Cada dia d’estiu, els informes d’incidències de la Policia Nacional recullen el robatori de «tres o quatre rellotges de luxe». Més de cent rellotges robats al mes a Espanya. La majoria de les víctimes són a Barcelona, Màlaga, Marbella, Eivissa, Palma de Mallorca i Madrid, segons expliquen a CAS OBERT, canal d'investigació i successos de Prensa Ibérica, des del Grup de Robatoris de l’UDEV Central, encarregat de lluitar contra aquests delinqüents. Qui són els lladres?
«El 75% d’aquests robatoris els cometen ciutadans napolitans, molts vinculats a la Camorra», afirma un integrant de l’UDEV. Des del 2020, aquest grup policial ha elaborat la primera base de dades amb els lladres de rellotges més perillosos a Espanya. Ja hi ha 250 ciutadans napolitans inclosos en aquesta base de dades.
La Guardia di Finanza italiana ha confirmat als seus companys espanyols que molts d’aquests lladres formen part, a les seves baules més baixes, de la Camorra, el grup mafiós de Nàpols, i que han participat ja en altres operacions de blanqueig de diners i tràfic de drogues.
CÈL·LULES DE «TREBALL»
Els investigadors espanyols ja saben com funcionen aquests delinqüents. «Treballen en cèl·lules de quatre o cinc persones», expliquen. «Els lladres arriben a Espanya en ferri o en avions a aeroports poc vigilats; per exemple, si atracaran a Marbella, viatgen a Sevilla», afegeixen. Porten documentació falsa, napolitana, proporcionada per l’organització, com la que es mostra en aquest reportatge. «De vegades porten l’escúter al ferri, però el normal és que les lloguin a Mallorca o Màlaga. Posen un adhesiu amb la meitat d’una matrícula falsa sobre la matrícula real perquè no els seguim la pista».
MODUS OPERANDI
Arribat el moment del robatori, dos lladres s’acosten a la motocicleta a la víctima, generalment un home, un turista, amb un peluco o un orologio de luxe. Un es queda a prop amb la moto en marxa. L’altre baixa i ataca la víctima. Li retorça el canell i li descorda la sivella del rellotge. Torna a pujar a la moto i se’n van.
Últimament s’han perfeccionat per no ser detinguts amb el botí a la mà. A pocs metres del lloc del robatori els esperen dos companys en un cotxe, també llogat, que té les finestretes obertes. Quan la moto passa a la seva altura, el lladre encistella el rellotge a la part del darrere del cotxe i tots segueixen el seu camí. Cada vegada és menys freqüent veure’ls utilitzar una pistola, com en l’assalt a una dona a Marbella que il·lustra aquest reportatge.
LES OBSERVADORES
Les víctimes, la majoria homes madurs amb un bon rellotge a la vista, són elegides acuradament gràcies a tasques prèvies de vigilància. Les realitzen les «observadores», elegants dones italianes, la majoria, de la zona de Nàpols.
Van molt ben vestides i freqüenten centres comercials de luxe, terrasses de restaurants cars, reservats de discoteques. Allà fitxen qui té un bon rellotge. «Elles no executen, localitzen. Quan tenen elegida la víctima, avisen per mòbil els homes i ells se n’encarreguen», explica un policia espanyol.
«Dones elegants elegeixen les víctimes en hotels, restaurants i botigues de luxe. L’organització no vol robar rellotges que valguin menys de 20.000 euros cada un»
Les observadores treballen amb «responsabilitat». «L’organització no vol robar rellotges que valguin menys de 20.000 euros cada un», afegeix aquest investigador. I han de cenyir-se a robar només tres marques triades: Rolex, Patek Phillippe i Audemars Piguet . «Solen triar molt bé. L’habitual és que robin rellotges de 120 o 130.000 euros. A Espanya s’han emportat rellotges de 400.000 euros. Si en roben un que val menys de 20.000 euros ho consideren un error».
DESTINACIÓ FINAL
Si el rellotge és molt bo, «surt» immediatament d’Espanya. Si és mitjà, s’espera un parell de dies. Moltes vegades, els homes que el treuen, gent no fitxada per la policia, el porten fins i tot posat al canell. Alguns han sigut detinguts així en aeroports espanyols i en el de Nàpols. Els lladres napolitans més coneguts a Espanya van ser el clan Fiorillo, cinc germans napolitans, que es movien en cèl·lules de fins a 20 persones.
«La Policia Nacional ja ha detectat el salt d’alguns lladres de rellotges a traficants de droga a Barcelona, Eivissa i Mallorca»
El destí final de la mercaderia és variat. S’han trobat rellotges robats a Espanya en territori d’Israel, també a Abu Dhabi, fins i tot a Suïssa. Els investigadors sospiten que s’utilitzen també com a pagament o fiança per part de la Camorra per finançar operacions de tràfic de drogues.
A Espanya, la Policia Nacional ja ha detectat el salt d’alguns lladres de rellotges a traficants de droga, «sobretot a la zona de Barcelona, Eivissa i Mallorca», asseguren fonts de l’UDEV.
NI CASINOS NI BORDELLS
Els napolitans que roben rellotges a Espanya alternen les seves campanyes d’estiu aquí amb d’altres a l’illa de Mikonos (Grècia). S’allotgen en hostals discrets o apartaments turístics.
A diferència d’altres delinqüents, no gasten el botí ni freqüenten casinos ni prostíbuls espanyols. Només els delaten, de vegades, els seus tatuatges. Gairebé no hi ha lladre de rellotges sense tatuatges, segons la policia. Molts repeteixen d’any en any, el canvi climàtic els ajuda, els turistes comencen a utilitzar màniga curta, i a deixar veure els seus rellotges, ja per Setmana Santa.
Són agosarats. Fa poc un d’aquests, perseguit per la policia a Marbella, va tirar un rellotge robat al carrer, al costat d’un portal. Els agents van decidir esperar per veure si tornava a buscar el botí. Ho va fer, amb una pistola amb què va mirar de disparar a un dels agents. L’arma, per fortuna, es va encasquetar.
ALTRES GRUPS
Els napolitans són responsables de tres de cada quatre robatoris de rellotges de luxe a Espanya. La resta va a càrrec de diversos grups: un el formen ciutadans francesos d’origen algerià o tunisià. «Són més rudes i són menys organitzats que els napolitans. Són més violents, veuen algú amb un bon rellotge, el segueixen i l’hi treuen», indica un investigador. Alguns estan establerts a Barcelona i alguns venen des de Marsella per a les campanyes d’estiu.
El ‘boom’ dels rellotges de luxe ha atret també el sector a grups de delinqüents colombians i veneçolans, «actuen sobretot a Madrid, i no amb escúters, com els italians, sinó amb motos de gran cilindrada», remarquen fonts policials. Els últims a sumar-se a aquesta tendència del robatori de rellotges molt cars a Espanya són, segons les dades policials, grups de delinqüents argentins.
ABRAÇADES AMOROSES
També hi ha grups de delinqüents, gairebé sempre d’origen romanès, dedicats al robatori per «abraçades amoroses». Al contrari que en el cas dels napolitans, les executores aquí són dones molt afectuoses amb les víctimes. «Gairebé sempre es tracta d’avis, gent sola. Els abracen, els diuen quatre coses i els treuen el rellotge». En aquest cas, les víctimes són avis de tota classe social i els botins són menys suculents.
Finalment, també hi ha «producte nacional», grups de delinqüents espanyols que roben rellotges, però, segons la policia, són molt menys organitzats i són oportunistes. «Si veuen algú amb un bon rellotge, li roben, però no s’hi dediquen». Encara.
