La mina a Súria on han mort tres geòlegs: una instal·lació acabada de renovar

La mina de potassa de Súria, en la qual han mort almenys tres miners, es dedica principalment a l’extracció de potassa i és propietat d’ICL Iberia Súria & Sallent, l’única empresa productora de sals potàssiques a Espanya. ICL pertany a la firma israeliana ICL. La seva plantilla supera els 1.000 treballadors.

Situada en una de les més importants reserves de potassa d’Europa Occidental, el 2021 va inaugurar una rampa d’accés la construcció de la qual va haver de superar nombrosos problemes geològics i va durar gairebé una dècada. La rampa, pràcticament un túnel de més de cinc quilòmetres al subsòl, arriba als 900 metres de profunditat, a la cota on s’ha produït l’accident. Aquesta rampa va formar part d’un pla industrial per import d’uns 500 milions d’euros. La rampa permet tenir accés una zona d'extracció de mineral nova. Amb la rampa acabada, ICL va tancar la planta de Sallent-Balsareny, on el rendiment de l'explotació ja no era bo. Súria és ara l'única explotació d'una conca que, a part de Sallent i Balsareny, també havia tingut la mina de Cardona, tancada als any 90.

Aquestes instal·lacions de Súria van viure un altre accident el 2013, quan dos treballadors van morir al pou de Cabanasses. Una llosa del sostre de la galeria els va caure a sobre. L’empresa, com és habitual, va aturar l’activitat a les mines de Súria i Sallent fins després de l’enterrament dels operaris, que tenien 37 i 49 anys. L’accident d’aquest dijous és el més greu des del 1986, quan tres miners també van perdre la mina al quedar sepultats.

Centre miner

Des de fa més d’un segle, la comarca del Bages, a la Catalunya central, és un centre miner de gran rellevància en què s’ha mantingut l’extracció de sals potàsiques, un fertilitzant natural fonamental per a l’agricultura arreu del món; i també de sal sòdica, element essencial per a la indústria química.

A través d’ICL Iberia Súria & Sallent, el grup ICL subministra potassa als seus clients. Proveeix, per exemple, als principals mercats de fertilitzants d’Europa amb la utilització de vies de transport terrestres i marítimes amb destí als ports del Mediterrani i de l’Atlàntic. Les instal·lacions d’ICL Iberia Súria & Sallent estan directament comunicades amb el Port de Barcelona, on l’empresa gestiona la seva pròpia terminal, composta per magatzems i instal·lacions de càrrega dels vaixells i garanteix l’enviament de potassa a qualsevol part del Mediterrani, l’Atlàntic i el nord d’Europa.

Les mines de la comarca van ser primer privades i després públiques. El 1998 l'estat les va tornar a privatitzar. Es va constituir l’empresa Iberpotash, que després va ser adquirida per la multinacional israeliana ICL. Fa uns anys la companyia va tancar la mina de Vilafruns (era la boca d'entrada a la mina de Sallent i Balsareny). A part dels problemes industrials, l'empresa mantenia un conflicte judicial amb veïns de Sallent i hi ha hagut sentències que prohibeixen continuar abocant al runam del Cogulló.

Una de les sortides per què no es repetís a Súria un problema semblant al de Sallent amb el residu va ser construir una planta per elaborar sal d'alta qualitat. La inversió per aquesta planta de sal vacumm va ser de prop de 3 milions d’euros i permet duplicar la capacitat de producció de sal de desglaç d’ICL. La sal d’aquesta planta es destina al mercat nacional, europeu i dels Estats Units principalment

D’altra banda, a Sallent hi ha dos runams, el del barri de la Botjosa i un altre, el que és visible des de tot el pla de Bages, el del Cogulló. Aquest segon està inactiu i se’n fa el manteniment per evitar contaminació directe a les aigües. El novembre passat es va produir la primera venda de sal aprofitant el de la Botjosa, on s’hi havia acumulat la sal, amb moltes impureses, que no s’aprofitava en el tractament de la potassa.

Subscriu-te per seguir llegint