«La frustració i la soledat són emocions que cal abordar entre els adolescents»

El cas de les dues bessones de Sallent ha aflorat el debat sobre la salut mental i el creixement de les conductes suïcides entre els adolescents. Experts com el psicòleg manresà Carles Perarnau, especialista en el tractament dels processos de pèrdua, considera que després d'una situació com la que s'ha viscut al municipi bagenc cal replantejar-se els recursos psicològics amb què compten els centres escolars, així com treballar amb els alumnes la prevenció del suïcidi i el procés de dol.

Perarnau insisteix en la necessitat de donar eines al professorat per abordar el benestar emocional als centres i detectar el patiment entre els adolescents. "Quan la persona es troba en un estat d'ofuscació pot sentir que no hi ha una sortida i això la pot portar a l'extrem de fer una temptativa de suïcidi i inclús d'arribar a consumar-lo", explica el psicòleg. En aquest sentit, ressalta la importància de proporcionar l'ajuda necessària als més vulnerables. "Els recursos psicològics existeixen i han evolucionat molt en els últims temps, però és cert que a vegades no es coneixen prou o no es dona la coordinació necessària perquè la persona hi arribi a accedir", lamenta.

El psicòleg apunta que un dels principals problemes entre els adolescents que s'ha d'abordar des de diferents àmbits és la poca tolerància a la frustració. "En els últims temps, hem creat una societat molt sobreprotectora amb els infants, un fet que a llarg termini dificulta que puguin desenvolupar les eines i els recursos necessaris per fer front a situacions que són complexes", destaca. Alhora, assenyala que el sentiment de soledat que poden sentir els joves, especialment els que se senten discriminats pel grup, és un dels factors determinants que pot abocar a la persona a una sensació d'isolament i inseguretat que cal intentar detectar a temps.

Després d'experiències doloroses com la que s'ha viscut aquesta setmana a Sallent, Perarnau considera que és aconsellable que s'acompanyi les persones afectades en el seu procés de dol. "En el cas dels alumnes que estan vivint aquesta experiència traumàtica, és important que trobin un entorn on puguin expressar tot el que estan sentint i que comptin amb un referent que els orienti a l'hora de gestionar les emocions", afegeix l'especialista, que també és coordinador i terapeuta del Servei d'Acompanyament en el Dol de la Catalunya central.

Perarnau afegeix que, en el cas d'una pèrdua per suïcidi, s'hi afegeixen moltes emocions negatives com el sentiment de culpa. "Entre els afectats sempre existeix la pregunta de què es podria haver fet per evitar-ho", explica. Per aquest motiu, destaca que cal treballar aquest sentiment que pot agreujar la tristesa que senten les persones més properes a les víctimes. Amb tot, posa en relleu que el procés de dol, i més quan és traumàtic, sempre és lent i cal acompanyar-lo de molta comprensió i respecte.