L’ADN recuperat del cos d’Helena Jubany no pertany a Santi Laiglesia

L’anàlisi de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses ha conclòs que les restes de l’ADN que es van extreure del cos d’Helena Jubany, la jove bibliotecària assassinada el 2 de desembre del 2001, no pertanyen a Santi Laiglesia-parella de la manresana Montse Careta el 2001- que la família de la víctima i la Policia Nacional sempre han considerat el principal sospitós d’aquest crim sense resoldre. Després d’aquest primer resultat negatiu, el jutge Juan Díaz Villar ordena ara als investigadors del cos estatal que comparin el perfil genètic de Laiglesia amb la mostra de l’ADN que es va obtenir del jersei que vestia Jubany el dia de la seva mort.

Les mostres de l’ADN recollides tant del cos de Jubany com del seu jersei pertanyen a un home desconegut que tampoc és Xavi Jiménez, l’altre investigat i a qui s’atribueix l’autoria dels dos anònims que va rebre la víctima abans de l’homicidi.

Els indicis biològics

La roba que vestia Jubany el dia del seu assassinat es va mantenir durant dues dècades en un jutjat. Es va recuperar del jersei marró de la víctima una mostra biològica molt deteriorada que pertanyia a un home no identificat. La Policia Nacional, després de reobrir-se la causa contra Jiménez, gràcies sobretot als anònims, va comparar aquest ADN amb el de Jiménez, però el resultat va ser negatiu.

Paral·lelament, l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, al ser instat pel jutjat de Sabadell a recuperar les mostres que es van obtenir durant l’autòpsia que es va practicar a Jubany hores després del crim, va informar que conservava escovillons –bastons amb cotó a la punta– i també mostres obtingudes d’una ungla de la víctima. A l’analitzar pel seu compte aquestes mostres amb la tecnologia actual han aparegut tant al material que es va extreure de l’ungla com al dels escovillons restes genètiques d’una tercera persona desconeguda: de nou un home. L’institut va comparar aquest ADN amb el de Jiménez i, de nou, el resultat va ser negatiu.

Confrontació amb Laiglesia

El jutge va ordenar després d’aquesta negativa que tant aquestes mostres recuperades del jersei com les del cos de la víctima s’acaressin amb l’ADN de Laiglesa i va manar obtenir una mostra de saliva d’aquest home. Va raonar aquesta ordre recordant que les dues mostres pertanyen a un home desconegut que podria ser Laiglesia per diversos motius. D’entrada, Laiglesia vivia de manera intermitent al bloc des del qual es va llançar el cos de Jubany. Al pis de la manresana Montse Careta –parella de Laiglesia el 2001 i que es va suïcidar després d’ingressar provisionalment a la presó pel crim de Jubany– es van trobar capses del medicament Noctamid, que conté benzodiazepines, un psicòtrop del qual es van trobar restes al cos de la víctima. En aquest mateix domicili hi havia també llumins com els que es van localitzar al terrat i que presumptament es va utilitzar per cremar parts del cos de Jubany. Laiglesia va caure en contradiccions amb Montse Careta al ser interrogats tots dos per la Policia Nacional després del crim. A més, hi ha les trucades que va rebre Jubany des del telèfon fix del domicili de Careta els dies anteriors al crim i que també podria haver fet el mateix Laiglesia.

Si també resulta negativa la confrontació entre la mostra del jersei i el perfil de la Laiglesia, l’única comparativa que resta per practicar-se, s’esvairà el camí més curt per poder situar aquest sospitós en el centre d’una investigació judicial que –tret de per al mateix Laiglesia i Jiménez– ja s’està prescrita.