Els directors d’institut remarquen el paper de les famílies per evitar l’assetjament

El suïcidi a Sallent d’una adolescent que patia assetjament escolar ha fet aflorar la importància de la gestió d’aquesta problemàtica, tant als centres educatius com a les famílies, i també la necessitat de tractar la salut mental dels joves. Directors d’instituts de l’àmbit de Regió7 consultats per aquest diari coincideixen en què l’origen del problema de l’assetjament no es troba únicament dins dels centres i que, per tant, les famílies també són responsables d’evitar-lo. Afirmen també que fan falta més recursos per tractar la salut mental dels joves.

El cas de Sallent es troba sota investigació per esclarir quins motius haurien portat l’Alana -nom que els pares han demanat expressament que s’utilitzi per referir-s’hi en una carta feta pública ahir- a prendre la decisió de saltar juntament amb la seva germana bessona de 12 anys. L’Alana, que havia manifestat la seva condició de noi trans i la seva voluntat de ser identificat com Iván, patia bullying al centre per motius xenòfobs i transfòbics, segons ha explicat la seva família i el seu entorn. De fet, la Generalitat va reconèixer que «alguna cosa havia fallat» en el sistema i va demanar disculpes. Tot i que l’assetjament escolar era una de les causes del malestar de la menor, els experts asseguren que els suïcidis es produeixen per causes multifactorials, i per tant el bullying que patia no seria l‘única.

Un problema generalitzat

El director de l’institut Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages, Lluís Virós, diu que l’assetjament escolar preocupa els centres educatius perquè hi ha la sensació que està empitjorant en els últims anys. «Ha passat tota la vida, el que passa és que abans no se li donava tanta importància», afirma Virós. De fet, assegura que el seu centre ha tingut casos d’assetjament escolar, «i el que digui que no n’ha tingut, segur que menteix».

Virós assegura que actualment és inviable erradicar l’assetjament escolar, ja que «hauríem de tenir una societat diferent de la que tenim». «Potser fins ara no ens n’havíem adonat, de com de malament estàvem. Els instituts fem el que podem perquè hi hagi el mínim conflicte possible, però a vegades se’ns escapen i tenen unes conseqüències nefastes», lamenta Virós que també destaca que la responsabilitat d’evitar aquestes situacions no és només dels centres sinó de les mateixes famílies.

Sobre els recursos que tenen els centres educatius per tractar la salut mental dels joves o els casos d’assetjament escolar, Virós afirma que falten més professionals. «Arran de la pandèmia hem notat més casos d’alumnes que necessiten atenció professional. Estem en un moment especialment delicat i vivim sobre un volcà en aquest sentit», diu el director del centre de secundària, que afegeix que l’orientadora pedagògica del seu centre té un excés de feina, ja que, a més de fer les seves tasques, també ha de mediar en els casos d’assetjament.

Sobre aquest fet, Virós lamenta que s’hagi posat el focus només en l’institut. «Els experts afirmen que els suïcidis es produeixen per causes multifactorials, i desgraciadament això no s’ha traslladat», diu el professor, que afegeix que «és possible que a l’institut hi hagués alguna cosa que no es va aplicar bé, però el comunicat que ha fet la família que diu que el menor es deia Alana i no Iván demostra que ells són els primers que no estaven d’acord amb aquell canvi de gènere i, per tant, que el patiment del nen també venia de casa», assegura Virós. El que sí que diu el santfruitosenc és que es tracta d’un problema social i que «podria haver passat a qualsevol altre centre».

« Es tracta d’un problema social i el que ha passat a Sallent podria haver passat a qualsevol altre centre»

LLUÍS VIRÓS

— INSTITUT GERBERT D’AURILLAC DE SANT FRUITÓS DE BAGES

La salut mental preocupa

«És evident que hi ha un problema de salut mental, un problema en la gestió de la diversitat i també en la inclusió. I el departament no ofereix prou recursos per atendre-ho». Així de contundent s’explica la directora de l’institut Pius Font i Quer de Manresa, Cristina Grasset, en relació amb els fets de Sallent que «vivim amb preocupació». I afirma: tenim molts protocols i els apliquem, i estic segura que a Sallent també ho van fer però tot i així sovint no en pots fer seguiment».

Respecte dels problemes de salut mental entre joves i adolescents dels quals tant es parla darrerament, Grasset comenta que «no és que s’hagin trastocat tots de cop i volta. Ha passat i passarà». Creu que és degut al fet que hi ha més població, menys recursos per fer-hi front» i assenyala un altre motiu: la situació econòmica. El nivell socioeconòmic de les famílies ha empitjorat en general, «això ho veus i ho perceps, i els joves ho noten». Grasset opina que l’institut no deixa de ser un reflex de la societat.

La pandèmia i les etapes de confinament poden haver afectat alguns joves, però Grasset creu que no es pot generalitzar. «No podem culpabilitzar la pandèmia del que està passant ara».

La directora del Pius Font i Quer afirma que la coordinació amb Serveis Socials de l’Ajuntament i amb el Centre d’Atenció de Salut Mental Infanto Juvenil (CESMIJ) és «boníssim»a i de «reunions en fem moltes», però el problema continua sent el mateix de sempre: falten recursos.

