«La vida de la Marta corria perill, però ningú feia res per salvar-la»

"Estem convençuts que la Marta es recuperarà, és una lluitadora". Amb aquestes paraules, María Verdejo parla de la delicada situació de la seva filla, la solsonina amb arrels cardonines, que el setembre de l'any passat va quedar en coma després de patir una greu reacció al·lèrgica a Ibi, Alacant, on resideix la família. Des d'aleshores, Verdejo explica que han viscut un autèntic calvari per aconseguir que la seva filla es pugui recuperar en una clínica privada de València especialitzada en neurorehabilitació, després de viure una mala experiència en un hospital públic d'Alcoi, on assegura que "la vida de la Marta corria perill, però ningú feia res per salvar-la".

Com es troba la Marta?

De mica en mica, la Marta va millorant, però és cert que necessita temps per recuperar-se. El que demanem és prolongar de manera indefinida la seva estada al centre privat Hospital Consuelo de València per no interrompre la seva evolució favorable. L'accés a una atenció sanitària digna hauria d'estar garantit, qualsevol persona es mereix un tractament mèdic adequat a les seves circumstàncies.

Tot va començar el 28 de setembre del 2022.

Aquell dia el propietari del gimnàs on estava inscrita li va oferir un batut. La Marta li va demanar si portava fruits secs, ja que és al·lèrgica, però li van dir que no i se'l va prendre. Més tard, va veure que no s'acabava de trobar bé i es va dirigir a un centre salut d'atenció primària. Allà li van donar un medicament i la van fer tornar a casa, però després vam decidir tornar-hi en veure que no millorava. Desgraciadament, però, ja no hi vam ser a temps perquè només entrar a la consulta va patir una aturada cardíaca que la va deixar en coma.

Aleshores la van traslladar a l'hospital d'Alcoi.

Els metges ens van dir que havia estat deu minuts en aturada cardíaca, però que finalment havien aconseguit controlar-la i que la traslladaven a l'hospital d'Alcoi. En ser residents a Ibi, el d'Alcoi és el nostre hospital de referència, però el gran problema va ser que allà des del primer moment van creure que era impossible ajudar-la. La vida de la nostra filla corria perill, però els metges no feien res per salvar-la.

Cardona es bolca en els actes solidaris per la jove del poble ingressada en coma al País Valencià

Quin era el diagnòstic dels metges?

El seu diagnòstic era que la nostra filla s'apagava, que no tenia possibilitats de sobreviure. Primer ens vam sentir molt desesperats, però després vam començar a reflexionar sobre el tipus de tractament que estava rebent. A mesura que passaven els dies, ens vam adonar que cada vegada la tenien més sedada, i això ens va fer dubtar. Si la nostra filla s'estava morint, per què li pujaven tant la sedació?

Van traslladar aquesta inquietud als professionals?

Els vam preguntar si hi havia risc de mort sense els sedants. En dir-nos que no, vam demanar de retirar aquests fàrmacs. Després de diverses discussions amb els sanitaris, vam aconseguir que li reduïssin la sedació, fins que va arribar un punt que la Marta no la necessitava. El mateix va succeir amb la màquina de respiració, a la qual estava connectada. Amb molta insistència, els metges van acceptar reduir el ritme de l'aparell. Poc temps després, la Marta va començar a respirar per ella mateixa.

L'hospital no estava preparat per atendre un cas com el de la Marta?

Mirat amb perspectiva, m'adono l'hospital d'Alcoi no té els mitjans suficients per atendre-la. Des del primer moment, vam demanar el trasllat en hospitals més grans de València o Alacant, però sempre se'ns va negar aquesta possibilitat. La sensació que teníem era que la Marta cada vegada s'apagava més i ningú ens donava cap solució. Hi va haver dies en què pensàvem que no se'n sortiria, però no ens volíem rendir perquè teníem esperança.

Com van aconseguir el trasllat a la clínica actual?

El primer pas va ser que ens nomenessin cuidadors de la Marta, tenint en compte que ella ja és major d'edat. Una vegada obtingut el permís, vam poder demanar el seu historial clínic per presentar-lo a clíniques especialitzades en neurorehabilitació, com l'hospital Consuelo de València. Afortunadament, aquest centre va acceptar el cas de la Marta i, amb l'aval de l'hospital d'Alcoi, ens hi vam traslladar a finals de desembre, en un moment en què la seva vida penjava d'un fil.

Quin tipus de tractament li ofereixen en aquest centre?

La clínica li ofereix un tractament de neurorehabilitació basat en l'ús d'aparells d'estimulació cognitiva i de motricitat amb resultats molt positius. Des del seu ingrés en aquest centre, la seva salut ha experimentat una millora sorprenent. Quan va arribar només pesava 33 o 34 quilos, però ara ja torna a estar en un pes més saludable, comença a tenir petites connexions cerebrals i a balbucejar alguna paraula. Els metges ens diuen que la seva evolució és molt favorable, però necessitem prolongar la seva estada en aquesta clínica perquè pugui continuar aquest procés de recuperació.

Quines són les condicions per accedir a aquest tipus de tractament?

A Espanya existeixen molt poques clíniques especialitzades en neurorehabilitació i, en la majoria dels casos, són privades. En el nostre cas, vam aconseguir un concert amb l'hospital d'Alcoi per poder accedir de forma gratuïta al tractament de la clínica, amb un termini de dos mesos. Probablement, es pensaven que la Marta no aguantaria molt més, però la sorpresa va ser que va remuntar com una campiona, aferrant-se a la vida. A partir d'aquest moment, va començar la nostra lluita per prolongar la seva estada a la clínica de forma indefinida.

El mes d'abril es van plantar a les portes de l'hospital d'Alcoi.

La sensació d'impotència era tan gran que ens vam veure obligats a denunciar públicament el cas de la Marta. L'únic que demanem és no haver d'estar suplicant que la nostra filla pugui rebre un tractament adequat a les seves circumstàncies. La manifestació ens va servir perquè la Conselleria de Sanitat ens concedís una pròrroga fins al mes de juny, però continuarem lluitant per prolongar la seva estada fins que es recuperi del tot.

Com ha canviat el seu dia a dia familiar?

La nostra realitat és molt diferent d'ençà que la Marta va quedar en coma. El meu marit va haver de deixar la feina per cuidar-la, fet que implica un sou menys a casa amb totes les despeses extres que suposen els desplaçaments continus des d'Ibi fins a València. El desgast emocional que suposa tenir la teva filla ingressada i haver de reclamar un tractament digne és molt gran, però tenim la sort de comptar amb l'escalf de molta gent, sobretot de molts veïns de Cardona, que és on tenim les nostres arrels.

Quins escenaris els plantegen els metges en el futur?

Els sanitaris ens diuen que la seva salut ha millorat molt, però ningú s'aventura a predir com pot acabar evolucionant. De moment, estem fent passos importants. Veure com comença a respondre als estímuls i a pronunciar alguna paraula ens omple d'esperança. Estem convençuts que la Marta continuarà progressant, però necessitem que ens donin aquest temps i aquesta oportunitat per accedir al tractament que necessita per millorar.

Subscriu-te per seguir llegint