El referèndum de l’1-O va ser una mobilització extraordinària que la resposta policial del Govern del PP va convertir en quelcom èpic, esclatant, pertorbador: un punt d’inflexió. Els independentistes es van convèncer que, després d’un esdeveniment tan trencador a la vista del món, la constitució d’una república independent era a l’abast de la mà. Però no va ser així.
1-O, un dia que encara dura cinc anys més tard
Vall de Vilaramó
La Guàrdia Civil actuant a Callús, amb ciutadans asseguts per defensar el punt de votació
1-O, un dia que encara dura cinc anys més tard
Amics del Museu de Castellgalí
La Guàrdia Civil obrint-se pas a empentes a Castellgalí.
1-O, un dia que encara dura cinc anys més tard
Salvador Redó
Cues per votar a les Escodines, a Manresa.
1-O, un dia que encara dura cinc anys més tard
Aleix Solernou
La Guàrdia Civil aparta veïns a empentes a Sant Joan de Vilatorrada.
1-O, un dia que encara dura cinc anys més tard
Mireia Arso
Recompte de paperetes a l'institut Lluís de Peguera, a Manresa
1-O, un dia que encara dura cinc anys més tard
Josep Sallent
Estudiants dormint al Peguera el dia abans per evitar el tancament.
1-O, un dia que encara dura cinc anys més tard
Aleix Solernou
Un veí de Sant Joan sagnant per un cop de porra a l'institut.
1-O, un dia que encara dura cinc anys més tard
El referèndum de l’1-O va ser una mobilització extraordinària que la resposta policial del Govern del PP va convertir en quelcom èpic, esclatant, pertorbador: un punt d’inflexió. Els independentistes es van convèncer que, després d’un esdeveniment tan trencador a la vista del món, la constitució d’una república independent era a l’abast de la mà. Però no va ser així.
1-O, un dia que encara dura cinc anys més tard
Lliurament de les urnes a les Escodines, a Manresa