Quantíssimes coses pagues per internet amb la targeta bancària? La subscripció d'Spotify Premium, la subscripció de Netflix, la subscripció al Regió7, la compra mensual, la roba, les entrades dels concerts, les proteïnes del gimnàs, els llibres... No fa gaire temps la gent tenia por d'utilitzar les seves dades bancàries a la xarxa. Avui està totalment normalitzat. Però això no vol dir que sigui segur en el 100% dels casos. Al capdavall, sempre hi ha malfactors aguaitant. I ho fan principalment a través de 5 mètodes.

Els mètodes habituals

El més habitual és el phishing. Tal com ho descriuen a El Economista, és una tècnica en què "el cibercriminal es fa passar per una institució o empresa coneguda i legítima per enganyar l'usuari i que aquest li doni les seves dades personals". L'estafa sol començar amb un SMS o correu electrònic enviat suposadament des de la teva entitat bancària i que conté un enllaç. Quan cliques, et porta fins a una pàgina pràcticament idèntica a la pàgina oficial del banc. Si t'ho creus i fiques les teves dades d'accés, acabes de ser una altra víctima.

Un altre mètode força freqüent és el codi maliciós (malware). Es tracta de programes informàtics maliciosos que s'instal·len al teu ordinador o al teu mòbil sense que te n'adonis. "Alguns registren les pulsacions del teclat quan escrius la contrasenya, mentre que altres directament guarden la informació quan accedeixes a algun dels teus comptes", apunten des d'aquest mateix mitjà. El resultat és el mateix: coneixen les teves dades i les utilitzaran per entrar al teu banc i saquejar-te. Compte amb les descàrregues a internet. Mai no saps què porten.

Mètodes que no detectes

Cada cop és més comú, i molt difícilment detectable per a tu com a usuari, l'skimming digital. També és un programari i també té com a finalitat recopilar les teves dades, però aquest no s'instal·la al teu ordinador sinó a les botigues virtuals. Tu, des de la teva bona voluntat, introdueixes les dades de la teva targeta per comprar un regalet de Nadal o per donar a una associació i el programa, invisible, les guarda. Tot i que això suposaria recolzar menys el petit comerç, les grans empreses tenen millor seguretat davant de l'skimming.

I queden dos mètodes més. D'una banda, les filtracions de dades, en què tu tens molt poquet a dir ja que es produeixen mitjançant atacs informàtics als servidors de les empreses on compres. D'altra banda, l'explotació malèvola de les xarxes WiFi públiques: els ciberdelinqüents s'hi amaguen per robar-te les dades confidencials. De vegades fins i tot fan que xarxes WiFi privades semblin públiques perquè caiguis més fàcilment al parany. Millor usar les dades o esperar-te fins arribar a casa. Protegeix-te.