El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a l'exrector de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, per haver falsejat un casament entre una dona i un difunt. També s'ha ratificat la condemna a la filla de la dona, Maria Dolors V. B., que es va beneficiar del casament fals, com a col·laboradora necessària del delicte de falsedat documental i beneficiària del mateix. L'Audiència Provincial de Barcelona els va condemnar a tres anys i a un any i mig de presó respectivament en una sentència emesa el 2021.
Les defenses dels condemnats van recórrer la sentència al Tribunal Suprem basant-se en una sèrie d'infraccions com la vulneració del principi de presumpció d'innocència, vulneració del dret a defensa o vulneració del dret a la tutela judicial efectiva en relació amb el principi acusatori, entre altres. El Suprem considera que cap de les peticions interposades per les defenses dels condemnats tenen recorregut i posa en valor la sentència emesa per l'Audiència de Barcelona.
David Vargas i Maria Dolors V.B. han quedat condemnats així per un delicte de falsedat documental. També va estar encausada la núvia del fals matrimoni, però va morir l'any 2018 abans que s'iniciés el judici. Els fets van tenir lloc l'any 2009. Leonor, la núvia, va acordar amb el rector fingir un matrimoni amb la seva parella de fet, Ángel, que havia mort uns mesos abans per tal de beneficiar-se de l'herència que pujava fins a gairebé mig milió d'euros.
Per fer-ho, Vargas va omplir diversos documents en què es feia constar que es va celebrar un matrimoni entre l'Ángel i la Leonor l'1 de juliol del 2008, abans de la mort del nuvi. El document també va ser signat per la Leonor i per la Maria Dolors, la seva filla, com a testimoni. La firma del difunt es va fer mitjançant un calc de la que apareixia al seu DNI. La Leonor va ser qui es va encarregar de tramitar la inscripció del matrimoni al registre civil de Sant Vicenç. Ho va fer el 17 de març de 2009 i el 30 d'abril va ser declarada hereva de l'herència de la seva difunta parella i en el mateix moment també va fer un testament anomenant hereva a la seva filla.
En el judici van declarar sis presumptes testimonis de la celebració del casament. El Tribunal no va donar credibilitat als seus testimonis, ja que presentaven contradiccions i perquè hi havia altres proves que acreditaven que la cerimònia no es va arribar a celebrar mai. L'escrit del tribunal assegurava que havia quedat desmentida per la prova documental, pericial i part de la testifical que es celebrés el matrimoni. "No es va celebrar ni el dia 1 de juliol del 2008 ni en cap altra data", afirma la sentència. Així, el tribunal dona la raó a l'acusació particular, representada per l'advocat Jesús Alonso, que ja assegurava que el casament no s'havia celebrat.
La sentència del Suprem ratifica com a culpables Vargas i Maria Dolors d'un delicte de falsedat documental. El judici va començar arran de la denúncia dels nebots del difunt. De fet, la sentència indica que els condemnats els han de compensar i, si no ho fan, el bisbat de Vic queda com a responsable subsidiari.
