El maquinista que el 24 de juliol del 2013 conduïa el tren Alvia que va descarrilar a Angrois ha pujat aquest dijous a l’estrada disposada a deixar en evidència les suposades carències de seguretat de la línia. «L’accident va servir d’anàlisi de riscos, per a desgràcia de les víctimes i meva», ha defensat Francisco José Garzón Amo durant la seva declaració en la segona jornada de la vista oral del judici.

Estava previst que a continuació declarés l’altre acusat, l’exdirectiu d’Adif Andrés Cortabitarte, però la jutge ha acceptat un ajornament fins a la setmana vinent. El seu advocat ha esgrimit que està afectat per l’incident d’ahir, quan el familiar d’un dels 80 morts en el sinistre li va clavar un cop al cap. També ha apuntat que la compareixença seria més llarga que la de l’empleat de Renfe.

Garzón, que s'ha esfondrat al començament i al final de la seva intervenció, ha contestat durant uns 55 minuts a les preguntes del seu advocat, Manuel Prieto, i després ha declinat respondre a la resta de parts. Les qüestions del seu lletrat han estat encaminades a emfatitzar que va complir en tot moment la normativa vigent i que cap element de seguretat impedia que entrés al revolt d’A Grandeira a una velocitat molt superior als 80 quilòmetres per hora marcats. «Es podia arribar al revolt a 200 km/h sense incomplir la senyalització i el llibre horari», ha afirmat el maquinista.

L’advocat ha començat el seu interrogatori mirant d’evidenciar les carències en la formació que Renfe va impartir al maquinista. Les pràctiques les va realitzar a la via 2, que té una senyalització una mica més detallada que la 1, on va passar el sinistre. També ha recordat, com ja va fer anteriorment, que un cap de maquinistes havia alertat de la perillositat del revolt, una percepció que ell compartia.

Un altre dels punts sobre els quals s'ha centrat la defensa –Garzón està acusat de 80 homicidis per impudència professional greu– ha estat el d’aclarir que l'home estava obligat a atendre la trucada de l’interventor. Aquesta comunicació és a l’origen de la «desorientació» del maquinista: «En cap moment vaig deixar de prestar atenció a la via, vaig continuar respectant tots els senyals [...] La trucada em va desubicar, creia que era al túnel anterior».