«El meu somni de petita era cantar en un escenari com la Hannah Montana», confessa la Paula Jim (Santpedor, 1999). No ens enganyarem, no és l’única que en el seu moment ho devia desitjar. El cas és que ella tenia ganes i talent, una combinació que li ha permès ser cantautora i aprendre a tocar el piano, la guitarra i el keytar, un teclat que es penja com una guitarra i que genera sons dels 80. «La música és una via d’escapament quan estic en situacions que no puc gestionar amb paraules, és la manera d’expressar tot el que sento», diu convençuda.
Paula Jim, cantautora santpedorenca
Oscar Bayona
«El meu somni de petita era cantar en un escenari com la Hannah Montana», confessa la Paula Jim (Santpedor, 1999). No ens enganyarem, no és l’única que en el seu moment ho devia desitjar. El cas és que ella tenia ganes i talent, una combinació que li ha permès ser cantautora i aprendre a tocar el piano, la guitarra i el keytar, un teclat que es penja com una guitarra i que genera sons dels 80. «La música és una via d’escapament quan estic en situacions que no puc gestionar amb paraules, és la manera d’expressar tot el que sento», diu convençuda.
Paula Jim, cantautora santpedorenca
Oscar Bayona
«El meu somni de petita era cantar en un escenari com la Hannah Montana», confessa la Paula Jim (Santpedor, 1999). No ens enganyarem, no és l’única que en el seu moment ho devia desitjar. El cas és que ella tenia ganes i talent, una combinació que li ha permès ser cantautora i aprendre a tocar el piano, la guitarra i el keytar, un teclat que es penja com una guitarra i que genera sons dels 80. «La música és una via d’escapament quan estic en situacions que no puc gestionar amb paraules, és la manera d’expressar tot el que sento», diu convençuda.
Paula Jim, cantautora santpedorenca
Oscar Bayona
«El meu somni de petita era cantar en un escenari com la Hannah Montana», confessa la Paula Jim (Santpedor, 1999). No ens enganyarem, no és l’única que en el seu moment ho devia desitjar. El cas és que ella tenia ganes i talent, una combinació que li ha permès ser cantautora i aprendre a tocar el piano, la guitarra i el keytar, un teclat que es penja com una guitarra i que genera sons dels 80. «La música és una via d’escapament quan estic en situacions que no puc gestionar amb paraules, és la manera d’expressar tot el que sento», diu convençuda.
Paula Jim, cantautora santpedorenca
Oscar Bayona
«El meu somni de petita era cantar en un escenari com la Hannah Montana», confessa la Paula Jim (Santpedor, 1999). No ens enganyarem, no és l’única que en el seu moment ho devia desitjar. El cas és que ella tenia ganes i talent, una combinació que li ha permès ser cantautora i aprendre a tocar el piano, la guitarra i el keytar, un teclat que es penja com una guitarra i que genera sons dels 80. «La música és una via d’escapament quan estic en situacions que no puc gestionar amb paraules, és la manera d’expressar tot el que sento», diu convençuda.
«El meu somni de petita era cantar en un escenari com la Hannah Montana», confessa la Paula Jim (Santpedor, 1999). No ens enganyarem, no és l’única que en el seu moment ho devia desitjar. El cas és que ella tenia ganes i talent, una combinació que li ha permès ser cantautora i aprendre a tocar el piano, la guitarra i el keytar, un teclat que es penja com una guitarra i que genera sons dels 80. «La música és una via d’escapament quan estic en situacions que no puc gestionar amb paraules, és la manera d’expressar tot el que sento», diu convençuda.