El 60 % dels focs són originats per imprudències greus o lleus. Però, qui és l'imprudent? Quin és el seu retrat-robot conductual? Amb un algorisme matemàtic, la Guàrdia Civil ha perfilat el possible autor, en general un home major de 46 anys, adaptat, autònom que viu del camp i sense antecedents.
L'any 2022 ha trencat la tendència a la baixa de l'últim decenni i la superfície cremada des de principi d'any, gairebé 300.000 hectàrees segons dades del Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals, ja triplica la mitjana anual. De fet, al juny ja l'havia superat, com recorda a l'agència Efe Andrés Sotoca, comandant cap de la Secció d'Anàlisi de Comportament Delictiu de la Unitat Tècnica de Policia Judicial (UTPJ) de la Guàrdia Civil. A Catalunya enguany en destaquen el d'Artesa de Segre, que va cremar més de 2.700 hectàrees, i el que va iniciar-se al Pont de Vilomara, que va cremar més de 1.700 hectàrees al Bages.
Sotoca és l'artífex d'aquesta eina, que va començar a dissenyar-se arran de l'onada d'incendis que va afectar Galícia el 2006 i que té com a objectiu ajudar a esclarir sobre qui podria recaure l'autoria dels incendis, un delicte que deixa poc rastre del seu autor a l'escena del "crim" i que també acaba amb les proves.
Un exemple d'aquesta dificultat: Dels 8.780 incendis registrats el 2021, en al voltant de mig miler es va identificar a l'autor o autors.
Per ajudar als investigadors, la Guàrdia Civil bolcat a aquesta eina, que la Fiscalia de Medi Ambient vol implantar també, 3.012 casos d'incendis forestals amb autor identificat. Ja són molts els agents de les comandàncies que acudeixen a Sotoca perquè els aporti una hipòtesi del perfil de l'autor del foc que investiguen. Amb les dades que li faciliten, el comandant fa un informe que s'inclou a les diligències.
Però, per què es produeixen els incendis?
Com recorda el comandant, el 60% dels incendis forestals es produeixen per imprudències, d'elles el 38% són imprudències lleus, és a dir, focs accidentals en els quals l'autor assumeix la seva responsabilitat i, fins i tot, participa en l'extinció.
En les greus (l'altre 22% de les imprudències) l'autor escapa del lloc i oculta la seva acció. Un altre 20% dels incendis són els anomenats "sense sentit" o patològics; entorn del 10% es provoquen per obtenir un benefici i un 4,7% per venjança.
Se sumen a aquests grups els piròmans, que no han de confondre's amb els incendiaris i que representen un petit percentatge del total. Gaudeixen contemplant el foc i fins i tot apagant-lo i tenen un desig irrefrenable de cremar.
Així divideix l'eina els tipus d'incendis en els quals hi ha autor detingut o investigat. Però aquests percentatges s'inverteixen en el cas dels quals compleixen condemna per aquests delictes. D'aquests presos, un 52% pot encasellar-se en els incendiaris "sense sentit", un 20% en els imprudents i un 16% en els que ho fan per aconseguir un benefici.
D'aquest 52% de "sense sentit", el 8% són piròmans i l'altre 44% pateix algun tipus de trastorn mental o de personalitat i és consumidor de substàncies estupefaents o, sobretot, d'alcohol.
El perfil conductual
L'algorisme matemàtic permet que el sistema extregui un perfil bastant ajustat de l'autor de l'incendi. Encara que el perfil és únic per cada cas, es podrien resumir les següents classes:
- Imprudències greus. El sistema llança el perfil d'un home major de 46 anys, adaptat, casat, autònom, amb una activitat laboral en el camp, sense antecedents i sense problemes psicològics. Sol cometre la imprudència a la primavera, tardor o hivern, al matí o la tarda, amb un sol focus de foc que s'inicia prop d'una superfície agrícola i no utilitza accelerants o retardants. Són testimonis els qui denuncien o avisen de l'incendi.
- Els incendiaris "sense sentit". El seu perfil és també el d'un home, però en aquest cas menor de 46 anys, solter, separat o vidu. No treballa o té ingressos escassos, viu sol i no té molts amics. Comet el delicte a l'estiu, a la nit, i intenta generar més d'un focus en una zona de risc alt. Fins allà es desplaça a peu, perquè viu a prop. I comença a cremar en una carretera o pista a prop la massa forestal. Són els veïns els qui denuncien l'incendi. L'autor ni roman en el lloc ni ajuda en l'extinció. Generalment, fa servir un encenedor o artefacte. Ho ha fet altres vegades i és un home en tractament psicològic que consumeix drogues o alcohol o tots dos i actua sota els seus efectes.
- Cremar per obtenir un benefici econòmic. Es tracta també d'un home, autònom, que viu en parella, té estudis elementals, està adaptat i té uns ingressos d'entre 600 i 1.200 euros mensuals. Actua a la tardor i hivern i intenta que el foc comenci a la carretera amb una fi d'ús ramader o cinegètic i no és fàcil trobar vestigis en un incendi que comença prop d'una àrea de matoll. Sol viure a la mateixa localitat de l'incendi, es desplaça en tot terreny al lloc dels fets, fa servir un encenedor o una cosa similar i a vegades és ell mateix qui avisa del foc. O els veïns. Sol ser un incendiari "en sèrie".
- Cremar per venjança. Diu el comandant Sotoca que no hi ha molts casos i, per tant, la mostra encara és petita per a poder traçar un perfil més ajustat. Així i tot, amb el que hi ha, el "retrat-robot conductual" és molt semblant al del "sense sentit". Però en aquest cas, està més desadaptat i té molt poc contacte social. També té antecedents per aquest delicte.
