La Sandra, la dona trans assassinada per la seva parella, temia per la seva vida: «Qualsevol dia em mata»

«La discussió de si és el primer crim masclista que pateix una dona trans a Catalunya està tapant el que de debò ens hauria d’importar: què ha fallat?», critica la farmacèutica que treballa just al costat de la residència de la Sandra, que va morir a ganivetades per part de la seva parella sentimental dimarts passat al matí. «A mi m’havia dit més d’una vegada: ’Qualsevol dia em mata’», insisteix la farmacèutica, parafrasejant una expressió que el Manuel, conserge de la finca de la Sandra, també assegura haver sentit aquesta expressió per part de la víctima.

La Sandra se sentia dona però en el DNI continuava sent un home. En la transició, tampoc s’havia sotmès a cap intervenció. Externament, havia decidit viure el gènere que bategava al seu interior deixant-se els cabells llargs, vestint cada vegada més femenina i demanant que li diguessin Sandra. Vivia amb el Jose, un home uns deu més anys més jove que ella i físicament molt més escarransit. Formaven una parella sentimental que residia en un pis de la desena planta d’un bloc de protecció oficial de l’Ajuntament de Barcelona, ubicat al número 28 del carrer Selva de Mar, al districte de Sant Martí. Les baralles i les discussions entre ells eren molt freqüents.

Tots dos tenien «problemes de salut mental», assenyalen els veïns, que esmenten un diagnòstic que no confirmen fonts oficials. «Però ella era intel·ligent i assenyada. Ell, en canvi, tenia brots que el mantenien tancat periòdicament en centres psiquiàtrics», insisteixen a la farmàcia.

Antecedents de violència

La Sandra havia denunciat el maltractament del Jose als Mossos d’Esquadra. Però la policia catalana, que remarca que tracta el cas de la Sandra com un crim masclista i la Sandra com una dona, no ha pogut aclarir si el tracte que havia rebut la víctima en vida va ser el mateix que s’ofereix a la resta de víctimes amenaçades per les seves parelles sentimentals. La Sandra no tenia protecció. I ni els avisos que ella havia formalitzat ni els brots que tenia el Jose de manera intermitent van activar alarmes que impedissin el que ella assegurava que passaria: que «qualsevol dia» la matés.

El Ministeri de l'Interior habilita la policia per avisar víctimes de violència masclista dels antecedents de l'agressor

Minut de silenci

El Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, amb la consellera de Feminismes, Tània Verge, i l’alcaldessa, Ada Colau, al capdavant, han condemnat aquest dijous aquest assassinat masclista amb un minut de silenci. A l’acte de record s’hi han afegit entitats i col·lectius LGTBI, tot i que ningú que conegués la Sandra. Segons els veïns, la Sandra era de l’Eixample i es va instal·lar al bloc de Sant Martí fa un any. No li agradava la zona, trobava a faltar el centre de la ciutat.

El Jose va apunyalar la Sandra dimarts al matí durant una altra de les seves discussions. Després, va trucar als Mossos. Ni els agents ni els sanitaris del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) van poder fer res per salvar-li la vida. Ja era tard.

Al jutjat ordinari

La Sandra no existeix a cap registre oficial, malgrat que els Mossos han comunicat públicament que la identifiquen com a dona i que investiguen l’homicidi com un crim masclista, el primer que pateix una dona trans a Catalunya. El seu cos, a banda de les declaracions com les de Sant Jaume d’aquest dijous, continua associat al nom i cognoms amb què va néixer. La justícia, de moment, no ha enviat la causa a un jutjat de violència de gènere, com sí que passa cada vegada que un home mata una dona. El Jose, l’assassí, ingressarà aquesta tarda a la presó preventivament.

La Sandra va decidir viure com se sentia sense donar explicacions ni passar pel quiròfan, amb normalitat. Però a la burocràcia li costen les sensacions. I el debat, segons lamenten els veïns, sembla més centrat a discutir sobre com s’ha d’investigar la seva mort en lloc d’esbrinar què ha fallat perquè no continuï amb vida.