Es diu Patricia Martín Lorenzo, té 49 anys, i fa dos mesos que està desapareguda. Va sortir de casa, al barri Vegueta (Las Palmas de Gran Canaria) el dilluns 11 de juliol al matí. Des de llavors, la busquen. Des de llavors, l'esperen. Somrient, sociable, solidària, afectuosa, activa; amant de la natació, de caminar, de córrer, travessava un moment complicat, "tenia depressió i entre la meva tia i jo la cuidàvem". Des d'aquell dia ja no hi és. Han cercat per terra i mar. L'alerta és alta, el risc extrem. "Necessitem l'ajuda de tots i totes per poder localitzar-la, perquè no sabem en quin estat pot estar ni en quin lloc. Qualsevol ajuda és ben rebuda, si us plau", prega en Javier.

Javier, un dels seus fills -en té dos-, recorda cada minut d'aquell 11 de juliol. "Jo estava fent un servei nocturn. El meu relleu no va arribar i, en no arribar, jo vaig tornar més tard a casa. Hauria d'haver estat més o menys cap a les set del matí i vaig arribar a dos quarts de dotze". Quan va arribar, la seva mare no estava. "La meva tia em va dir al voltant de les deu que no hi havia ningú a casa, em vaig quedar amb els dubtes, que estrany, però, vaig pensar, haurà sortit a fer un volt…". Van passar les hores, la Patricia no tornava.

"Vam començar a preguntar-nos on podia estar, què podia haver fet... I, en veure que no arribava, a la tarda vam anar a la Policia Nacional a presentar la denúncia", recorda en Javier. "Dona, 49 anys, 1,65 m d'altura, 80 quilos de pes. Porta documentació i claus. No porta telèfon", els agents van apuntar. "Té depressió, alts i baixos, des de fa anys, pren medicació, que no porta amb ella". Arrenquen les batudes, "aquella tarda vam recórrer pràcticament la meitat de l'illa. Després, vam agafar una embarcació i ens vam recórrer tota la costa per mar". S'activa, immediatament, l'alerta per desaparició, que no ha cessat des de llavors.

Va ser a Telde

"En les primeres hores es va cercar amb caràcter urgent", recorda el seu fill, "després tot va començar a decaure". Les primeres perquisicions van permetre reconstruir els passos que la Patricia va donar hores després. Una càmera d'una botiga la va registrar al barri de la Garita, a Telde (Gran Canària). "No sabem què va comprar, però allà la van veure per última vegada, al migdia, d'aquell mateix 11 de juliol". El següent, silenci. Tot es va fondre a negre, no hi ha més.

Va arribar la depressió

Aventurera, feliç, mare de dos fills, separada, tot i que amb una relació amistosa amb la seva exparella. Sense motiu aparent, la depressió es va instal·lar a la seva vida. "No sabem el detonant, però sí que portàvem anys demanant ajuda". No va arribar. "Hi ha molt per fer en salut mental. Tant, que una persona en la situació de la meva mare no va poder ser ingressada perquè el psiquiatre deia que ella no ho requeria. Realment sí que patia una depressió", lamenta el seu fill.

La Patricia lluitava contra els elements per convertir el seu dia a dia en normal. Natació, caminades, carreres en pista, molta mar. Anys enrere, havia treballat a la banca, tot i que la seva professió, a la qual li va dedicar molts anys i hores, era l'advocacia. Enfocada a recuperar-se en aquest moment, dedicava el seu dia a escriure, ressorgir, lluitar. "Estimar-se", "tirar endavant", "saber demanar perdó" i "no rendir-se", són els missatges que abanderava. Molt activa a les xarxes socials, Patt, com firmava, no dubtava a explicar i cantar al món que sempre, tot i que vinguin mal dades, "cal caminar".

Tenia alts i baixos. "La meva mare va fer peticions d'ingrés durant anys i repetides vegades", lamenta en Javier. "Ho demanava perquè es veia més segura allà", afirma. "Va anar en ambulància diverses vegades a l'hospital. I, en el mateix hospital, la derivaven una altra vegada a casa. Sempre era el mateix: arribava per ansietat, ja que la depressió li portava a tenir crisis i, una vegada que era allà, es rentaven les mans, com qui diu", afirma en Javier. "El metge li va dir a la meva mare mesos abans de desaparèixer: no tens cap malaltia, simplement tens un problema i cal afrontar-lo. Com? Segons ells a casa", denúncia. "Mai va intentar llevar-se la vida, però sí fugir. Ho va intentar, de fet, fa poquet, i la vam localitzar gràcies al telèfon i arran d'això ella va esbrinar que pel telèfon la podíem trobar. Per això, l'11 de juliol no se'l va emportar".

"Ha decidit desaparèixer"

Sense pistes, sense rastre, la família de la Patricia va demanar ajuda per les xarxes socials. "Van arribar albiraments durant les primeres tres setmanes". Cap efectiu. Policialment, denúncia el seu fill, tot es va parar. "Segons el que diuen, és una persona adulta, en els seus cabals totals, que ha decidit marxar de la seva casa. Desapareix l'alt risc, segons la seva versió".

Els albiraments van cessar. No va haver-hi més notícies, més dades. "On estàs?", és la pregunta que no cessa. "Tots els indicis que tenim ens apunten que la meva mare ja no està amb vida… però clar, no descartem, d'altra banda, que ella hagi decidit ingressar en alguna mena de centre, que no tinguem comunicació… Que estigui desorientada...", afirma el seu fill.

Va sortir de casa fa 78 dies. "Samarreta blanca, pantalons en tons taronges, xancletes, jaqueta blanca lligada a la cintura i una bossa Nike verda", descriu, ja de memòria en Javier.

Han cridat el seu nom, han publicat les seves fotos, han mirat les seves xarxes, el seu mòbil. "Vaig analitzar totes les seves fotos des de 2014 fins a 2022. Vaig estar una setmana fent-ho, per revisar llocs, persones… alguna cosa que ens portés a ella". Res. "Revisem també les trucades des dels quatre mesos previs". No va funcionar. "Portem dos mesos sense cessament. No deixem de buscar, no pararem, però no tenim res". Han batut muntanyes, mar, ciutat, "fins i tot barrancs".

Vital, enèrgica, solidària. "És una dona molt bona, ajuda a tothom. A casa i fora. Es va apuntar a Càritas i a organitzacions només per poder ajudar. És una persona molt bolcada amb els altres". Agradable, feliç, somrient, "fins i tot en els seus moments durs. Sortia al carrer i no li ho notaves, sempre estava riallera, jovial". Tots la busquen, l'esperen.