La lluita contra els dos principals incendis del Solsonès, el de Castellar de la Ribera -que al matí ja estava estabilitzat després de cremar 329,54 hectàrees- i el de Lladurs -amb 43,83 hectàrees afectades-, es descantava ahir a favor dels Bombers després d’una jornada que com la de dijous va ser extremadament complicada.
La jornada començava amb l’objectiu de contenir l’avançament del foc de Lladurs per l’elevat potencial d’expansió que tenia. Al final del dia, el focus estava perimetrat però la situació era molt inestable i encara es temia que si hi havia una nova revifada pogués expandir-se.
De fet, tot i que estabilitzar el foc de Lladurs era una prioritat, pels Bombers també era prioritari poder contenir qualsevol nou foc per evitar un nou gran incendi. I durant el dia en van aparèixer ben a prop. Un va ser a Bassella, que anit continuava actiu, tot i que havia cremat poc menys de 7 hectàrees. A l’Alt Urgell mateix també hi havia focs a Cabó i Coll de Nargó. La principal problemàtica del de Lladurs és que es troba en un punt de difícil accés per terra, amb només dos camins per on no es pot circular amb turismes.
Tot i això, passava enmig del malestar que hi havia entre les ADF perquè el dia abans, dijous, al vespre s’havien fet marxar membres que participaven en les tasques d’extinció a Lladurs. Segons va explicar l’alcalde del municipi, Daniel Rovira, assegurava que «es va arribar a un punt que van dir a les ADF que havien de sortir de la zona». Ell assegura que «estaven en un lloc segur, que no hi havia cap risc i teníem lloc en cas que s’hagués d’evacuar». Afegia que en situacions com aquesta «no es pot excloure la gent del territori» i que en situacions com la de dijous, quan es van fer marxar els voluntaris, «si es diu a l’Ajuntament i que s’ha de fer perquè hi ha un perill, ho hauríem pogut explicar millor».
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que va visitar el Solsonès i es va reunir amb alcaldes, va assegurar que «en aquest país tenim uns voluntaris extraordinaris i uns pagesos que són un tresor i això s’ha de subratllar».
Més enllà del Solsonès i l’Alt Urgell, el foc d’Artesa de Segre continuava actiu, amb una afectació de 1.636 hectàrees mentre que hi havia a controlats el de Cobera d’Ebre (397,39 ha) i el de la Riba/Farena (1,72 ha) a l’Alt Camp. Precisament, el fet que hi hagués focs en altres punts del país, feia témer que es poguessin retirar efectius que estaven treballant al Solsonès.
De cara a avui, la preocupació pels incendis continua, ja que encara hi pot haver focs latents dels llamps i hi ha vuit municipis del Solsonès on el pla Alfa -que determina el risc d’incendi- està en el nivell 3, el més elevat. A tot Catalunya hi ha un total de 93 municipis també en màxima alerta.
«Amb la casa totalment envoltada de foc i sense mitjans et sents molt impotent»
Lídia Fàbregas és veïna de la masia Junyent, el punt on va començar l’incendi de Castellar de la Ribera. La casa i les granges s’han salvat però el bosc i els conreus del voltant estan completament cremats. Fàbregas explica que quan van veure el foc de seguida van demanar ajuda però que no van rebre mitjans i que si se van salvar va ser gràcies a la «molt bona voluntat del consell comarcal», de l’Ajuntament de Bassella i dels veïns de la zona. Afegia que «amb la casa totalment envoltada de foc i sense mitjans et sents molt impotent i molt frustrat». Per això i la importància que té salvar les cases i les granges de les flames, vol denunciar la situació que van viure i demana « més mitjans. No pot ser que les cases es quedin soles». Que «cremi un bosc és brutal, però una casa és una casa i una granja és una granja. S’han de tenir mitjans per poder-les salvar».
El pantà de Sant Ponç es converteix en la gran reserva d’aigua dels hidroavions
El pantà de Sant Ponç, al Solsonès, és la gran reserva d’aigua on ahir carregaven els seus dipòsits hidroavions que treballaven per apagar els incendis de la comarca. La decisió d’on carregar l’aigua la decideixen els mateixos pilots i malgrat que a la zona de l’incendi hi ha dos pantans que també hi són propers, el de la Llosa del Cavall i el d’Oliana, el de Sant Ponç sembla que és el preferit pels hidroavions. Aquest fet s’explica per les característiques de Sant Ponç. Tot i tenir una menor capacitat, té una làmina d’aigua més ampla i allargada que els altres dos, i això facilita les maniobres d’aquest tipus d’aparells quan han d’omplir els dipòsits.
Per carregar l’aigua, els hidroavions entraven per un extrem del pantà, planejaven sobre l’aigua amb les comportes obertes per omplir els dipòsits i finalment en sortien per l’extrem on hi ha la presa. Aleshores, els hidroavions anaven fins al punt de l’incendi on havien de descarregar l’aigua i tornaven de nou al pantà per reomplir els dipòsits.
