Pablo va desaparèixer a l'estació d'autobusos d'Alacant: la seva gossa va aparèixer lligada a una palmera

Al costat de la seva mascota van trobar la maleta i la motxilla de l'home, amb la roba, el tabac i la cartera

Imatge d'arxiu de  Pablo Lloret Martín

Imatge d'arxiu de Pablo Lloret Martín

Tamara Morillo

Complexió atlètica, cabell negre, 1,58 m d'estatura. Té 32 anys i des de fa gairebé un mes no hi és.  Es diu Pablo Lloret Martín , encara que tots l'anomenen Pablito. Anys enrere, li deien 'El Bola' per la seva gran semblança amb Juan José Ballesta, l'actor.

El seu rastre es va perdre al costat de l'estació d'autobusos d'Alacant, propera al port, el 13 d'abril passat. No ha donat senyals ni ha contactat amb ningú. El telèfon no s'engega des d'aquell dia. "Tenia a la ment marxar", explica la seva germana Cynthia a CAS OBERT, portal de successos i investigació de Prensa Ibérica, del mateix grup que Regió7, "però no així".

Amant de la música, de la poesia, i el rap, Pablo no travessava el seu millor moment. "Treballava en allò que li anava sortint", explica la seva germana, "encara que la seva passió era escriure i compondre". 

Un mes enrere

"L'última vegada que vaig parlar amb ell va ser el 12 d'abril", reconstrueix la germana Cynthia. "Era a la nit, i em va dir que es passaria per casa meva perquè l'endemà se n'aniria a València. Feia un temps que deia que volia anar-se'n. Havia tingut problemes amb la seva exnòvia. Crec que, fins i tot, tenia pendent algun judici i, sobretot, tenia un problema d'addicció", lamenta.

Aquella nit "va venir, va preparar la maleta, es va dutxar i vaig sortir amb ell. El vaig acompanyar fins a la cantonada. Em va explicar que deixaria la seva gosseta Cleo a casa d'un amic, perquè no se la podia emportar. Li vaig preguntar on anava. Em va parlar d'un centre de desintoxicació, que a més li havia sortit una feina al centre, plantant alfàbrega… No va especificar: 'Ja demà et truco i t'explico'". No va trucar. Va passar dijous, també divendres. "Vaig dir: bé, em trucarà...", recorda Cynthia. “Diumenge va venir a casa el noi que es quedaria amb la gosseta. Em va dir que si sabia alguna cosa del meu germà. Li vaig contestar que no, el seu telèfon estava apagat”, explica. "Va ser quan em va explicar que el meu germà no havia anat a deixar la Cleo"."Em va dir: 'Vaig escriure un missatge dient-li que ja era a casa, que podia portar-la quan volgués, però no li va arribar; el truco, tenia el telèfon apagat i ja no en sé res més". Es van encendre les alarmes.

Pablo mai se separava de la seva gosseta Cleo de 4 anys

Pablo mai se separava de la seva gosseta Cleo de 4 anys / CEDIDA PER LA SEVA FAMÍLIA A CAS OBERT

Una corda i una palmera

"El meu germà no hi era, la gosseta tampoc. I ell mai se'n separava…", explica Cynthia, "Vam pensar que podia estar en algun hospital, que l'havien detingut, fins i tot que estava a la presó", recorda.

"Vam trucar a la protectora, vam pensar que si la gossa era allà era perquè al meu germà li havia passat alguna cosa". Cleo era allà. “Em diuen que la gossa hi portava des del dia 13, que l'havien trobat a la zona del port, on l'estació d'autobusos. Estava lligada a una palmera i la policia els va avisar”.

Cynthia va anar a la protectora, va recollir la gosseta i va caminar amb ella per la zona de l'estació. "Em va portar al lloc on la van trobar lligada. Es va quedar una estona allà, estava nerviosa, com dient: aquí em vaig separar del meu amo. El buscava, plorava, em feia cops amb el morro. Em va ficar per al parc, es va posar a olorar ...", descriu la dona. No hi havia rastre d'en Pablo enlloc. Van posar la denúncia per la seva desaparició.

El seu equipatge, roba i DNI

Va arrencar la cerca. La policia va contactar amb hospitals, va revisar el comunicat de detencions. Res conduïa a Pablo. Van batre la zona, "uns metres més enllà d'on va aparèixer Cloe van trobar la maleta i la motxilla del meu germà, amb la roba, el tabac i la cartera, entre els contenidors de la zona de càrrega del moll del port. Estava tota la seva documentació". Sense cap rastre d'ell.

Van sol·licitar els enregistraments de l'estació, els del port. Tard, ja no hi eren, les imatges captades aquells dies ja havien estat esborrades. "Van iniciar una recerca amb gossos especialitzats, van venir a emportar-se'n roba, van utilitzar dons… No van trobar res més".

Van revisar la motxilla, la cartera. "Hi havia un rebut", explica Cynthia, "el meu germà havia empenyorat l'anell d'or -que sempre portava amb ell- i li havien donat 150 euros. Només se'n troben 90 euros a la motxilla, els altres 60, no ho sé".

Va empenyorar un anell

"Penso en tot, no ho sé. Potser necessitava desconnectar i se n'ha anat". La seva ment no s'atura. “Penso en el centre, en què voldria buscar una sortida, com va dir, i va anar a desintoxicació... Ha aparegut el seu DNI, no pot ingressar a cap centre sense documentació”. Pensa en què li ha passat alguna cosa, també.

La policia no descarta cap hipòtesi i manté oberta la investigació. "Ens han parlat, fins i tot, de la possibilitat del suïcidi. Ell no estava bé… però això de la gosseta, això de Cleo, tampoc encaixa. Apareix lligada amb una corda. Una corda que no és seva. No és la corretja amb la qual el meu germà sempre l'ha portat. A la gossa la van lligar a propòsit perquè no se n'anés darrere del seu amo, no sabem el motiu: si va ser obligat, voluntari o per què…”.

No entén l'escena, encara que intenta reconstruir-la. "Per Pablo separar-se de la gossa era impensable. Ell havia dormit al carrer perquè no podia dormir en un lloc amb Cleo, ja que no la deixaven. Havia decidit estar al carrer amb la seva gossa, en comptes de deixar la gossa i dormir ell".

"Ens han trucat dient que els ha semblat veure'l a Múrcia, a Galícia, a Benidorm..."

La investigació no acaba. A nivell policial s'acota el rastre que va poder deixar el telèfon. "Sabem que va desviar el telèfon a una línia de prepagament que tenia la nit abans de desaparèixer, però tots dos estan apagats". La família tampoc s'atura, “ens han trucat dient que els ha semblat veure'l a Múrcia, a Galícia, a Benidorm..., però no hi ha hagut manera de comprovar-ho”.

Comparteixen la seva foto i esperen notícies. Han intentat reconstruir els seus darrers passos. "Hem anat a la botiga on va empenyorar l'anell". Un anell que torna a estar a casa... “Hem pagat el que demanaven per ell” declaren.

Sensible, bromista, divertit, el seu món estava cap per avall. Del revés. Consumia des de fa anys, però la pandèmia el va desestabilitzar. "Va tornar de Suècia, on va treballar com a muntador de pistes de pàdel", recorda Cynthia, "hi havia deixat les drogues, però en tornar va recaure". A casa l'esperen tots. La seva germana, la seva família, els seus amics, la seva gosseta Cleo. Miren el calaix flamenc que solia tocar sovint. No sona. Falta ell.