Té 49 anys i des de fa un any l'esperen a casa, a Irun. Se li va perdre la pista el 19 de setembre de l'any passat. La seva dona, la seva filla, els seus germans -són sis- busquen sense descans; esperen... i tornen a buscar. El rastre els ha dut fins a Madrid, on amb esperança recorren els seus carrers. Des d'allà va trucar per última vegada a la seva germana: "M'han robat tots els diners i el mòbil. Estic menjant en un alberg. Si us plau, pots ingressar-me alguna cosa per tornar a casa?".
La trucada es va tallar. Des d'aleshores no han tornat a saber res d'ell. Des d'aquell dia, no hi ha més informació. José Antonio Torres Espinosa no hi és.
Barri conflictiu
"A l'agost de l'any passat va arribar a Madrid amb la seva dona", explica Rocío, la seva germana petita. "El meu pare va morir un any abans, havíem cobrat part d'una herència i ell va decidir comprar una furgoneta amb part dels diners. El vehicle estava a Madrid, per la qual cosa van viatjar fins allà". El viatge va ser tranquil, amb autobús, però es va enterbolir a la mateixa estació. "Un noi els esperava a la porta, tan sols sortir. Segons hem pogut saber després, la furgoneta estava en un barri conflictiu, per la qual cosa pensem que va poder coincidir amb males persones i visitar llocs perillosos". José Antonio no va arribar a fer la compra. Va desaparèixer poc després.
Afectat per la mort d'un fill, la mare i el pare
Paleta, fuster, operari... l'home va arribar a Madrid desocupat. "Treballava en el que li anava sortint", afirma la seva germana. Era un lluitador. "Va tenir moments d'addicció", explica la Rocío. La droga va trucar a la seva porta amb 19 anys, "va començar fumant porros", un coqueteig, sense més, "després van arribar les males companyies, la cocaïna va venir després".
José Antonio va tocar fons, més d'una vegada, però "després d'anys de lluita i constància va aconseguir encaminar la seva vida", afirma la seva germana, "estava net". Un repte constant, un continu pols que superava, per temporades, amb esforç, metadona i medicació.
Li van venir mal dades, "va morir un fill seu, prematur, i es va tornar enganxar". Però se'n va sortir de nou. Va refer la seva vida, es va enamorar i va tenir una filla. Després, va tornar a caure. "Es va reenganxar quan la meva mare va morir de càncer". Una vegada més, va superar l'addicció, va aconseguir sortir de l'infern, "llavors el meu pare va morir per covid, una mort inesperada que ens va afectar a tots i el meu germà va tocar fons una altra vegada".
Un 'cundero' de la droga
"A Madrid va arribar net", lamenta la Rocío. "Però només sortir de l'estació hi havia aquest noi a la porta. No sé com el va conèixer, si va ser casualitat, o si era allà expressament", diu la seva germana, "però es va quedar amb ell i tot es va complicar".
Aquest noi era conductor d'una de les ‘cundas’ de la droga (taxis de la droga) que porten als poblats. "El meu germà portava 4.800 euros al damunt per comprar el vehicle. Pel que sembla, aquest noi li va prometre força coses... el meu germà li va prestar diners, tot es va torçar". La seva dona, atemorida, va deixar Madrid. "No estava consumint, continuava net, va assegurar, però l'entorn era perillós. Ella es va espantar, va tornar amb la nena. El meu germà es va quedar".
Un mes sense senyals
"José Antonio no passa dos dies sense trucar-me i això ens va alertar". Una setmana després, la seva família va interposar una denúncia a la Guàrdia Civil. Les investigacions van portar a l'home que l'havia recollit a l'estació. "El meu germà no hi era, però la seva documentació, el seu telèfon, tot... ho tenia ell".
Es va obrir una investigació, que va donar resultats: estava a Madrid, dormia en albergs, al carrer. Menjava en menjadors socials. La cerca policial va cessar el 19 de setembre de l'any passat quan José Antonio va trucar.
"Va sonar el telèfon, un número desconegut, l'agafo, i és ell. Em diu que segueix a Madrid, que li han robat els diners, el telèfon, tot. Que havia prestat el que tenia per a la furgoneta i l'havien deixat sense res. Que no podia parlar molt, que trucava amb un telèfon que li havia deixat una persona".
La conversa va ser curta, fugaç, "em va explicar que havia estat menjant en un menjador social, es deia 'Cachito de cielo' i que, si us plau, si li podia ingressar diners per tornar al País Basc", reviu la Rocío. "Li vaig dir que sí, que em donés un número de compte, li vaig preguntar si li feia un Bizum a algun número de telèfon. Ell em va respondre que el cambrer d'un bar li havia dit que podia fer-li una transferència al seu compte i que després ell li donaria els diners al meu germà. Es va tallar la trucada i ja mai vam saber més d'ell".
"Li ha pogut passar alguna cosa"
Hospitals, menjadors socials i albergs. La família de José Antonio els va trucar a tots. "Als hospitals ens van dir que no hi havia ningú amb aquest nom, als menjadors que, per confidencialitat, no demanen nom ni DNI a les persones que acudeixen allà...". La desesperació va portar a la família de l'home a contactar amb el conductor d'aquella 'cunda' que va estar amb ell els últims dies.
"No ens va aportar cap dada. Ens va dir que el meu germà no consumia, que continuava net, però que en entrar a les zones que havia entrat, poblats, barraques, li havia pogut passar alguna cosa". Per recomanació policial van tallar la comunicació.
El telèfon de José Antonio no ha tornat a donar senyal. El seu compte bancari no ha tingut moviments, tampoc hi ha registres a la seguretat social. "Necessitem ajuda, si us plau, tinc la sensació que, pel seu passat, perquè té la creu de la seva addicció… no el busquen", assegura la Rocío.
De complexió prima, 1,70 m d'altura. Pèl i ulls castanys. La seva afició: les motos; el seu hobby: dibuixar. La seva passió: la seva filla, la seva dona. "Crec que li ha passat alguna cosa dolenta. No s'hauria separat d'elles sense motiu, sense avisar".
No hi ha pistes. "Fa un any que sense respostes, sense saber res d'ell, castigant els nostres caps imaginant el pitjor dels desenllaços possibles, vivim un dels pitjors malsons". Tot està obert, "pot no estar, pot ser que sí...". Podria caminar sense rumb, sense res -com quan va trucar després d'un mes sense rastre- pels carrers de Madrid.
