L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 6 anys i tres mesos de presó a A.S.L. per explotar laboralment treballadores de neteja immigrants procedents d'Amèrica Llatina el 2019, a les quals prèviament havia ajudat a entrar a Espanya de forma irregular.
Segons la sentència dictada per la secció cinquena a la qual ha tingut accés EFE, el tribunal també ha condemnat a A.S.L. a pagar dues multes que sumen un total de 4.320 euros, després de ser condemnat per dos delictes contra els drets dels ciutadans estrangers i un continuat contra els drets dels treballadors.
El tribunal també ha condemnat N.Y.C, parella del principal condemnat, a un any i mig de presó arran dels mateixos fets, per dos delictes contra els drets dels ciutadans estrangers.
En canvi, A.S.L. i N.Y.C. han quedat absolts de les acusacions de tràfic d'éssers humans i de grup criminal destinat a cometre delictes contra els drets dels treballadors.
La sentència, que no és ferma i contra la qual la defensa exercida per l'advocada Lorena Ballesteros ja ha presentat recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els imposa també l'obligació d'indemnitzar dues perjudicades amb 10.000 euros a cadascuna.
Segons consta provat a la sentència, tots dos es dedicaven a portar dones originàries d'Hondures, país d'origen de la condemnada N.Y.C., i de Nicaragua, en situació de precarietat econòmica, amb les quals contactaven a través d'amics i familiars que coneixia l'acusada, a les quals posaven a treballar de netejadores.
Els dos condemnats, destaca el text, es feien càrrec del cost del viatge, i les perjudicades contreien un deute amb l'acusat de més de 4.000 euros, que havien de pagar en el termini d'un any.
Obligades a viure en una habitació que els acusats els llogaven
Una vegada a Espanya, vivien en un pis de Barcelona propietat de N.Y.C., ja que els arrendaven una habitació compartida amb altres dones per un cost d'entre 160 i 170 euros, que deduïen dels seus ingressos.
“En no disposar de permís de residència ni de treball, les dones acceptaven la feina que A.S.L. els oferia i el preu per hora que aquest fixava, molt inferior al que cobrava al client”, recull la sentència.
Els dos acusats “obtenien abundants beneficis tant de les hores treballades per les migrants com dels diners prestats a les mateixes per pagar el viatge”, afegeix.
La sentència també destaca que el que cobraven els dos condemnats en concepte de viatges a les perjudicades era superior al preu real del bitllet, quantia a la qual afegien un 10% d'interessos habitualment.
El tribunal considera provat que fins i tot “van fer seu algun terreny a Hondures obtingut en aquells casos en què la treballadora no havia pogut abonar el deute contret”, ja que, si no la saldaven, corrien el risc de perdre algun bé immoble al seu país d'origen que havien deixat de fiança.
Sobre aquests fets, la sentència recull que A.S.L. va arribar a amenaçar una de les víctimes, a la qual "li recordava reiteradament que perdria el terreny al seu país si no retornava el deute en el termini fixat”.
Per la seva banda, fonts properes a A.S.L. i N.Y.C. han mostrat a EFE la seva disconformitat amb la sentència, en qüestionar algunes de les investigacions policials prèvies a l'obertura de judici oral, com les escoltes telefòniques, i han mantingut la seva versió, en la qual neguen que sotmetessin a cap tipus d'explotació laboral les perjudicades.
La defensa dels dos acusats, representada per la lletrada Lorena Ballesteros, va sol·licitar en les qüestions prèvies del judici la nul·litat d'aquestes escoltes, encara que el tribunal les va acabar rebutjant, segons consta en la sentència.
Es defensen dient que eren amigues o conegudes
La versió dels acusats sosté que les dones eren amigues o conegudes de N.I.C., que li havien demanat ajuda, i que ells van respondre facilitant-los l'arribada a Espanya i acollint-les, bé a casa seva o bé en un pis de Barcelona.
La posició de la defensa sosté, segons consta en la sentència, que “la seva ajuda era desinteressada i elles obstaculitzen i sortien lliurement d'aquests domicilis, tenien els seus telèfons mòbils i fins i tot van trobar altres feines i van marxar”.
Quant al recurs d'apel·lació presentat per la defensa davant el TSJC, Ballesteros ha destacat a EFE que han sol·licitat la invalidació de les escoltes telefòniques, així com l'entrada i registre al domicili dels acusats durant la investigació prèvia al judici, i "errates i oblits en la valoració de les proves" en la vista oral.
A més, la lletrada de la defensa ha dit que alguns dels elements que "han resultat provats no encaixen dins del tipus delictiu establert per la jurisprudència i manquen d'il·lícit penal".