Davant aquesta situació, als professors «ens toca fer tots els papers. De psicòleg, d’educador social, de pare, de mare... Insisteix que si hi hagués més orientadors als instituts o membres de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), la «cosa seria diferent». De casos d’assetjament «n’hi ha hagut sempre i sempre n’hi haurà. I les direccions dels centres ho treballem», comenta.

«Als professors ens toca fer tots els papers: psicòleg, orientador, pare, mare...»

CRISTINA GRASSET

— INSTITUT PIUS FONT I QUER DE MANRESA

«Fem tot el que podem», insisteix Grasset. Afirma que «la societat creu que no, però potser la societat s’hauria de plantejar com educa els nens i joves. No es pot deixar a l’escola tota la responsabilitat. Nosaltres ensenyem, i aquests nens tenen pares i mares i els valors vindrien de casa. Ensenyem i farem mil activitats, però a casa també s’ha de fer alguna cosa».

Del cas de Sallent lamenta que «si hi havia tanta gent que ho veia i que ho sabia, per què surten a parlar ara i no ho van fer abans?», es demana. Li reca que hi hagi gent que culpi les direccions dels centres escolars, però nosaltres som una parcel·la en la vida dels joves. «També hi ha vida a fora» de les escoles i instituts, recorda.

La prevenció és clau

«La prevenció és un element clau i al nostre centre fem tallers i activitats perquè els joves prenguin consciència del mal que pot arribar a fer el bullying», explica el director de l’institut Guillem de Berguedà de Berga, Ferran Camprubí. Tot i això, reconeix que «per molta prevenció que fem no podem garantir que no es donin casos». Al Guillem de Berguedà, també n’hi ha hagut: «Per molt bé que facis les coses, en un institut amb uns 650 alumnes hi ha molts nois i noies, sorgeixen diferències entre ells, tenen casuístiques familiars diferents... i, en menor o major grau, s’han viscut casos d’assetjament». Quan s’han donat casos s’ha actuat: «Es tracta de parlar amb les parts implicades i buscar la mediació per reduir el conflicte, i si el problema és més greu s’activa el protocol que marca el departament d’Educació».

Per a Ferran Camprubí, el repte és «detectar possibles casos de bullying a temps», tot i que no sempre és fàcil, i afirma que «de vegades és difícil detectar que hi ha assetjament perquè es pot donar fora del centre escolar o a través de les xarxes socials». El ciberassetjament ha anat augmentant els últims anys, vinculat a la utilització creixent dels mòbils i de les xarxes socials entre els joves dels instituts: «Certament, els mòbils no hi ajuden perquè les seves converses privades no les veus».

«De vegades és difícil detectar l’assetjament perquè es pot donar fora del centre o a les xarxes»

FERRAN CAMPRUBÍ

— INSTITUT GUILLEM DE BERGUEDÀ DE BERGA

Fan falta més recursos

També afirma que és una situació preocupant el director de l’institut Lluís de Peguera de Manresa, Ignasi Cebrián. «L'assetjament escolar és un tema que ens preocupa els centres», destaca i considera que la prevenció és l’eina clau per detectar els conflictes a temps i poder resoldre’ls a través de la mediació. Cebrián assenyala, però, que sovint el problema és la falta de recursos per abordar aquestes situacions «tenint en compte l’elevada ràtio d’alumnes a les aules». En aquest sentit, lamenta que falten docents i personal especialitzat com psicòlegs o pedagogs als centres, «però també són necessaris els recursos externs per millorar la coordinació amb els equips de serveis socials i salut».

«El principal problema per prevenir l'assetjament escolar és la falta de recursos als centres»

IGNASI CEBRIÁN

— INSTITUT LLUÍS DE PEGUERA DE MANRESA

El director posa en relleu la complexitat de les relacions conflictives que es donen entre alumnes. «Darrere d’un cas d’assetjament, sovint s’hi barregen problemes d’autoestima, dificultat per relacionar-se amb els altres o situacions de violència que una sola orientadora o un equip directiu no poden resoldre», remarca. Per aquest motiu, posa l’accent en la importància de treballar amb coordinació amb serveis com la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), sobretot en els casos més complexos, i de comptar amb la implicació de la família. De fet, ressalta que la confiança que s’estableixi entre el centre i la família és fonamental per resoldre qualsevol conflicte i destaca també que la responsabilitat d’aquestes situacions no ha de recaure únicament en els centres sinó també en les famílies.

UsApps, l'app que permet denunciar casos d'assetjament escolar

Formació contra el suïcidi

La Direcció General de Joventut (DGJ) va iniciar ahir la segona edició del programa de «Formació per a la prevenció del suïcidi juvenil», que té l’objectiu de dotar d’eines els professionals que treballen amb adolescents i joves des dels ens locals i els centres d’atenció a la infància per poder detectar i prevenir la conducta suïcida. El programa permetrà formar 170 persones.

Subscriu-te per seguir llegint