Parlament de Catalunya com al Congrés de Diputats perquè consti el rebuig a la decisió. Després, Ciuró té previst reunir-se amb tots els caps dels grups catalans amb grups parlamentari a Madrid.

«És una batalla que haurem de fer de la mà entre el Govern de Catalunya, els jutges de pau i l’Associació per la Justícia», assegura la consellera. Entén que a nivell de l’Estat, amb una implantació menor de jutges de pau, el Govern consideri que la partida no està prou amortitzada, però «a Catalunya tenim la competència, l’hem desplegat, ens funciona i la volem continuar mantenint», afirma la consellera.

La consellera adverteix que si no s’atura en aquest procés de creació de la nova llei estatal, «Catalunya no té capacitat legal per crear una figura com la del jutge de pau amb la seva capacitat jurisdiccional d’ara, amb la capacitat de donar fe. Per tant no podrem crear una figura amb aquesta validesa».

Catalunya, un país amb un jutge de pau a cada poble

Els jutges de pau són presents en 898 dels 947 municipis del país i són escollits pel Ple Municipal. A tot l’EStat, la xifra és d’aproximadament 7.000 jutges de pau. Per tant, aquí hi ha molta més implantació.

Actualment, els jutges de pau són l’estructura judicial més àmplia a Catalunya i són competents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil. Tracten, en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior a 90 euros. En l’àmbit penal, des del mes de juliol de 2015, bàsicament gestionen actuacions d’auxili judicial (exhorts) ja que les faltes que s’atenien fins a aquella data s’han transformat en delictes respecte dels quals ja no tenen competències. Eviten que un 15% o 16% de casos arribin als jutjats.

Josep Maria Guerrero

Jutge de pau de Sallent 


El farmacèutic sallentí Josep Maria Guerrero és jutge de pau del seu poble des de fa només quatre mesos. Ara veu com la figura del jutjat de pau pot desaparèixer.

Què en pensa, del fet que es vulgui eliminar la figura del jutge de pau?

No em sembla correcte. Com a ciutadà penso que s’està produint un gran problema dins de la nostra societat com és la deshumanització. Al ciutadà cada vegada li costa més fer tràmits. Rebutjo però puc entendre que algunes empreses privades vulguin fer-ho però que l’administració pública cada vegada posi més traves al ciutadà per poder fer tràmits i que vulgui anar pel camí d’aquesta deshumanització doncs ho rebutjo i em costa d’entendre.

Quina importància té un jutjat de pau en el funcionament d’un poble?

No només té una labor de tipus burocràtic, sinó que té un gran component de labor social. La labor social de resoldre petits conflictes entre veïns que per la persona que hi acudeix li afecta en el seu dia a dia i és un tema important. A part de l’assessorament legal que es fa des dels jutjats de pau per aquelles persones que no tenen capacitat per recórrer o per demanar informació en altres estaments. Es fa d’una forma altruista.

El convenç l’alternativa que proposen d’una oficina municipal de mediació?

Per mi els tres pilars bàsics de la societat són l’educació, la salut i la justícia. La persona que pensa en educació pensa en l’escola, la que pensa en la sanitat pensa en el CAP o la farmàcia i la persona que pensa en justícia pensarà en la figura del jutjat de pau. Potser d’aquí 150 anys ja es tindrà com a referència aquesta oficina, però penso que quan parles de justícia la primera porta pel ciutadà és el jutjat de pau.

Enric Genescà

Jutge de pau de Casserres


Enric Genescà és jutge de pau del seu poble, de Casserres, des de l’any 1994, és a dir, fa gairebé 30 anys. Genescà lamenta aquesta decisió i destaca la importància dels jutjats de pau.

Què en pensa, del fet que es vulgui eliminar la figura del jutge de pau?

Jo sincerament penso que serà una pèrdua molt important per la població.

Perquè?

El jutge de pau porta el registre civil, però a part d’això fa molts actes de mediació. Això és molt important perquè gràcies a moltes d’aquestes mediacions la justícia ordinària va molt més lleugera. Sense els jutges de pau hauran d’assumir tota aquesta feina els advocats d’ofici. Una altra cosa a tenir en compte és que la justícia de pau és gratuïta, però els advocats no ho són.

Llavors perquè creu que s’ha pres aquesta decisió?

Ara des del govern central ho volen centralitzar tot més i que es faci des d’una oficina determinada. Però jo penso que si hi ha administradors pel mig s’haurà de pagar i això serà un perjudici per la ciutadania. A més el jutge de pau és una persona que per la funció que té cobra molt poc. El seu cost és irrisori.

Els municipis petits són els que podrien notar més aquest canvi?

El jutjat de pau permet als veïns dels pobles petits poder fer determinats tràmits sense haver-se de desplaçar. A més, molts registres civils de pobles petits no estan digitalitzats. A Casserres tenim documents des del 2000. Per qualsevol cosa que s’hagi de fer es necessitaran aquests llibres, però què es farà amb tota aquesta documentació? És complicat.

Et convenç l’alternativa que proposen?

Si ja hi ha una cosa que funciona bé perquè cal canviar-ho?

Jaume Bransuela

Jutge de pau de Súria


Jaume Bransuela és jutge de pau titular de Súria des de l’octubre del 2016. El surienc valora la tasca dels jutjats de pau.

Què en pensa, del fet que es vulgui eliminar la figura del jutge de pau?

El problema que hi pot haver és que si s’elimina aquest sistema acabarà pagant sempre el mateix. Per anar a fer un tràmit amb un notari o a l’Ajuntament es paga tot, aquí no es paga res perquè ja ho has pagat amb els impostos. Aquest és el problema que jo hi veig.

Podria suposar un cost més per la ciutadania?

Una firma d’una fe de vida o d’una partida de naixement a un jutjat de pau és gratis, però si vas a un notari potser em quedo curt si dic que de 30 euros no baixa. No és que nosaltres ho fem gratis, perquè la gent ja ha pagat els seus impostos. Ara bé, si volen que la gent pagui dues vegades…

Això passarà en diversos tràmits no?

Preparar un matrimoni, per exemple, dona bastanta feina a l’hora de buscar i recollir documentació. Sempre tens l’opció de que t’ho facin pagant. Tot es pot fer, però jo hi veig molts inconvenients i a un preu molt car.

A més els jutjats de pau també són importants pel que fa a la mediació oi?

Hi ha molts conflictes petits que nosaltres resolem abans no arribin a un jutge magistrat. De fet, cada vegada fem més actes de conciliació. Sembla que els jutges de pau sobrem però per altra banda cada vegada ens donen més feina. No ho entenc.

Creu que podria afectar més als municipis petits que als grans?

Penso que potser no. Per exemple al Bages hi ha municipis que comparteixen jutjat i la feina ja havia quedat més compartida.

Compartir l'article

stats