"Bona persona, incansable i treballador. Obsessiu. I orgullós. Recordo una frase que sempre deia: 'He vingut perquè m'escoltin, no per escoltar'". El manresà Jaume Fornells, impulsor de l'escola-galeria D'Art al carrer Guimerà de la capital del Bages, no parla a l'oïda. És així com defineix al pintor manresà Antoni Ferrer (1957-2009), un talent estroncat massa d'hora per les addicions i a qui va conèixer a la seva joventut.
PLENITUD
Oscar Bayona
Oli sobre arpillera. El pintor mostra la seva destresa: «Una imatge que podria semblar una fotografia, amb el focus en el mig i difuminant-se als costats». L’artista va utilitzar aquests mateixos personatges com a teló de fons per al quadre que poden contemplar a continuació: «Són el seguici en el rèquiem», explica Fornells.
UNA TEMÀTICA RECURRENT
Oscar Bayona
Els hermanos amb un embut per barret i una arracada en forma de creu a l’orella «els va pintar moltes vegades», diu Jaume Fornells. És una de les obres que es va poder veure en la darrera exposició, el 2006.
"ÀNIMA": LA MOSTRA
Oscar Bayona
Aquest emblemàtic quadre de Ferrer, «un dels seus barbuts», presideix el catàleg d’una mostra, titulada Ànima, el vigor d’un artista manresà, que s’inaugura avui a les 20 h a D’Art (c/ Guimerà, 26, 1er pis). Es podrà visitar de 17 a 20 h, inicialment fins al 25 d’agost.
UNA OBRA D'ART EN UNA PLATA DE CARTRÓ
Oscar Bayona
L’exposició que avui s’inaugura, el visitant podrà veure un parell d’obres creades en una plata de cartró, com la que utilitzen les pastisseries per a les postres. Ferrer pintava sobre tela, fustes, retalls de paper, estovalles i tovallons.
PRIMERA ÈPOCA
Oscar Bayona
Una de les obres que, explica Fornells, s’englobaria en la primera etapa d’Antoni Ferrer: el terrat del seu estudi. És del 1987 quan l’artista manresà estava a la trentena.
REHABILITACIÓ
Oscar Bayona
Els clarobscurs com a metàfora d’una vida: una de les obres que sorgien de la creativitat de l’artista quan aconseguia controlar adiccions.
L'HEURA: UN SÍMPTOMA
Oscar Bayona
«El camí cap a la davallada es mostra quan en les obres apareix l’heura, que li resultava molt fàcil de pintar». Ella és la seva neboda Nuria
IMITANT FUENTETAJA
Oscar Bayona
«Durant una època va ‘copiar’ l’estil de Fuentetaja. Era una manera de dir que, si volia, podia pintar així. Ferrer era molt bon dibuixant, amb una traça innegable», explica Fornells. Aquesta obra, que també es pot veure a la mostra, és del 1999.
EL FINAL
Oscar Bayona
«Aquesta és una de obres de la darrera etapa de Ferrer: Irromp el color i es perd traça o definició», explica Fornells. Tot sovint, a més, les obres les signava, a més del nom i «amb símbols, el que no succeeix a l’inici».
Oli sobre arpillera. El pintor mostra la seva destresa: «Una imatge que podria semblar una fotografia, amb el focus en el mig i difuminant-se als costats». L’artista va utilitzar aquests mateixos personatges com a teló de fons per al quadre que poden contemplar a continuació: «Són el seguici en el rèquiem», explica Fornells.