"La vida dels cavalls corria perill, ja que no estan avesats a nedar", explica la veïna de Balsareny Mar Valverde, de 25 anys, una de les dues genetes que aquest dimecres van patir una caiguda amb els seus cavalls dins la Séquia, al seu pas per Balsareny. L'incident, que va cridar l'atenció dels caminants que es trobaven a la zona, va requerir l'actuació dels Bombers de la Generalitat, en un rescat que deixa un precedent sobre com actuar en aquells casos en què els animals es troben atrapats en un lloc de difícil accés que no és el seu medi.
Era dimecres a primera hora del matí quan Valverde, acompanyada per la seva amiga, Aura Ponce, de 18 anys, van decidir fer una sortida amb els cavalls des de Balsareny fins al gronxador de Sallent, on hi ha una vista panoràmica del Bages. Es tracta d'una ruta que transcorre al costat de la Séquia en alguns trams i que les dues aficionades a l'equitació ja coneixen gairebé de memòria. En aquesta ocasió, però, van tenir un contratemps quan un dels cavalls es va aturar en un pas estret al costat del canal. "Per més que intentava que continués avançant, el cavall no cedia i, aleshores, la meva companya, que em seguia al darrere, es va alarmar tant que els animals van començar a retrocedir fins que vam acabar caient a l'aigua".
Després de la caiguda, Valverde recorda moments de molta confusió i neguit: "els cavalls estaven molt nerviosos, intentaven aguantar el cap fora de l'aigua i sortir a l'exterior, però les parets eren massa verticals i relliscaven". Les dues noies procuraven amb esforços que els dos animals es mantinguessin quiets dins l'aigua perquè pensaven que si es cansaven massa hi havia més possibilitats que s'ofeguessin, "però no hi havia manera de calmar-los". Afortunadament, mentre estaven dins l'aigua, va passar una parella de caminants que va alertar de seguida els serveis d'emergències. "Va ser una sort perquè nosaltres estàvem tan espantades que no sabíem ni a qui trucar", destaca Valverde.
L'incident va mobilitzar cinc dotacions dels Bombers fins al punt de la Séquia on es va produir la caiguda. Una vegada es van desplegar sobre el terreny, el primer que van fer els efectius és treure de l'aigua les dues genetes, que començaven a presentar símptomes d'hipotèrmia, i idear l'estratègia per rescatar els cavalls. El cap de la Unitat Territorial de Protecció de la Regió d'Emergències Centre, Marcel·lí Fons, que estava de guàrdia aquell dia, explica que la principal dificultat que plantejava el rescat era que el dors dels animals es trobava totalment enfonsat, "per això vam demanar a Aigües Manresa que s'aturés momentàniament la circulació de la Séquia".
Amb el nivell de l'aigua rebaixat pràcticament fins a la meitat, van començar les tasques d'un rescat que es va allargar fins a tres hores i que es va dur a terme amb un camió grua. "Inicialment, es va plantejar la possibilitat d'utilitzar un helicòpter, però es va acabar desestimant per evitar estressar més els animals", apunta Fons. D'aquesta forma, el rescat va consistir a lligar un arnès els cavalls per extreure'ls de l'aigua amb la força de la unitat de càrrega. Una vegada a l'exterior, un veterinari es va encarregar de supervisar els danys, que van ser menors, amb alguna rascada i algun morat causat pels intents de sortir de l'aigua.
Fons assenyala que no existeix cap protocol específic que indiqui com actuar en aquesta tipologia de rescats. Per aquest motiu, considera que aquest cas marcarà un precedent sobre com procedir en el salvament d'animals en un entorn de difícil accés, encara que especifica que cada cas planteja les seves pròpies casuístiques, "sempre cal fer servir el sentit comú". Les que tampoc oblidaran el rescat són les dues genetes que celebren que tot plegat hagi quedat només en un ensurt.
