Amb només 24 anys, Núria Conangla (la Garriga, 1997) ha tocat moltes tecles en el món de la música. Des de formar part d’un quintet de rock, tocar en grans escenaris amb orquestres i per a artistes consagrats –com Mònica Naranjo en el disc de La Marató–, actuar en solitari, i fins a compondre peces per a produccions audiovisuals. Molts dels seus seguidors la van conèixer quan versionava temes coneguts a través de les xarxes socials, i ara està creant i enregistrant les seves cançons. La més coneguda, Fuck likes, està sonant a les ràdios del país. Tot i néixer i créixer al Vallès Oriental guarda un estret vincle amb l’Ametlla de Merola, on el seu besavi Josep Conangla va deixar empremta a l’antiga colònia del baix Berguedà com a compositor de músiques que formen part del folklore local i el seu avi, Ramon Conangla, també s’hi va implicar musicalment.

Va canviar d’ordre els seus cognoms, i va posar primer el matern. Per què?

Ho vaig fer als 18 anys. Perquè el meu avi matern, Ramon Conangla, amb el qual tenia molta relació, era violoncel·lista i, a més, de persones amb el cognom Conangla n’hi ha poques, al contrari que de Planas. Així que, principalment, és per una qüestió sentimental, ja que el meu avi des de petita m’havia fet classes de violoncel.

I amb el seu avi comença el seu vincle amb la música.

Pel que fa la música, la part materna, que ve de l’Ametlla de Merola, és la que principalment m’influeix. El meu avi era compositor i em va transmetre la seva passió i el seu coneixement musical. A més, va ser escolanet de Montserrat. A casa meva som tres germans i jo vaig escollir aquest instrument gràcies a ell. Els estius, a l’Ametlla, em tocava fer classes de música amb el meu avi a les tardes, i ell era molt estricte. Després de dinar em feia molta mandra, però ara li estic molt agraïda.

Com recorda les tardes d’estiu a l’Ametlla de Merola?

Després de dinar em venia de gust sortir amb els amics, ja que hi tenia la colla i ens passàvem el dia al carrer. Però al setembre, quan començaven les classes de música a la Garriga, el professor deia que als estius avançava molt. Ara que ho veig en perspectiva li agraeixo molt perquè no m’estaria dedicant a la música si no fos per ell.

Així que ve d’una família de l’Ametlla apassionada per la música.

Sí, però amb matisos. Els meus pares saben molt de música, i a la mare li hauria agradat aprendre’n més, però el meu avi, a part de tocar el violoncel i el contrabaix en una orquestra, es dedicava professionalment d’electricista per guanyar-se la vida. Va veure que només amb la música no podia arribar a final de mes i, per això, no va deixar a les filles estudiar música. La mare n’escolta i li agrada molt, però no s’hi dedica. El meu pare també toca alguna cosa de música, però són professors, i no de música.

Ara vostè està sonant força a les xarxes, i fins i tot a la ràdio tradicional, amb una cançó que ha creat i interpretat, Fuck likes. Com va la iniciativa de donar- se a conèixer amb les seves cançons?

Fa uns quants anys vaig començar a compondre temes, però m’ho feia tot jo. Va arribar un punt que vaig veure la necessitat de contactar amb productors i persones que hi entenguessin més que jo en aquest àmbit. A l’escola de música de la Garriga, on faig classes, hi ha un productor musical i en vam parlar. Després d’una reunió va sortir la idea del Fuck likes, del qual n’hem fet també un videoclip. A l’estiu he enregistrat un altre tema i en tinc alguns pendents de produir. També estic pendent de col·laboracions i de fer un altre videoclip en el qual sortiran ballarines.

Tirar endavant projectes d’aquesta envergadura a comarques costa més?

Pel que fa als temes propis, haurem d’esperar a veure la rebuda que tindran els que encara tinc pendents, però sí que m’he mogut amb altres projectes. És cert que a Barcelona hi ha més activitat que a comarques, però també m’hi he mogut molt. Accedir a segons quines sales de la capital és difícil si no estàs en una empresa de management.

Molts seguidors la van conèixer durant els mesos durs de confinament. Com és?

Mai havia fet directes a Instagram, i com que estava tancada a casa, em vaig animar. Ho feia amb el violoncel elèctric, i demanava la gent que em fes propostes i jo tocava el que demanaven. Això comportava molta feina perquè em preparava molts temes cada setmana, però hi vaig posar límit perquè no puc fer actuacions gratuïtes tot sovint.

També ha enregistrat molts vídeos en format videoclip, versionant amb el seu estil, i sempre amb el violoncel, cançons conegudes. Vídeos que han aconseguit una gran acceptació.

