Lídia Fàbregas és veïna de la masia Junyent, el punt on va començar l’incendi de Castellar de la Ribera dimecres passat. La casa i les granges es van poder salvar però tot el bosc i tots els conreus del seu voltant van quedar completament cremats.
Fàbregas explica que quan van veure el foc de seguida van demanar ajuda però que no van rebre mitjans. De fet, explica que si dimecres van poder salvar la casa i també les granges, que van quedar totalment encerclades pel foc i sense cap via de sortida, va ser gràcies a la «molt bona voluntat del consell comarcal», de l’Ajuntament de Basella i també dels mateixos veïns de la zona.
Fàbregas explicava que amb la casa envoltada de foc «et sents molt impotent i molt frustrat». Per aquesta raó i la importància que té salvar les cases i les granges de les flames, vol denunciar la situació amb la qual es van trobar i també reivindica la necessitat de «tenir més mitjans. No pot ser que les cases es quedin soles» i afegia que «cremi un bosc és brutal, però una casa és una casa i una granja és una granja. S’han de tenir mitjans per poder-les salvar».
Fàbregas insistia en què la seva denúncia i reivindicació és per una qüestió «d’organització» i poder tenir els efectius que es necessiten per poder salvar les cases i les granges quan hi ha perill, com és en el cas dels incendis. També posava de manifest que un cop els bombers van desplegar-se per les zones de l’incendi, aquests treballaven «al màxim».
Finalment, també insistia en que cal «organitzar-nos» tot recordant, ja els incendis del 1994 i el 1998 i que la situació es pot repetir.
