Condemnat a 5 mesos de presó el bagenc jutjat pels aldarulls amb els Mossos a la Ciutadella el gener del 2018

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a cinc i dotze mesos de presó per atemptat a l'autoritat cinc dels independentistes jutjats pels incidents del 30 de gener del 2018 al parc de la Ciutadella de Barcelona per la investidura fallida de Carles Puigdemont, conegut com el 'cas dels 7 del 30G'. Un dels set encausats, a l’inici del judici, celebrat el passat novembre, va quedar-ne fora i espera encara rebre nova data per a ser jutjat a part. Dels altres sis, un ha quedat absolt de tot i els altres cinc han estat condemnats per un sol delicte, el d’atemptat, amb penes d’un any de presó per a tres, i de cinc mesos per a dos. Tots han quedat absolts de desordres públics i lesions a mossos d'esquadra.

Els fets sotmesos a consideració dels magistrats s’han limitat a les topades puntuals entre manifestants i agents policials aquell 30 de gener de 2018 i consideren demostrat el relat de fets de la fiscalia. Així, l'Audiència assegura que cap a les 13.30 hores del 30 de gener del 2108 van arribar al parc de la Ciutadella un gran nombre de manifestants independentistes procedents de diverses columnes amb motiu de la investidura fallida de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, prevista per aquell mateix matí.

Cap a les 4 de la tarda va aparèixer un grup de persones amb "estètica antisistema" que van "agitar" els concentrats i van provocar moments de tensió amb els Mossos que custodiaven el parc. Alguns d'ells van forçar les cadenes que tancaven almenys tres accessos de les portes perimetrals i això va permetre que centenars de manifestants, entre els quals els sis acusats, superessin les línies policials i entressin al parc de diverses maneres. Això va comportar que es col·loquessin diversos cotxes policials i reforços als accessos. Cap a un quart de cinc es van comptar entre 1.000 i 1.500 manifestants dins del parc i anaven cap a la façana principal del Parlament.

Una segona línia policial custodiava la cambra catalana, i els agents van rebre "l'hostilitat" d'alguns manifestants, a més d'empentes i llançaments d'objectes, cosa que va provocar algunes càrregues dels antiavalots.

Els fets d'aquella tarda

Cap a les 6 de la tarda, enmig d'aquests aldarulls, dos dels acusats, un dels quals del CDR del Pont de Vilomara, juntament amb altres no identificats van increpar i agredir amb empentes i cops de puny a almenys cinc agents que estaven reduint un altre manifestant que havia agredit els policies. Un tercer acusat es va encarar a aquests agents, però no els va agredir. El manifestant del Bages i un quart acusat van accedir al parc arraconant uns agents contra les reixes gràcies a una pancarta encoixinada que els feia d'escut. Finalment, el mateix CDR del Pont de Vilomara i un cinquè condemnat també van envestir un grup d'agents, un dels quals va rebre un cop de puny d'algun manifestant no identificat. En total vuit mossos van resultar lesionats, tot i que no s'ha identificat els autors de les lesions.

Per tot això, la fiscalia demanava inicialment un màxim de tres anys de presó per desordres públics i atemptat a l'autoritat i uns 1.120 euros entre multes i indemnitzacions per les lesions lleus. Tots sis van ser jutjats per desordres, quatre per desordres i dos per lesions lleus.

Un altre bagenc ja va ser condemnat a 1 any i 9 mesos

L’Audiència de Barcelona ha atorgat de manera parcial la veracitat als Mossos d’Esquadra en l’estricte focus centrat en les topades entre policies i manifestants. Aquests incidents ja havien donat peu a altres procediments judicials amb resultat divers: en un cas, tres veïns del Maresme van ser absolts; en un altre, un veí del Bages va ser condemnat a 1 any i 9 mesos; i en un tercer cas, un veí de Barcelona va assolir una sentència de conformitat per pagar un total de 940 euros. En els dos primers casos la Generalitat exercia l’acusació particular i, en tots dos casos, va retirar-se un dia abans del judici per la pressió ciutadana i mediàtica. El posicionament de la Generalitat, vers els manifestants independentistes, havia aixecat força escàndol i la premsa se’n feia ressò.

En el cas sentenciat ara, la Generalitat va resistir-se a retirar-se. Finalment va optar per no desaparèixer de la causa tot rebaixant les peticions de presó. Els mossos afectats però es van indignar, van renunciar a la representació de la Generalitat i van anar a cercar els serveis lletrats José Maria Fuster Fabra.