Sí, i també faig versions en concerts. Em faig bases musicals, perquè m’agrada produir i gravar-me a mi mateixa. I de videoclips en registrem, efectivament. En tinc un a la resclosa de l’Ametlla de Merola que va gravar un amic que té un dron.

Diu que amb el violoncel fins i tot es pot fer música electrònica. Amb el seu avi, que va morir fa uns anys, sobretot tocaven Bach. Què diria ell si l’escoltés tocant tot fugint de les composicions clàssiques?

A vegades m’ho intento imaginar i crec que li faria gràcia. A més, gaudeixo molt tocant amb una orquestra o amb una simfònica, i alhora també m’ho passo bé amb la música electrònica o pop.

Precisament també ha compost una banda sonora a instàncies d’un realitzador d’Avià, Carles Seuba.

Sí, hi ha un productora catalana, Fina Films, que ha fet una sèrie de petits documentals i necessitava música per fer un espot promocional dels documentals. No ens coneixíem, però em seguia per Instagram i em va proposar de fer temes musicals per a aquesta peça promocional i vaig fer la banda sonora de l’espot.

També va tocar al programa de televisió Operación Triumfo?

Sí. En les darreres gales que es va fer presencial, just abans del confinament. Tenia amics que hi havien anat a tocar. Vaig enviar el currículum, amb vídeos que tenia. Em van trucar per dir-me que estaven interessats i que em cridarien per a alguna gala, i en vaig anar a tres per tocar el violoncel en les actuacions dels concursants en què es requerien músics a l’escenari.

Quan es mira en els vídeos de les seves actuacions i estils diferents, en quina faceta s’agrada més?

En totes. Abans no m’agradava gens mirar-me, però es recomana que els músics s’enregistrin i s’escoltin. Així que vaig fer un canvi de xip perquè la millor persona que em pot criticar soc jo mateixa, i em miro en un mirall molt gran que tinc a l’habitació. M’agrada veure’m en les dues facetes, la clàssica i la més moderna.

Continua vinculada a l’Ametlla de Merola?

Darrerament menys, però tinc l’Ametlla present. De petita sempre havia fet Els pastorets, i no fa gaires anys vaig interpretar el personatge de Judit. A més, cada any ballava els cascavells i el galop, els balls típics de la festa major. Però continuo tenint-hi lligams perquè és on quedem els de la família Conangla.

També era bona en matemàtiques i és apassionada de l’astronomia.

Quan era petita sempre havia participat en concursos de matemàtiques i els dissabtes anava a la UPC de Barcelona per fer-ne classes. Vaig obtenir una beca a batxillerat que em va permetre anar al centre astronòmic del Teide i, posteriorment, a Finlàndia i Groenlàndia en una expedició científica a veure aurores boreals. De fet, quan vaig començar la carrera de música a l’Escola Superior de Música de Catalunya, també feia Matemàtiques a la UPC, però ho vaig deixar perquè no tenia temps de fer-ho tot. També em vaig aficionar a fer fotos nocturnes, i en feia a l’Ametlla.

També forma part dels músics que fan possible el musical Bruna, que fa tres anys que estan de gira.

Sí, em van trucar perquè sabien que m’agraden molts els musicals. Només havíem de fer dues actuacions, i ara ja n’hem fet seixanta. Agrada molt al públic perquè és apta per a totes les edats, tracta el tema d’una nena que investiga el passat de la seva àvia, fa referències a la Guerra Civil, les cançons estan ben fetes i a tothom li fa gràcia veure els nens cantant.

Tothom té el que es mereix?

No. El món està mal repartit.


Millor qualitat i pitjor defecte.

Qualitat, soc una persona lluitadora. Defecte, massa perfeccionista.


Quina part del seu cos li agrada menys?

El nas.


Quant és un bon sou?

Més de 2.000 euros.


Quin llibre li hauria agradat escriure?

The history of the world, de John Roberts.


Una obra d’art.

Qualsevol obra de Bach.


Què s’hauria d’inventar?

Una màquina que donés més temps als que l’aprofiten.


Déu existeix?

No crec en cap divinitat.


Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

El geni de l’Aladdin.


Un mite eròtic.

La cantant Dua Lipa.


Acabi la frase. La vida és...

Un camí que hem de gaudir sense fer mal a la gent.


La gent, de natural és bona, dolenta o regular?

Bona, però es va pervertint.


Tres ingredients d’un paradís.

Música, menjar i companyia.


Un lema per a la seva vida.

Lluita pels teus somnis.