Finalment Adriana Delgado, alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet per ERC, ha estat absolta juntament amb la resta de membres independentistes de l'antiga Mesa del Parlament presidida per Roger Torrent, en considerar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no hi havia delicte de desobediència quan la fiscalia i VOX defensaven que els acusats havien desobeït el Tribunal Constitucional tramitant propostes de resolució sobre l’autodeterminació i contra la monarquia la tardor del 2019. Però quines són les claus de la decisió dels magistrats?
El TSJC, excepte una magistrada que ha votat en contra de la sentència, considera que les providències del Tribunal Constitucional dels dies 10 i 16 d’octubre de 2019 no fan referència a acords de la Mesa del Parlament i que no eren específiques ni clares, permetent diverses interpretacions.
La sentència també indica que els acusats van adoptar una interpretació de les providències tenint en compte els informes del Secretari General i del Lletrat Major del Parlament, càrrecs que no són polítics i que són funcionaris objectius i imparcials.
L'escrit absolutori assegura que el que realment estava prohibit pel Tribunal Constitucional era continuar el procés polític d’independència i voler materialitzar o exercir l’autodeterminació de Catalunya, així com continuar rebutjant al rei Felip VI per haver pronunciat un discurs arrel del fets de l’1 d’octubre de 2017. En aquest sentit considera que amb els tràmits pels que s'han jutjat els acusats senzillament només es volia parlar de l’autodeterminació com a mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la. Per fer aquesta consideració tenen en compte les nombroses resolucions del Tribunal Constitucional anterior a l’inici del "procés", que permetien parlar del dret de decidir en abstracte.
Sobre la qüestió de la monarquia, la sentència indica que "el fet que el rei no estigui subjecte a responsabilitat, en virtut de la Constitució Espanyola, en particular en l’àmbit penal, no hauria de suposar, per sí sol, un obstacle al lliure debat sobre la seva eventual responsabilitat institucional o àdhuc simbòlica, com a cap d’Estat, dins els límits del respecte a la seva reputació com a persona".
Un altre punt que justifica la decisió dels magistrats és que les interlocutòries que va fer el Tribunal Constitucional a la Mesa del Parlament van ser posteriors en el temps als acords pels quals es jutja els membres de la Mesa. En aquest sentit els acusats no podien conèixer el contingut de les referides resolucions abans de prendre aquests acords, de manera que "no es pot desobeir el que encara no es coneix".
La sentència torna a posar el focus en el et que en les provisions del Tribunal Constitucional falta "un clar i específic mandat, essent possible més d’una interpretació derivada de les mateixes sentències del Tribunal, per la qual cosa faltaria la tipicitat objectiva". Per altra banda considera que en cap cas es pot considerar que els acusats tinguessin coneixement i volguessin desobeir el mandat del Tribunal Constitucional i que per tant no es pot castigar el delicte de desobediència funcionarial per imprudència ja que no està tipificada expressament pel legislador.
