El Suprem rebutja que els progenitors de famílies monoparentals tinguin el doble de baixa per naixement d'un fill

El tribunal diu que han de ser les Corts les que legislin sobre la matèria

La façana del Tribunal Suprem

La façana del Tribunal Suprem / Carlos Luján / Europa Press

ACN

El Tribunal Suprem ha sentenciat que una mare de família monoparental no pot gaudir d'una doble baixa per maternitat. D'aquesta manera, l'alt tribunal unifica doctrina, ja que fins ara diversos tribunals havien dictaminat en sentit contrari. Segons la sala social, el règim de prestacions de la Seguretat Social l'ha de configurar el legislador, i recorda que fa poc el Senat va rebutjar una esmena a la llei que pretenia legislar en aquest sentit. A més, la sentència raona que el legislador és qui ha de ponderar els diversos interessos en joc com la corresponsabilitat en la cura del fill, l'interès del menor i l'interès del progenitor, i ha de decidir al respecte la solució més convenient. La sentència compta amb un vot particular discrepant.

El cas deriva del naixement el juny del 2019 d'una nena a Biscaia. La mare va tenir permís de maternitat fins el 5 d'octubre i va demanar allargar-lo fins a finals de novembre per comptar amb les 8 setmanes que li correspondrien a l'altre progenitor si existís. La Seguretat Social li va denegar el permís, i un jutjat social de Bilbao va confirmar la denegació. No obstant, l'octubre del 2020 el Tribunal Superior de Justícia del País Basc li va reconèixer el dret tenint en compte l'interès superior del menor. No obstant, la fiscalia va recórrer la decisió al Suprem, que ara ha donat la raó a la Seguretat Social.

El Suprem argumenta que l'actual legislació espanyola no preveu aquest doble permís a les famílies monoparentals i tampoc contradiu la normativa europea i internacional. A més, recorda que els tribunals no poden legislar. A més, recorda que l'interès del menor s'ha de ponderar juntament amb altres interessos.

La sentència compta amb el vot particular dels magistrats Ignacio García-Perrote i Rosa Maria Virolés, que argumenten que l'interès del menor passa per davant dels altres i és "primordial", com passa en altres situacions.