L'exvicepresident del Parlament Josep Costa ha abandonat aquest matí el judici que se celebra contra ell i també els exmembres de la mesa Adriana Delgado, Roger Torrent i Eusebi Campdepadrós. Costa ha marxat de la sala just després que es resolguessin les qüestions prèvies i durant una mitja hora, la continuïtat del procés ha quedat a l'aire i tot feia pensar que se suspendria, a l'espera que se li designés un advocat d'ofici com ha demanat la fiscalia. I és que Costa es representa a si mateix i un procés es pot celebrar sense els acusats, però no sense els advocats. Després d'un recés, però, el tribunal ha decidit continuar el judici al·legant que Costa ha renunciat a la seva defensa i al fet que se li nomeni un advocat d'ofici.

Abans d'abandonar la sala, Costa -que és acusat i alhora el seu propi advocat- ha assegurat que "no reconec aquest tribunal" i que tampoc "no he confiat mai que un tribunal on hi ha el quadre del rei pugui ser imparcial". Costa ha qualificat la vista de "simulacre de judici" i que si havia pres part a les qüestions prèvies ho havia fet per tal de poder portar el cas al tribunal d'Estrasburg. El fiscal ha insistit en què Costa "intenta dilatar" la celebració del judici i ha qualificat la seva estratègia de "burda i infantil".

Davant d'aquesta situació, el tribunal ha decidit continuar amb el judici i també ha argumentat que no assignava cap advocat d'ofici a Costa perquè ho havia rebutjat.

Pel que fa a les qüestions prèvies que es van plantejar dimecres, el tribunal ha dit que en la sentència ja s'explicarà sobre la inviolabiltiat dels processats, ha mantingut VOX com a acusació particular i ha descartat que els processats ara no aforats (Delgado, Campdepadrós i Costa) siguin jutjats per la justícia ordinària perquè hi podria haver sentències "contradictòries".

La indefensió de Delgado

La defensa de l’actual alcaldessa de Sant Vicenç, en les qüestions prèvies va al·legar que patia indefensió perquè la fiscalia, per un error, en la seva querella no la va situar en la reunió de la mesa del dia 22 d’octubre del 2019, en la qual realment si que va participar. En aquesta reunió es va aprovar tramitar la proposta de reprovació de la monarquia d’ERC, Junts i la CUP. Com que en la querella i abans de la seva declaració en la fase d’instrucció no se l’advertia de la seva participació en aquests fets, la seva advocada, la berguedana Olga Arderiu, va considerar que es vulnera el seu dret a defensa.

El president del tribunal Carles Mir ha justificat aquest dijous desestimar la petició de Delgado perquè en la seva declaració en la instrucció només va respondre les preguntes de la defensa i no les de l’acusació. El fiscal s’havia oposat també a la petició de la defensa assegurant que si en el seu escrit Delgado no figura en aquella sessió és perquè estava de baixa, sense parlar de cap error a l’hora de redactar el document. La querella i l’escrit d’acusació no citen a Delgado entre els presents en la reunió del 29 d’octubre on es va tirar endavant la proposta de la CUP sobre l’autodeterminació, ja que en aquesta, realment no hi va participar, però per motius d’agenda i no per cap baixa.

Aquesta absència en la reunió del dia 29 explicaria que per a Delgado, el fiscal demani 16 mesos d’inhabilitació i 25.000 euros de multa mentre que per als altres tres processats demana 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa, encara que la reducció demanada per Delgado no és proporcional a la menor participació en els fets pels quals se’ls acusa.

En el judici, aquest dijous també han declarat l'exmembre de la mesa per part de Ciutadans, Laura Vílchez, que ha assegurat que van votar en contra d'acceptar la tramitació de les propostes perquè estaven advertits pel Tribunal Constitucional que podia comportar conseqüències penals. En s'ha expressat el qui era secretari segon de la mesa, David Pérez Ibáñez.

També ha declarat Xavier Muro, secretari general del Parlament, que ha assegurat que que les dues resolucions tramitades la tardor del 2019 contra la monarquia i a favor de l'autodeterminació no està clar que incomplissin les prohibicions del Tribunal Constitucional (TC). A més, la jurisprudència del propi TC havia canviat des del 2014 i això complicava la feina dels lletrats perquè els feia entrar en l'anàlisi del contingut de les resolucions. Segons ell, el TC havia anul·lat el 2015 que la cambra catalana es declarés "subjecte sobirà" o que ignorés el dret, "no pot declarar la unilateralitat absoluta".