Balsareny ha celebrat aquest diumenge un acte de recordatori de la figura i les causes del bisbe Pere Casaldàliga, just quan s'escauen (aquest dilluns) dos anys de la seva mort. Inicialment, la commemoració era prevista a l’aire lliure, a la resclosa dels Manresans, amb una caminada prèvia fins al lloc. Però la pluja caiguda aquest diumenge a la tarda va fer que l’organització ho traslladés a la sala Bisbe Pere Casaldàliga de la plaça de l’Església.

Més d’una cinquantena de persones han pres part en aquest acte, que ha començat amb una xerrada titulada «La Mare Terra, l’ecologia ens interpel·la», a càrrec de Sergi Fontseca, de la Comissió Medi Ambient de Balsareny Educa, i Raül Vico, de la Fundació Pere Casaldàliga. Va ser una conferència molt participada en la part de debat. I és que aquest esdeveniment vol no només recordar la figura del prelat balserenyenc, sinó, sobretot, difondre les causes que defensava el bisbe emèrit de São Félix do Araguaia (Brasil) i la seva paraula.

L’acte va continuar amb una combinació de poesia i música, sota el nom de «Vides per la vida». Entre les persones que hi han pres part hi havia la violoncel·lista Martina Ruiz, que ja va participar en la concentració que hi va haver davant la casa natal del bisbe, el dia del primer funeral de Casaldàliga, a Batatais. L'any passat també va prendre part en l’acte que es va celebrar en aquella ocasió al Castell de Balsareny. L’organització anava a càrrec del Cercle Cultural de Balsareny, Araguaia amb el Bisbes Casaldàliga, Balsareny Educa i Fundació Pere Casaldàliga.

També es va recordar i posar en relleu el fet que aquest dimarts, 9 d’agost, és el dia Internacional dels pobles originaris (Indígenes).

Pere Casaldàliga va morir al Brasil el 8 d'agost del 2020, i amb ell el món perdia una de les veus més compromeses amb els més desafavorits. Una veu sorgida de Balsareny, on Pere Casaldàliga havia nascut feia 92 anys, i d'on en va marxar el 1967, deu anys després de la seva ordenació, per no tornar mai més a Catalunya.

Encetava així una etapa de més de 50 anys de missió claretiana a São Félix do Araguaia, a la regió del Matto Grosso (Brasil). Tot just tres anys més tard, el 1971, va ser consagrat bisbe i li van encarregar la prelatura de São Félix do Araguaia, on va acabar d'arrelar i convertir-se en referència d'un poble amb un sistema latifundista, un nivell molt elevat d'analfabetisme i desproveït d'assistència sanitària.

En aquest punt, va començar la seva lluita per defensar els més febles. Els seus arguments van ser l'origen dels atemptats i les amenaces que va rebre al llarg de la seva trajectòria. Considerat un dels líders de la teologia de l'alliberament, va rebre el Premi Internacional Catalunya l'any 2006. Després d'una setmana i cinc dies de comiats, el seu cos reposa a la missió, al costat del riu Araguaia.