Leidy Vanesa només tenia 17 anys quan va desaparèixer. Es dirigia a casa d'una amiga de la família, on anava a menjar en sortir de l'institut, a València, el 2 de juny del 2008. Tres mesos després, el 20 de setembre d'aquell mateix any, el seu cadàver va ser trobat enterrat en un paratge de Macastre. L'autòpsia va determinar que la menor havia estat assassinada a cops, després de patir un "sever traumatisme al crani".
Les investigacions de la Policia Nacional van conduir a la detenció del padrastre de l'adolescent, Omar P.M., com a presumpte autor del crim i el jutjat va prendre declaració com investigades a tres persones més: dos homes als qui presumptament el padrastre va pagar per ajudar-lo a desfer-se del cos i fins i tot a la mare de la nena com a possible encobridora. Tot i així, la causa va ser sobreseguda provisionalment a l'espera de localitzar un quart sospitós, el cap d'Omar, amb qui estava treballant en unes reformes a l'avinguda del Port de València el dia de la desaparició de la seva fillastra.
Catorze anys després d'aquest assassinat sense resoldre, el Jutjat d'Instrucció número tres de Requena va reobrir el 22 de juliol passat el cas, tal com va informar en exclusiva Levante-EMV, del mateix grup editorial de Regió7. Finalment, va haver de ser la mare de la víctima qui, rastrejant les xarxes socials, va localitzar l'investigat que, si no hi era, no es podia seguir amb la causa. "Espero que la Justícia, almenys aquesta vegada, sí que m'escolti i que tot surti a la llum. I que el monstre que va fer això amb la meva filla no quedi impune".
Yenni no té dubtes sobre qui va assassinar la seva filla Leidy. "El pare de les meves filles, no tinc res més a dir", respon categòrica. Sobre les acusacions inicials que es van abocar sobre ella com a suposada encobridora afirma: "Jo no estava encobrint a ningú, m'ha manipulat a la seva manera. Vaig viure amb un psicòpata durant molts anys i no me'n vaig adonar".
"Em vaig posar una careta, perquè no vaig pensar que una persona amb qui he viscut tants anys, amb qui he criat una nena des dels vuit mesos hagués estat capaç de fer una cosa així", confessa per no haver-se donat compte molt abans del perill que corria la seva filla, i al mateix temps preocupada perquè una de les tres filles en comú que té amb el presumpte assassí de Leidy viu amb el seu pare a Bilbao.
"Si el teu pare t'arribés a fer mal, m'ho explicaries?", li pregunta a la menor quan pot parlar amb ella. "És el primer que faria, trucar-te". Aquesta resposta i la creença que no s'atreviria a fer-li res a una filla biològica, és l'única cosa que aconsegueix tranquil·litzar-la.
Però Yenni viu turmentada davant els molts indicis que vinculen al pare de les seves filles amb la mort de Leidy. "Es va obsessionar amb la meva filla, és això el que va fer", indica. Segons reconeix, i confirmen les declaracions de diversos testimonis, Omar P. controlava d'una forma obsessiva tothom qui s'acostava a Leidy, arribant fins i tot a amenaçar amb una arma blanca a un xicot de la menor. A més, va col·locar una microcàmera amagada en una sabata a l'habitació de l'adolescent.
Un any abans del crim, Leidy li va dir que el seu padrastre li havia realitzat una proposició sexual quan tan sols tenia sis anys. La resposta de Yenni va ser immediata: el vaig fer fora de casa. Però, com que posteriorment la nena va dir que s'ho havia inventat, tot va quedar oblidat i la relació entre ells va seguir com si res. Fent anar la vista enrere és conscient que va cometre molts errors, però Yenni insisteix que davant d'ella mai va veure una actitud excessivament afectuosa d'Omar amb la seva fillastra -a la qual havia criat des que era ben petita-. "Leidy no deixava que Omar s'acostés a ella". Ara entén els motius.
La desesperació d'una mare
Entre els errors que Yenni reconeix haver comès hi ha haver marxat a Colòmbia pocs mesos després de la desaparició de la seva filla, quan encara no havia estat localitzat el seu cadàver. Argumenta que es va sentir sola, sense família en un país estranger, ni diners per tirar endavant, quan Omar la va abandonar i va fugir a Sud-amèrica sense dir-li res, deixant-la amb un nadó de tot just quinze dies de vida. Temps després, quan la Interpol va contactar amb ella per prendre-li mostres d'ADN per comparar-les amb unes restes humanes trobades a Macastre, Yenni no va poder esperar a fer-se les proves a Bogotà i va optar per tornar a Espanya, malgrat que el consolat li va denegar el visat. "No em penedeixo d'haver tornat com vaig fer-ho, no hauria pogut enterrar la meva filla", confessa.
Sobre el caràcter violent d'Omar, Yenni assegura haver patit maltractaments durant la seva relació, però afegeix que mai les va denunciar perquè és el pare de les seves filles. Un altre error, reconeix.
Però el que encara no entén és com el jutjat va arxivar el març de 2016 el cas sense portar el presumpte assassí de la seva filla i els seus còmplices davant la justícia. "Per a mi és molt impressionant que un dels imputats digui que Omar li va pagar 1.500 euros perquè fes un forat per desfer-se d'un problema. Aquest problema m'imagino que era la meva filla".
