L’energia nuclear avança: cada vegada més països aposten per la continuïtat de les seves centrals nuclears

L'energia nuclear és clau per frenar el canvi climàtic. El món enfronta una urgència climàtica: per limitar l’escalfament global a 1,5 °C es requereix reduir les emissions pràcticament a zero. A la Unió Europea (UE), 13 dels 27 Estats membres tenen centrals nuclears. Els 103 reactors en operació produeixen anualment prop del 26% del total de l’electricitat consumida en el conjunt.

L’energia nuclear és una font energètica que garanteix el proveïment elèctric, frena les emissions contaminants, redueix la dependència energètica exterior i produeix electricitat de forma constant. Així ho entenen cada vegada més països que aposten per la continuïtat de les seves centrals nuclears, que han començat a concedir autoritzacions perquè els seus reactors, en comptes d’operar 60 anys, en puguin operar 80.

Els 422 reactors actualment en operació en un total de 33 països produeixen al voltant del 10% de l’electricitat mundial. Segons l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) de Nacions Unides, hi ha 58 unitats en construcció a 18 països entre els quals es troben la Xina, l’Índia, Corea del Sud, Rússia i Turquia. Tots ells, conscients dels desafiaments energètics i mediambientals, construeixen noves plantes perquè consideren que l’energia nuclear és una font essencial per al present i el futur dels seus països.

Segons l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA), els reactors nuclears operatius no estan exempts de suspicàcies en certs sectors de la població pel risc que suposaria un accident i pels residus (la seva radioactivitat dura milers d’anys). Aquest mateix any hem recordat els 40 anys de l’accident a la planta ucraïnesa de Txernòbil i sovint recordem l’incident de Fukushima el 2011, causat per un terratrèmol de magnitud 9,0 davant de les costes del Japó.

Energia nuclear a la Unió Europea

França, amb 56 reactors operatius, és el país de la Unió Europea amb més unitats nuclears. Al país gal, el 70% de la seva electricitat és d’origen nuclear, el percentatge més alt de tot el món.

A Espanya funcionen 5 centrals nuclears i 7 reactors. Les nuclears que compten amb dos reactors són la d’Almaraz (Càceres) i la d’Ascó (Tarragona). Si observem tot Europa, hi ha 170 reactors en operació i 12 en construcció.

La continuïtat de l’operació de les centrals consisteix en el funcionament d’una central nuclear, mantenint el seu nivell de seguretat, més enllà del període inicialment considerat en el seu disseny. Diferents estudis internacionals reflecteixen que és tècnicament viable operar les centrals nuclears més enllà del seu termini de disseny, mantenint els nivells de seguretat i fiabilitat exigits per les legislacions nacionals i internacionals.

Així, segons el darrer balanç, al món hi havia 191 reactors nuclears, als quals els diferents organismes reguladors han concedit autorització per operar més enllà de 40 anys. Finlàndia acaba de concedir una autorització a 70 anys a dos dels seus reactors, i als Estats Units, on la major part dels seus reactors tenen autoritzacions a 60 anys, sis d’ells tenen autorització per operar durant 80 anys.

També cal considerar els reactors modulars de mida inferior (Small Modular Reactors, SMRs), que es perfilen com una solució prometedora: menors costos de posada en marxa, escalabilitat i major flexibilitat.

La gestió dels residus radioactius

Perquè les nuclears avancin, un dels aspectes clau per a la sostenibilitat a llarg termini és la gestió segura dels residus radioactius. Durant dècades, el combustible gastat i altres residus d’alta activitat s’han emmagatzemat temporalment i de forma segura en piscines en humit o en contenidors en sec a les instal·lacions de les centrals. La solució definitiva passa per una disposició en Magatzems Geològics Profunds (MGP). Es tracta d’una instal·lació subterrània dissenyada per a l’emmagatzematge definitiu dels residus radioactius d’alta activitat o del combustible nuclear ja gastat. Consisteix en xarxes de galeries i túnels excavats a gran profunditat, entre 500 i 1.000 metres, en formacions geològiques estables, com argiles, salines o granítiques, que actuen com una barrera natural davant la migració de radionúclids, de tal manera que s’aïllen els residus durant períodes de temps molt llargs.

El disseny i la seguretat d’aquests repositoris es basen en l’anomenat sistema multibarrera, que combina diversos nivells de protecció: el propi residu condicionat, els contenidors que l’encapsulen, materials de segellat com la bentonita i, finalment, la roca en què es construeix la instal·lació. Hi ha un ampli consens internacional que l’emmagatzematge geològic profund constitueix l’opció més segura i sostenible per a la seva gestió definitiva.

Finlàndia lidera el projecte internacional amb el repositori d’Onkalo, situat a Olkiluoto. És el més avançat del món i es troba ja en la seva fase final de llicenciament. Situat a uns 400 metres de profunditat en roca cristal·lina, està dissenyat per ubicar el combustible gastat procedent de les centrals nuclears finlandeses.

A Suècia, el govern va aprovar el gener de 2022 la construcció del repositori per al combustible gastat a la localitat de Forsmark. El combustible anirà a uns 500 metres de profunditat en roca cristal·lina, utilitzant càpsules de coure i ferro fos rodejats d’argila bentonita com a barreres de seguretat. Es preveu plenament desenvolupat per a la dècada de 2080, quan el complex tindrà prop de 60 quilòmetres de túnels amb capacitat per a 6.000 contenidors.

Per la seva part, França està desenvolupant el projecte Cigéo, un repositori geològic profund a la regió de Meuse/Haute-Marne. Contempla una fase pilot abans d’iniciar l’operació a gran escala en la pròxima dècada.

A Espanya, es preveu un Magatzem Geològic Profund que entraria en operació el 2073.