Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Jaume Esquius: "Vaig venir de Castellbell a Manresa amb un 600 sempre en primera"

Els problemes per circular en cotxe i el fred és el que més recorden els qui la van viure

Camions a la cuneta a la carretera d'Artes a Santa Maria d'Oló, un imatge que es repetia a tota la Catalunya Central

Camions a la cuneta a la carretera d'Artes a Santa Maria d'Oló, un imatge que es repetia a tota la Catalunya Central / Ramon Creus / Oscar Bayona / RG7

Manresa

La nevada del 30 de gener de 1986 és recordada pels ciutadans que hem consultat, però molts recorden més el fred que va fer. En alguns casos confonen la nevada amb alguna altra que hi va haver en anys anteriors o posteriors, però aquesta de 1986, fa 40 anys, és de les importants de la història de la Catalunya Central.

Per exemple, el mestre, historiador i geògraf Jaume Esquius, a l’època donava classes a Castellbell i el Vilar. Recorda perfectament com a l’hora de tornar, tot eren dubtes d’agafar el cotxe. Esquius explica a Regió7 que anaven 4 persones amb un 600, i que encara que no era seu, li van fer conduir a ell. "Per fer la pujada de Castellbell fins a l’antiga C-1411 (l’actual C-55) vaig posar la primera marxa i havia d’anar esquivant els cotxes que baixaven relliscant". En arribar a la carretera principal, el panorama no era més tranquil·litzador: "tot eren camions a la cuneta i cotxes aturats. Jo no vaig treure la primera. No m’atrevia. En arribar a Manresa, vaig agafar la carretera de Can Poc Oli, que era la més plana, i així fins a casa". Des que va sortir a Castellbell fins que va sortir del cotxe "no vaig treure la primera".

Altres recorden anècdotes també relacionades amb els cotxes. A en Ramon Fontdevila, mestre i polític jubilat, li ha quedat que aquell dia feia poc que vivien amb la seva dona al carrer Sabadell de Manresa. Ella "havia d’examinar-se del carnet de conduir, però es va suspendre tot", cosa que va suposar allargar el tema algunes setmanes.

En Ramon Costa, actual alcalde de Marganell, aquell 1986 gestionava l'empresa familiar d'autobusos. I no recorda especialment la nevada. Costa diu que "no recordo problemes especials. Com cada nevada grossa, segur que se'ns van quedar autobusos aturats a la carretera, però ho assumíem. Nevava? Doncs nevava! Plovia? Doncs plovia! I sense mòbils".

Però al vessant lúdic també hi era. La Fina Farrés, membre de Càritas, recorda que "vaig sortir de casa i me’n vaig anar amb els nens a jugar a la neu al parc de Sant Ignasi". I és que la neu, molesti o no, ens torna a tots a l’època de quan érem nens.

Tracking Pixel Contents