L'estranya desaparició de Félix Esquerdo: «Va quedar amb uns amics que havia conegut per Internet i no va tornar»

"S'ha tornat a reobrir el cas", explica esperançada la seva mare, que denuncia que no es va fer prou per trobar el seu fill

Félix José Esquerdo, desaparegut a Alacant l'octubre de 2020

Félix José Esquerdo, desaparegut a Alacant l'octubre de 2020 / CO

Tamara Morillo

"Vaig a visitar una gent que he conegut per Internet. Demà farem una ruta. A veure com quedo amb ells". Es va acostar a la porta de casa seva, a Alacant, va fer un petó a la seva mare abans de sortir i se'n va anar.

Es diu Félix José Esquerdo i va desaparèixer un dia després, el 3 d'octubre de 2020. "Va ser la primera notícia que vaig tenir d'aquests amics", recorda la seva mare, la Isabel. "Em vaig alegrar, vaig dir: ja ha conegut gent, a veure si surt i no està tot el dia amb l'ordinador".

Va tornar, va sopar i es va ficar al llit. "No estava diferent, estava normal", recorda la dona. Li va explicar que havien posat diners per al menjar, "20 euros", que el pla era anar a la muntanya, a la Serra Grossa (Alacant). Auxiliar de farmàcia a un establiment de Benidorm, reservat, tímid, molt casolà. Tenia 34 anys quan va sortir de casa. La seva família no han tornat a veure'l més.

"No recordo que vaig menjar ahir, però tinc gravada l'última conversa amb el meu fill", lamenta la Isabel. "No puc més", admet trencada de dolor. No oblida aquell matí, l'últim que va estar amb ell: era dissabte, hi havia la taula parada, però el seu fill no va esmorzar.

"Va marxar a les 8.30 hores, em va fer un petó i, pel balcó, el vaig veure marxar". Caminava normal, ni nerviós ni agitat. "A les 09.52 em va trucar. Em va dir que ja havia esmorzat, que havia pres un Cola-Cao, uns dolços i unes pastes que havien portat aquests amics. Em va estranyar. Ell mai pren això, però vaig pensar: si és allà amb tots no dirà que no li agrada". No li va donar importància, encara no sap si la té. Tot són dubtes, pensar i pensar.

"Va marxar a les 8.30 hores, em va fer un petó i, pel balcó, el vaig veure marxar", diu la mare

"Va dir que deixava la moto, que se n'anaven amb cotxe a una muntanya. Que ja no anaven a Serra Grossa, que havien canviat de ruta". La seva moto va aparèixer a El Campello, a 15 quilòmetres d'Alacant, quatre dies després. La va trobar la Guàrdia Civil. D'ell, però, ni rastre.

El dissabte va passar tranquil. La Isabel va preparar el sopar. "No va dir que dormiria fora, així que el mateix dissabte a la nit em va estranyar que no vingués". Ni arribava ni trucava. "El vaig trucar jo". El telèfon estava apagat, "no em va agradar".

Va passar el diumenge i no hi va haver notícies d'ell. "El meu fill és molt introvertit, no t'explicava res. Ni dels companys ni dels amics, però mai havia fet una cosa així...". Va intentar estar tranquil·la, no ho va aconseguir. Va continuar trucant, però el telèfon d'en Félix seguia sense donar senyal. "El diumenge a la nit em vaig quedar a dormir al sofà. Ell havia de venir per les bates, perquè havia d'anar a treballar, li tocava fer guàrdia aquella nit". En Félix no va arribar. "Vaig trucar a la farmàcia: 'En Félix no ha vingut'". La dona va començar el dia a la comissaria. "Des de llavors no sé més".

"El meu fill no hi és"

La Isabel va aportar dades, fotos i descripció: Félix José Esquerdo, 34 anys, complexió forta, "Ha quedat amb un grup que ha conegut per Internet. No ha tornat, no respon, el meu fill no hi és". Va arrencar una recerca que es va esgotar aviat.

En Félix portava damunt la documentació, telèfon, claus de casa, de la moto, de la farmàcia i una motxilla. Van intentar reconstruir els seus passos. No va haver-hi manera. La policia va organitzar operatius de cerca, amb drons, gossos i helicòpters. Res. La Guàrdia Civil, la Policia Local i els Bombers es van sumar a les batudes.

El telèfon s'encén

En Félix no trucava i tampoc tornava. Policialment, dues hipòtesis van agafar força: la de la marxa voluntària i, la segona, fatal: que s'hagués pogut suïcidar. La Isabel, devastada, va contractar un detectiu privat que pogués ajudar als agents amb la recerca. "Em va enganyar", afirma. "Només va lliurar un informe replet de mentides", explica la dona.

