Els últims dies de Sandra Bermejo: «Segueixo bastant desesperançada, però vull creure que passarà»

La imatge d'uns cors. Aquest va ser l'últim missatge que va enviar Sandra Bermejo abans de morir. Ho va fer el 7 de novembre, el dia abans de desaparèixer, contestant a una de les seves millors amigues, que li havia enviat abans una foto d'uns colibrís, un dels seus ocells favorits. El cos de la Sandra va ser trobat per un pescador en aigües del Cabo Peñas, a Astúries, el 23 de desembre. El sumari del cas, al qual ha tingut accés Cas Obert, mostra la lluita d'aquesta jove psicòloga i la seva intenció de continuar vivint malgrat els seus problemes personals.

La Policia Nacional, encarregada de la investigació, sosté que no hi ha "indicis de criminalitat" en la mort de la dona, és a dir, que en la seva mort no van participar terceres persones. L'autòpsia parla de mort "per traumatismes per precipitació", si bé encara no ha estat lliurada a la família.

La família, el seu advocat Juan Manuel Medina i el president de SOS Desaparecidos, Joaquín Amills, reclamen que s'investiguin diversos aspectes del cas: el testimoniatge de tres pescadors que van veure dos cotxes aparcats de matinada a la zona, molt possiblement al costat del de la Sandra, la fotografia, realitzada l'endemà de la desaparició, en la qual es veu a una dona desconeguda caminant cap als penya-segats i els últims missatges del seu mòbil, per esbrinar si es va citar amb algú a Cabo Peñas.

El que segueix és una cronologia de les últimes setmanes de la Sandra, que s'havia instal·lat a Gijón després del tancament pel coronavirus i havia lluitat i superat una depressió la primavera de 2022. També s'havia acostat a un grup alternatiu on es meditava i es defensava la ingesta d'ayahuasca i altres plantes al·lucinògenes com a remei a múltiples problemes. Aquesta és la reconstrucció de les seves últimes setmanes amb les dades obtingudes fins ara per la policia:

3 de setembre: La Sandra compleix 32 anys. Celebra una festa en una finca pròxima a l'aeroport de Ranón, a Astúries, propietat de la família del guru del grup 'Agua de Estrellas', amb el qual ha participat en alguns retirs i trobades. És un dia feliç, segons tots els testimoniatges que obren en la causa. Acudeixen els pares de la Sandra, amics del grup de teatre... unes vint persones. Una de les seves amigues declara a la policia que la Sandra estava feliç perquè havia vist que era possible que s'unissin els dos mons en els quals vivia, les persones més convencionals i els alternatius.

"Exploració de la visió"

Mitjans de setembre: La Sandra participa en un retir espiritual en una finca propera als pics d'Europa. En diuen "exploració de la visió". Participa el guru i un altre home, sense identificar, anomenat Manuel i del qual es diu en el sumari que és de "Lleó o de Zamora". Passen quatre dies de dejuni i silenci en una cabanya. Sandra dirà després a una amiga que l'experiència l'havia decebut i que no era el que esperava.

Finals de setembre: La Sandra acudeix a teràpia amb una psicòloga per vídeoconsulta. Li explica que està trista i desanimada una altra vegada, com li va passar a la tardor de l'any anterior. La terapeuta li pregunta: "tens idees suïcides?". La Sandra va respondre, segons la psicòloga, "de manera natural", amb claredat i senzillesa: "No".

17 d'octubre: Viatja a Madrid per veure al seu nebot, nounat. Parla amb una amiga i es mostra feliç i anuncia que vol ser una "tia (que estigui) present" per cuidar el nadó.

Finals d'octubre: El dia 21 parla per WhatsApp amb una amiga. Es troba malament. "Estic bastant desconnectada, com que m'està costant tot en la vida". Sis dies després, li insisteix en aquesta sensació. El 25 d'octubre envia un àudio a una altra amiga: "estic posada en una merda que no sé jo molt bé com sortir, com molt atrapada pel cap". A una altra amiga, en canvi, li escriu mostrant la seva esperança de recuperar-se: "aquí segueixo, no sé, bastant desesperançada i confosa, però bo, vull creure que passarà".

Per aquestes dates, la Sandra havia començat ja a retornar a una altra amiga de Madrid els 1.200 euros que li havia prestat per pagar les sessions d'ayahuasca. Quan desapareix, havia saldat ja la meitat d'aquest deute amb pagaments setmanals per Bizum.

Primers de novembre: El dia 1, la Sandra comenta a una amiga amb la qual pren un cafè a Gijón que li costa treball realitzar gairebé qualsevol activitat quotidiana, com posar una rentadora o contestar missatges de mòbil. Es mostra absent. El dia 3, acudeix a classes de teatre. El mateix dia parla durant dues hores amb una amiga, que la nota trista. Aquella tarda envia un missatge a una altra amiga en el qual li reconeix que no està bé, però li indica la seva esperança: "tinc eines per enfrontar-me a aquesta sensació", li escriu, en al·lusió a estar "de 'bajón'". El dia 4 de novembre, la Sandra té la seva última sessió amb la psicòloga, transcorre amb normalitat. Queden citades per a una nova sessió l'11 de novembre.

L'endemà, la Sandra acudeix amb un amic a caminar per la senda del riu Peñafrancia, als afores de Gijón. Aquell mateix dia escriu un missatge a una amiga en el qual li explica que està "bastant desesperançada".

6 de novembre: Parla per telèfon amb la seva mare. Queden per tornar a parlar tres dies després, el dimecres 9. També parla amb una amiga que compleix anys el 20 de novembre. Queden per menjar juntes aquest dia per a celebrar-lo. A una altra amiga li escriu: "em sembla que hauré de fer alguna cosa perquè estic enfonsant-me cada vegada més". Aquella tarda acudeix a casa d'un amic a ballar.

Colibrís i cors

7 de novembre: Aquesta nit parla amb el mateix amic, que li proposa sortir a fer esport. La Sandra accepta i queden per al dimecres dia 9. La seva amiga li envia una imatge de colibrís, un dels seus animals favorits. La Sandra contesta enviant una imatge de cors. Serà l'últim missatge que enviï des del seu telèfon.

8 de novembre: Les càmeres de seguretat del pàrquing de la seva casa capten a la Sandra entrant en el seu cotxe a les 15.23 hores. Tres minuts després surt sola, conduint. A les 15.47, una càmera d'un supermercat pròxim a Luanco, a Astúries, l'enregistra en direcció a la carretera que porta a Peñas. El seu cotxe serà trobat allà dies després.

El telèfon mòbil de la Sandra deixa de donar senyal a la zona de Cabo Peñas a les 17 hores 52 minuts i vuit segons d'aquella tarda.

9 de novembre: Diversos pescadors que van a recollir percebes a la zona veuen tres cotxes aparcats junts a la zona cap a dos quarts de vuit del matí. No saben precisar si va ser el 7, el 8 o el 9 de novembre. Si fos aquest últim dia, un dels cotxes seria el de la Sandra i els altres dos de desconeguts. La família de la Sandra, el seu advocat i SOS Desaparecidos insisteixen que s'investigui aquesta pista per si la Sandra no va estar sola la seva última nit.

Una fotografia presa abans de les onze del matí d'aquell dia mostra una dona jove, d'esquena, caminant sola per una zona prohibida cap als penya-segats. La família no sap si es tracta de la Sandra i també vol que s'investigui aquest aspecte.