Tot i així, el dossier va aportar tres dades que van donar esperança a la dona. El primer assegurava que aquella trucada, a les 09.52 hores -la del ColaCao- s'havia fet des d'un apartament situat a deu minuts de la casa que el jove havia llogat prèviament. Va dibuixar la teoria que en Félix s'havia inventat la trobada, que aquells amics no existien. Que l'excursió mai va passar.

Castelló i Jaén

"La seva moto no apareix a deu minuts de casa, ni en aquest apartament", va dubtar la Isabel. Per si de cas, va contactar amb els amos de l'immoble: "potser havia marxat amb alguna noia". Va anar a veure-ho: "és una casa, lloguen el pis de dalt. Em van dir que en Félix va passar per allà, que els va dir: 'ens passarem el dia a la muntanya', ni es va quedar ni va tocar res. Així que no era allà quan em va trucar a mi".

El mateix informe va assenyalar que el telèfon d'en Félix es va encendre dues vegades després de desaparèixer. "No és cert", denúncia la Isabel. Afirmava que la primera vegada es va encendre des de Borriol (Castelló), un mes després d'esfumar-se. El segon seria a Baeza (Jaén), dos mesos després que sortís per no tornar. "El meu fill no va ser allà. La Policia Nacional em va dir després que no", lamenta la Isabel, que va desplaçar-se fins als dos punts quan se'n va assabentar.

L'informe situava en Félix concretament a la Laguna Negra, un paratge natural de la Vall del Guadalquivir, situat a Baeza (a uns 400 quilòmetres d'Alacant). L'investigador va dibuixar una hipòtesi letal: amb zones abruptes i de difícil accés, en Félix havia anat allà a suïcidar-se. Va fonamentar-ho tot amb suposats comentaris que hauria deixat l'home a Internet.

Es va activar la Guàrdia Civil de Baeza, "fins i tot em van trucar dient que havia aparegut la motxilla del meu fill". Va resultar no ser d'ell. "Vaig contactar amb l'encarregat del cas, de la Policia Nacional, em va dir que la motxilla era d'una altra persona, que ja l'hi havien lliurat al seu amo". A les activacions del telèfon tampoc li van donar credibilitat. "No era cert res del que va aportar aquella recerca".

L'informe parlava també d'una trucada a l'assegurança de decessos, realitzada pel mateix Félix José, 57 dies després de desaparèixer. "Va trucar ell per demanar el seu taüt? La policia també em va dir que no, que l'assegurança els va dir que la trucada no era del meu fill".

Amb esglais, decepcions i molts quilòmetres damunt, de nou, tot va tornar a l'inici: "només sabem que el meu fill va deixar la moto ben aparcada, no hi ha més".

Amb BlaBlaCar

"Una secta, una comuna, marxa voluntària, si estava content o tenia depressió, m'és igual, només vull trobar el meu fill", clama la Isabel. No hi ha nit que no miri, des del seu llit, l'habitació d'en Félix, "estan una davant de l'altra".

Vivien junts. "Érem carn i ungla...", plora. "Té dues propietats més, dues cases, que les té llogades, però vivia aquí". Recorda que ella li deia al seu fill: "mira a veure si trobes una noia, marxeu allà...". No va voler fer-ho, amb la seva mare se sentia millor.

"L'investigador privat va dir, fins i tot, que ens portàvem malament... El divendres, la tarda abans de desaparèixer, vam anar plegats de compres. Dues bosses de roba es va comprar", recorda. "Quinze dies abans vam estar de viatge a Saragossa, Terol i el Monestir de Pedra". Són, precisament, les últimes fotos que té d'ell.

"Es van aferrar al suïcidi i crec que no es van fer les coses bé. Ho vaig dir i ho dic, crec que va poder agafar un BlaBlaCar, perquè em parlava molt d'això. Potser el va agafar i se'l van emportar a algun lloc. A on? No sé".

La seva habitació roman intacta. Només s'ha alterat el seu ordinador. Un nou investigador privat s'ha sumat a la cerca. Treballa en sintonia amb la policia: la Isabel, encara que marcada per l'experiència passada, vol confiar en ell. "El cas del meu fill estava en un calaix. Ara sembla que s'ha reobert. Només demano que no parin, que el busquin de veritat".

En Félix parla anglès, francès, italià i alemany. Va aprendre a tocar el piano, de nen, i va intentar jugar a tenis, fer karate, però l'esport no estava fet per a ell. Es va refugiar a casa. Va construir la seva parcel·la, al costat de la seva mare, i el seu ordinador. "Si es va fer alguna cosa, si algú li va fer alguna cosa, si s'ha volgut marxar... Sigui com sigui, si us plau, ajudin-me", prega la seva mare, "l'haig de trobar".